Respon JESÚS SELFA ARLANDIS:

La muda d’un insecte és semblant a la dels rèptils en què suposa canviar de manera periòdica i amb regulació hormonal la part morta més externa del tegument (en el cas dels insectes) o de la pell (en el cas dels rèptils), la qual es troba envellida, i substituir-la per una altra, també morta, però més jove. En qualsevol grup, la capa vella que és substituïda s’anomena exúvia, i el moment de l’alliberament d’aquesta s’anomena ècdisi. Cal aclarir que el terme muda correspon a totes les etapes del procés en conjunt: prècdisi, ècdisi i postècdisi.

Evidentment, la composició química del tegument o pell i les hormones implicades en la regulació del procés són diferents en cada grup, però el mecanisme de formació de la capa nova és idèntic, de manera que aquesta va fent-se per sota de la vella, sense que l’última siga alliberada fins que la capa nova no estiga totalment formada. Això és una adaptació que tenen aquests animals com a mecanisme de protecció davant de l’ambient, en el sentit que la capa vella serveix de coberta protectora mentre la capa nova va adquirint el gruix i consistència que li correspon. Però, no obstant això, sí que hi ha una diferència entre ambdós grups, i és que, en els rèptils, entre la capa en formació i la capa vella, es forma una secreció que lubrifica l’espai entre elles i que facilitarà el despreniment de la capa vella quan la nova estiga totalment formada, mentre que, en el cas dels insectes, no es forma cap secreció.

També en els dos grups la muda implica sempre un creixement en les dimensions de l’animal i, en qualsevol cas, aquest no s’alimenta durant el procés. Els insectes i les serps muden la capa vella de manera completa o sencera, mentre que la resta de rèptils (tortugues, fardatxos, sargantanes i cocodrils) ho fan per parts. Així i tot, una segona diferència important és que tots els rèptils, sense cap excepció, poden mudar al llarg de tota la seua vida i, per tant, poden créixer fins que moren, mentre que, en la pràctica totalitat dels insectes (el 99 % d’espècies), la muda desapareix en els individus adults i, per tant, ja no poden créixer més. Una altra diferència és que molts insectes es mengen l’exúvia, mentre que en rèptils aquesta és sempre abandonada.

Per acabar, una última diferència es dóna en l’alliberament de l’exúvia. Els insectes augmenten de volum corporal (els aquàtics beuen aigua i els terrestres prenen aire), la qual cosa tornarà després al medi. En el cas dels rèptils, utilitzen tant la fricció del cos sobre alguna superfície com les contraccions corporals que, ajudades per la secreció lubrificant intercapes anteriorment esmentada, faciliten l’alliberament de la capa vella.

Podeu enviar les vostres preguntes a través de la web https://perques.metode.cat.

Jesús Selfa Arlandis és expert en Entomologia d’Insectes i Professor Titular al Departament de Zoologia de la Universitat de València.

Què és Mètode?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb