Com s’ha descobert l’enterrament humà més antic de l’Àfrica i què revela?

  • Per què sabem que un esquelet trobat intacte a Kenya és d'un enterrament? Què pot dir-nos això sobre els nostres avantpassats?

VilaWeb
Simon Armitage
08.05.2021 - 21:50
Actualització: 08.05.2021 - 22:18

Com va evolucionar la naturalesa humana, al començament, fins al punt de diferenciar-nos de la resta d’animals? Aquesta és una pregunta que molts arqueòlegs proven de respondre quan investiguen els primers registres d’art, llenguatge, preparació d’aliments, ornaments i símbols. La forma en què els nostres avantpassats tractaven i planyien els morts també pot oferir pistes crucials, tot ajudant a revelar quan desenvolupem per primera vegada el pensament abstracte necessari per a comprendre plenament el concepte de la mort.

Un equip d’arqueòlegs ha descobert un enterrament humà de 78.000 anys d’antiguitat en una cova de la costa tropical de l’Àfrica oriental, que aporta proves sobre el tractament que els nostres avantpassats donaven als morts. L’estudi, publicat a Nature, descriu l’enterrament d’un nen de dos anys o tres, a qui s’ha anomenat Mtoto (nen, en suahili), al jaciment arqueològic de Panga ja Saidi, a Kenya. Es tracta de l’enterrament d’Homo sapiens més antic conegut a l’Àfrica.

Les excavacions van començar el 2010. Fins ara, han revelat un registre d’ocupació humana de fa 78.000 anys fins a 500 anys, abastant els períodes de l’edat de pedra mitjana i l’edat de pedra posterior de l’arqueologia africana. L’enterrament de Mtoto es trobava cap a la base de l’excavació i va ser reconegut perquè contenia sediments d’un color diferent al dels voltants.

El jaciment arqueològic de Panga ja Saidi, a Kenya (fotografia: Mohammad Javad Shoaee).

L’examen inicial va revelar ossos molt degradats. Els arqueòlegs van veure de seguida que el material era tan fràgil que les tècniques d’excavació habituals no eren adequades. En el seu lloc, van extreure tota la fossa funerària com un sol bloc de sediment i la van enviar al Centre Nacional de Recerca sobre l’Evolució Humana de Burgos.

Després d’uns quants mesos de minuciosa excavació al laboratori, van trobar Mtoto, tombat sobre el costat dret i amb els genolls plegats al pit. L’esquelet estava raonablement intacte, cosa que, juntament amb l’anàlisi detallada del sediment circumdant, implicava que el cos es va descompondre dins una tomba farcida. Els desplaçaments d’alguns ossos suggerien que la part superior del cos de Mtoto s’havia embolicat ben fort amb alguna mena de material perible, possiblement pell o vegetació, o que la tomba era atapeïda de sediments durant l’enterrament.

Curiosament, també hi ha proves que el cap de Mtoto podria haver estat recolzat sobre un material semblant. Es va trobar girat respecte del cos, una cosa habitual quan es descompon l’encoixinat. És prou clar que Mtoto va ser col·locat acuradament en una tomba, probablement amb la part superior del cos coberta i el cap embuatat, abans de ser enterrat. Les proves suggereixen que el cos de Mtoto va ser dipositat a la tomba amb alguna mena de participació comunitària o ritual funerari. Sens dubte, el cos no va ser abandonat ni enterrat accidentalment per processos geològics com ara una inundació.

Un cas únic?

Què pot dir-nos això sobre els nostres avantpassats? A Euràsia, tant els Homo sapiens com els Neandertals enterraven habitualment als morts en llocs residencials des de fa almenys 120.000 anys. Per què l’enterrament més antic a l’Àfrica es produeix molt més tard, atesa la importància del continent en l’aparició del “comportament humà modern“? Una possibilitat és que, abans de fa 78.000 anys, les poblacions africanes tractessin els morts d’una manera diferent.

Hi ha indicis que les primeres poblacions africanes podrien haver eliminat la carn de parts clau del cos, sobretot del crani, i haver guardat tan sols els ossos. Aquest procés s’anomena descarnament i curació. Les marques de tall i el poliment de tres cranis de 150.000 anys d’antiguitat trobats a Herto (Etiòpia) donen suport a aquesta possibilitat. És possible que aquest tractament especial dels morts estigués associat al dol.

La tomba de Mtoto s’ha trobat al capdavall d’aquesta excavació (fotografia: Mohammad Javad Shoaee).

També és possible que cerquem els primers cossos humans als llocs equivocats. La majoria de les excavacions arqueològiques es fan en llocs residencials. Si les cultures anteriors es van desfer dels cossos fora d’aquestes zones, serien arqueològicament invisibles. Per exemple, és possible que els cossos es deixessin en llocs naturals, com ara fissures o buits de coves, una pràctica anomenada cau funerari.

El significat cultural exacte del cau funerari no és clar, però la pràctica sembla ser antiga. A l’Avenc dels Ossos, a Atapuerca, també es va trobar una gran concentració d’ossos d’homínids datada fa 430.000 anys.

Abans del descobriment de Mtoto, els primers enterraments africans coneguts es trobaven en Taramsa, Egipte (fa 69.000 anys) i a la Cova de la Frontera, Sud-àfrica (fa 74.000 anys). El nen de Taramsa es va trobar en un pou, excavat inicialment per a extreure roca per a la producció d’eines de pedra. En conseqüència, aquest jaciment pot considerar-se un exemple tardà d’emmagatzematge funerari. El nen de la Cova de la Frontera va ser excavat el 1941 i, a diferència de Mtoto, no hi ha informació sobre la posició de les restes. Això fa impossible de descriure les proves de la Cova de la Frontera com un enterrament.

Però en conjunt, les proves suggereixen que les pràctiques funeràries africanes potser van canviar amb el temps. Poden indicar un canvi, en algun moment entre fa 150.000 i 80.000 anys, del descarnament i la curació observats a Herto, a l’emmagatzematge en caus i els enterraments a Panga ja Saidi, Taramsa i la Cova de la Frontera. També crida l’atenció que tots aquests jaciments continguin individus joves. És possible que els cossos dels nens rebessin un tractament especial en aquest període antic.

 

Simon Armitage és professor de ciència quaternària a la Universitat Royal Holloway de Londres. Aquest article fou publicat originalment a The Conversation.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any