16.02.2017 - 15:24
LLEIDA, 16 (EUROPA PRESS)
Un total de 17 entitats culturals de Lleida s’han personat com a part interessada en l’expedient administratiu que tramita la Conselleria de Cultura per evitar descatalogar les obres procedents del Monestir de Sixena dipositades al Museu de Lleida que un jutjat d’Osca ha ordenat traslladar al seu lloc d’origen en una sentència que està recorreguda a l’Audiència Provincial.
La Plataforma d’entitats culturals de Lleida es persona a través d’un tràmit d’audiència en l’expedient de descatalogació que s’ha vist obligat a iniciar el Govern a partir de la sentència del Jutjat Número 1 d’Osca i significa vehicular d’una manera formal la participació de societat civil “per preservar l’unitat del museu”, ha explicat en roda de premsa el seu portaveu, Xavier Quinquillà.
El document compta amb l’adhesió d’Amics de la Seu Vella, Arts de Ponent, Associació d’Amics dels Gegants de Lleida i Lo Marraco, Castellers de Lleida, Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, Centre Llatinoamericà de Lleida, Cercle d’Amics del Museu de Lleida, Cercle de Belles Arts, Coral Shalom, Ermengòpolis, Festa dels Moros i Cristians de Lleida, Fundació Orfeó de Lleida, Grup Cultural Garrigues, Òmnium Lleida-Ponent, Patronat del Corpus de Lleida i Sícoris Club.
“Nosaltres insistim que el litigi té un origen que sobrepassa l’objectiu de preservar un patrimoni que és al Museu de Lleida i posa en valor vincles històrics entre Catalunya i Aragó a través de la història del Bisbat de Lleida”, ha assegurat Quinquillà.
El document d’al·legacions de les entitats culturals sosté que les administracions aragoneses que reclamen els béns utilitzen el Codi Civil en frau de llei argumentant que el que persegueixen és trencar la unitat de la col·lecció catalogada del Museu de Lleida eludint les lleis de protecció de patrimoni.
En aquest sentit assenyalen que les administracions que reclamen utilitzen un suposat error formal en el títol d’adquisició de les obres per part de la Generalitat pel qual mai van al·legar i que a més en el seu moment van consentir la declaració de catalogació del conjunt de la col·lecció i la seva inclusió al Catàleg del Patrimoni Cultural Català i a l’Inventari General de Béns Nobles de l’Administració de l’Estat.
