Els tres grans partits belgues qüestionen l’actuació espanyola contra els catalans

  • L'ex-primer ministre Elio di Rupo considera que el govern espanyol es comporta com un executiu 'franquista autoritari'

VilaWeb
Gisela Pérez Mauri
05.11.2017 - 22:00
Actualització: 06.11.2017 - 18:04

A Bèlgica, com més va, més veus qüestionen l’actuació de la justícia i el govern espanyols. Ja s’hi han referit membres dels partits flamencs Nova Aliança Flamenca (N-VA) i Cristians Demòcrates Flamencs (CD&V), el Moviment Reformista (MR) –partit del primer ministre belga– i el Partit Socialista.

Ahir en va parlar el ministre d’Interior del govern federal belga, Jan Jambon, que va demanar ‘on és Europa’, arran de l’actuació de les institucions espanyoles contra Catalunya. Jambon, en una entrevista a la televisió flamenca VTM, va dir que el govern espanyol havia anat ‘massa lluny’ i va demanar a Europa que deixés d’estar en silenci i que es manifestés sobre l’actuació de la justícia espanyola contra el govern de la Generalitat.

El ministre d’Interior belga també va assenyalar que si hi hagués una situació semblant a Polònia o Hongria, veuríem moltes més reaccions europees.

Per una altra banda, l’ex-primer ministre belga Elio di Rupo va criticar amb força l’actuació del govern espanyol, que considera que es comporta com un executiu ‘franquista autoritari’.

Di Rupo, que no és partidari de les aspiracions independentistes catalanes ni defensa l’actuació de Puigdemont, ha fet una crida a la ‘dignitat’ i a tenir un comportament democràtic enfront de l’actitud de la justícia espanyola:

L’ex-primer ministre belga s’ha manifestat públicament sobre la situació de Catalunya unes quantes vegades aquests últims dies. Ha qüestionat que el ministre d’Immigració del govern federal belga, Theo Francken, dubtés que el president Puigdemont pogués tenir un judici just a l’estat espanyol:

Malgrat ser partidari d’un estat federal, Elio di Rupo considera que l’actitud que ha adoptat el govern espanyol pel que fa les intencions independentistes de Catalunya ha estat ‘inflexible’:

El vice-primer ministre belga, Kris Peeters, membre dels Cristians Demòcrates Flamencs (CD&V), va demanar a la comunitat internacional fa uns dies que vetllés perquè el cas de Puigdemont seguís ‘un procés correcte’. ‘Hi ha la llei espanyola, però també hi ha el dret internacional, la Convenció Europea de Drets Humans i totes aquestes coses, i això preval per sobre de la llei d’un estat membre.’

El president de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) al Parlament Europeu, el flamenc Guy Verhofstadt, es preguntava ahir, en un missatge fet públic a les xarxes socials, si no és ‘desproporcionada’ la mesura de presó preventiva i sense fiança imposada al vice-president del govern, Oriol Junqueras, i set consellers. Verhofstadt es demanava si no hi ha cap més manera d’assegurar que els dirigents independentistes rebin un judici just i demana que es prenguin mesures urgents per posar punt final al conflicte social i polític a Catalunya. Espera que el Tribunal Suprem espanyol pugui revertir algunes de les mesures provisionals preses per l’Audiència espanyola i que els representants escollits en les eleccions imposades pel govern espanyol el dia 21 de desembre puguin ‘anar més enllà d’arguments legals i defensar el diàleg i el compromís’.

Fa uns dies, el ministre d’Immigració del govern federal belga, Theo Francken, membre del partit flamenc N-VA, va dir, en una entrevista a la televisió flamenca VTM, que el seu país podria concedir asil polític al president de la República Catalana, Carles Puigdemont, si ho demanés. Francken va qüestionar que pogués tenir un ‘judici just’ si acabava essent detingut per les autoritat espanyoles. ‘No és una cosa irreal, ben mirat’, va dir. ‘Es parla ja d’una pena de presó [per a Puigdemont]. S’hauria de veure fins a quin punt seria just aquest judici.’

El primer ministre belga, Charles Michel, ha estat dels pocs caps de govern europeus crítics amb l’actuació del govern de Rajoy. Va ser el primer dirigent europeu a criticar la violència policíaca contra els votants catalans el primer d’octubre. Més tard es va apartar del guió del discurs de la majoria d’estats membres de la Unió Europea sobre la defensa de l’ordre constitucional espanyol i va demanar un diàleg i una negociació d’igual a igual entre Puigdemont i Rajoy, cosa que va irritar la diplomàcia espanyola. Fins al punt que la Moncloa va enviar una carta amenaçadora a l’ambaixador de Bèlgica a Espanya.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any