15.09.2025 - 13:06
|
Actualització: 16.09.2025 - 10:36
Amb el lema “Ensenya’m el català, no m’excloguis!“, l’institut de Palma Josep Sureda i Blanes ha començat una campanya per a fomentar l’ús de la llengua catalana a les aules. El vídeo, en què apareixen tot d’alumnes racialitzats de l’institut, vol posar èmfasi en el paper i la responsabilitat dels professors a l’hora de transmetre i ensenyar la llengua catalana, especialment als alumnes de famílies no catalanoparlants o de famílies nouvingudes.
Ver esta publicación en Instagram
Els joves i adolescents que apareixen al vídeo, distribuït a través de les xarxes socials del centre, alerten de les dificultats que tenen per parlar i aprendre el català a les aules: “Al nostre centre, parlar català, costa”, “Pels passadissos, no se sent gaire el català”, “D’ençà que estic en aquest institut, he perdut el meu nivell de català”, adverteixen alguns. “A classe, començàvem en català, però quan algú parlava en castellà, canviàvem”, denuncien.
Per tot això, demanen que el català no sigui tan sols una assignatura. Reivindiquen usar-lo com a llengua d’ús comú a l’aula, als passadissos i al pati, i que sigui una llengua que serveixi també per a equivocar-se, per a créixer, i per a integrar-se a la societat catalana: “Em costa sentir-me part d’aquesta terra si la llengua catalana no arriba fins a mi”, explica una noia. Així, els alumnes reclamen que no se’ls canviï de llengua malgrat el seu aspecte físic: “Sóc negra, sóc mallorquina i parlo català!”, defensa una jove. Per tot plegat, recorden que són la generació que “pot fer que el català continuï viu”, i per això apel·len a la responsabilitat i el paper fonamental que tenen els professors a les aules de l’institut.
El català recula com a llengua habitual
A principis d’any, una enquesta revelava que tan sols un 20% dels illencs entre 15 i 34 anys tenen el català com a llengua materna.
Quant als nascuts a les Illes, hi ha un 31,1% que té el català com a primera llengua. Així i tot, el castellà la continua superant, amb un 43,6%. A Menorca i a la part forana de Mallorca és on hi ha més joves que la hi tenen (37,7% i 26,5%). En canvi, a Palma i a l’illa d’Eivissa és on hi ha més joves que tenen el castellà com a llengua inicial: un 57,2% i un 48,6%. De fet, a aquests dos indrets poc més d’un 12% la té en català.
Si mirem la llengua habitual, només un 16,7% fa un ús prioritari en català. Fins al 59,5% ho fa en castellà i un 7,2% tant en una llengua com l’altra. Per tant, molts més joves que tenen el castellà com a primera llengua la fan servir com a habitual. I, per contrari, no tota la població que té el català com a llengua inicial empra aquesta llengua amb la parella i els fills.
El revés de les famílies a Prohens
Cal recordar que la campanya s’engega en l’inici de curs escolar, després de fer evident que el pla de segregació lingüística de PP i Vox a les Illes va tornar a fracassar. El PP va decidir d’estendre-ho un curs més, tot i ser un “pla pilot” i no haver-se’n detallat els resultats de l’impacte que ha tengut en l’ensenyament. Els resultats de la nova convocatòria, són clars: tan sols opten a adherir-se dinou centres per al curs vinent, vuit més el curs actual, però només representen un 5,6% dels centres.
El 80,52% de les famílies amb infants que comencen els estudis a 4t d’Educació Infantil en centres sostinguts amb fons públics han triat el català com a llengua de primer ensenyament, mentre que el 19,48% han optat pel castellà. Són xifres que ha donat a conèixer avui el govern i que mostren la resposta contundent, un any més, als atacs a la llengua en educació.
A Menorca, el 91,56% de les famílies han optat pel català, mentre que a Mallorca ha estat el 82,72%. A Eivissa i Formentera és on hi ha les xifres més baixes: un 60,34% han triat català.
L’any passat, el percentatge de famílies que van escollir el català va ser del 78,5%.
