Enciclopèdia Catalana, al caire del precipici

  • La història recent del grup editorial és marcada per crisis successives de fa dècades, però l'actual sembla que pot ser definitiva i posar fi a una trajectòria de més de cinquanta anys

VilaWeb
Montserrat Serra
01.12.2023 - 02:00
Actualització: 02.12.2023 - 13:02
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Fundació Enciclopèdia Catalana presentarà el dia 11 un ERO sobre la plantilla que pot afectar una trentena de treballadors, del centenar que hi ha. Fa un parell de setmanes que el director general del grup, Joan Abellà, va anunciar l’ERO als treballadors. Hi ha un gran malestar i desànim, perquè la incertesa fa temps que dura i una part de la plantilla ja va viure un altre ERO el 2013, per una reestructuració de l’entitat arran de la crisi del 2008, que també va obligar a tancar la llibreria Proa Espais. Com aleshores, ara també serà l’equip d’advocats del Col·lectiu Ronda que negociarà amb la direcció. Els treballadors preveuen que la negociació s’allargui fins més enllà de mitjan gener, però mentrestant poden passar més coses, perquè la Fundació Enciclopèdia Catalana penja d’un fil.

Una crisi que ve de lluny

L’any 2006 es va crear el Grup 62, amb el 35% de les accions repartides entre el Grup Planeta, la Fundació Enciclopèdia Catalana i la Caixa. Una de les condicions que va posar l’entitat bancària era que al cap de set anys es vendria les seves accions a tots dos socis. Però el 2013 la situació econòmica d’Enciclopèdia Catalana era molt delicada, perquè la crisi del 2008 l’havia tocat fins al punt d’haver de fer un ERO. I, de fet, la crisi ja venia d’abans: el 2003, el grup es va haver de vendre la seu històrica de la Casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació de Barcelona. Se la va vendre al Grup Gòdia per 22,6 milions d’euros i va traslladar-se a l’actual edifici, al carrer de Josep Pla, que va comprar per 10 milions d’euros. Els beneficis de l’operació ja van servir per a reduir el deute.

El 2013 el Grup Planeta es va quedar el 79% de les accions i Enciclopèdia Catalana només en mantenia un 21%. El 2021, Planeta es va acabar quedant tot el Grup 62, inclosos els segells Proa i Pòrtic, que eren inicialment d’Enciclopèdia Catalana. I Enciclopèdia es va quedar l’empresa logística Àgora, que inicialment havia creat el Grup 62 i en la qual Planeta havia tingut una part de les accions.

De manera que quan el juliol del 2022 es va activar la plataforma logística Entredós, a la Granada del Penedès, amb una participació d’un 45% d’Àgora i un 55% de la distribuïdora les Punxes, Àgora ja només era propietat d’Enciclopèdia Catalana.

Entredós s’havia de convertir en el gran projecte de referència en l’àmbit de la logística del sector editorial català, una plataforma moderna i competitiva enfront d’Amazon, l’empresa de comerç per internet de referència internacional. Però l’arrencada d’Entredós va ser nefasta i una part important de les editorials catalanes (les vinculades a Àgora, entre les quals totes les que formen el Grup 62, i les vinculades a les Punxes) se’n van ressentir, com també de retruc el sistema de llibreries: llibres perduts, liquidacions no pagades, devolucions no abonades…

La Fundació Enciclopèdia Catalana va començar a trontollar seriosament quan Àgora també va començar a tenir deutes. Fa pocs mesos l’Institut Català de Finances li va concedir un crèdit de 5 milions d’euros per poder-se sanejar. Semblava que d’aquesta manera es podria refer, però la mala gestió d’Àgora va tenir més conseqüències i posa tota la fundació en una situació extremadament delicada, que és l’actual.

La demanda

Àgora donava servei logístic, per exemple, a vint-i-tres editorials de la comercial Xarxa de Llibres, entre les quals hi ha Angle, Cossetània, Bromera, Sidillà, Barcino i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pel perjudici a causa del mal funcionament d’Entredós, aquests segells no van renovar el contracte amb Àgora el desembre del 2022 i van contractar una altra distribuïdora, la basca Elkar.

Tanmateix, el traspàs del fons d’aquestes editorials als magatzems d’Elkar es va fer lentament i malament, fins al punt que la campanya de Sant Jordi de l’any passat en va resultar molt afectada i encara avui falta el retorn d’un 15% de mitjana de l’estoc d’aquestes editorials. Els incompliments sistemàtics d’Àgora envers les editorials de Xarxa de Llibres han acabat amb una demanda, que Xarxa de Llibres va interposar abans de l’estiu per un valor de 2,8 milions d’euros (per deutes no pagats, danys i perjudicis i estoc no lliurat).

Tot això s’ha esdevingut durant la presidència de Xavier Cambra al patronat de la fundació i Joan Abellà com a director general. Tots dos van assumir els càrrecs el 2018. Abellà va substituir Albert Pèlach, que havia estat director general de l’entitat durant catorze anys.

Joan Abellà confiava que l’operació d’Entredós permetés no solament millorar la logística d’Àgora sinó fins i tot eixugar els deutes acumulats de la Fundació Enciclopèdia Catalana i projectar el grup editorial endavant. Però la mala gestió, els deutes milionaris, la demanda i les desavinences amb les Punxes, el seu soci a Entredós, han menat Àgora a una possible desaparició que ha perjudicat molt també l’altra branca de la fundació, el grup editorial Enciclopèdia Catalana, que té segells com ara Univers, la Galera de literatura infantil i juvenil, Text la Galera –per a llibres de text– i Viena Edicions.

Què pot passar d’ara endavant?

Per eixugar una part del deute bancari que es calcula en 9,7 milions d’euros, segons el diari econòmic Expansión, aquest novembre la fundació s’ha venut l’edifici on hi ha la seu del grup a Joan Font, propietari de la cadena de supermercats Bon Preu, per uns 8 milions d’euros. De fet, és un preu menor que el que Enciclopèdia Catalana en va pagar el 2004, que, segons el mateix diari, va ser d’uns 10 milions d’euros.

La venda d’aquest patrimoni redueix el deute, però no l’eixuga. Sembla que aquest deute és prou important per a sospesar la venda del Grup Enciclopèdia Catalana, per una banda, i Àgora per una altra.

Quant a Àgora i a la plataforma Entredós, fonts del sector han explicat a VilaWeb que ambdós accionistes –les Punxes i Àgora– no s’entenen i que Joan Abellà negocia la venda de les accions d’Àgora a les Punxes, una possibilitat que les Punxes no refusa. Però l’operació s’ha encallat en el preu, perquè sembla que les Punxes vol que en la compra s’hi inclogui la rebaixa del deute que Àgora té amb la societat.

En aquest context, la posició de Planeta en relació amb les editorials del Grup 62 també és important. Al començament de la crisi de funcionament d’Entredós, la posició de Planeta va ser de no moure’s d’Àgora per no col·lapsar el sistema. Tanmateix, si Àgora desaparegués, els segells del Grup 62 podrien deixar Entredós i incorporar-se a la distribuïdora del Grup Planeta, Logista, la més gran de la península, amb seu i magatzem a Guadalajara. Sembla que Planeta no està interessada a entrar a l’accionariat d’Entredós.

Quant al grup editorial Enciclopèdia Catalana, es fa difícil d’imaginar que es vengui pel deute que s’hauria d’eixugar. Planeta ja ha dit que no hi està interessat com tampoc l’altre gran grup editorial, Penguin Random House. Hi ha un tercer candidat, Abacus, que encara no s’hi ha pronunciat. Amb tot, també podria aparèixer un altre comprador extern, per bé que sembla molt difícil.

Una altra cosa seria vendre el grup per parts. En relació amb això, segurament tindrien bons pretendents la divisió de llibre de text, que és la línia que aporta més beneficis, o el segell la Galera, amb un catàleg interessant i extens. Però la venda dels segells sembla que no eixugaria pas tot el deute, tampoc. Per això, entre les fonts consultades no es descarta finalment que la Fundació Enciclopèdia Catalana hagi de fer concurs de creditors. Aquest seria el final d’un grup editorial català amb molta càrrega simbòlica, fundat el 1980, però amb un origen anterior, impulsor de la Gran Enciclopèdia Catalana. I, més enllà d’això, el vessant humà de la desfeta, en sortirien malparats un centenar de treballadors directes i centenars més d’indirectes (dissenyadors, correctors, autors…).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any