22.04.2017 - 22:00
Feia anys que s’havia instal·lat la dinàmica que els escriptors i pseudo-autors amb llibre que es passen el Sant Jordi signant a les parades al centre de la ciutat comencessin la jornada –de 10.00 a 11.00– esmorzant a peu dret a l’hotel Regina. Allà, els periodistes tenien l’oportunitat de prendre les primeres declaracions i es feia la ‘foto de família’, que en diuen, amb tots aquells que a les 10.30 hi eren. En els últims anys, la concurrència enorme la feia semblar una cita ineludible. Tanmateix, el dia 7 d’abril rebíem un comunicat de l’hotel Regina del carrer Bergara que anunciava que, per raons d’organització, enguany no es faria l’esmorzar. Sí que es manté l’esmorzar que organitza el Grup 62, amb els guanyadors dels seus tres premis més mediàtics: David Cirici pel Sant Jordi, Pilar Rahola pel Ramon Llull i Xavier Theros pel Josep Pla. És un esmorzar pensat per a la premsa també, perquè els mitjans comencin la jornada parlant dels premiats del Grup 62.
Ara bé, encara que l’esmorzar al Regina enguany no es faci (no hi ha hagut cap altra entitat pública ni privada que n’hagi agafat el relleu), no ha variat pas l’hora de començament de les signatures dels escriptors i altres pseudo-autors amb llibre. Les signatures (vegeu-ne els horaris), certament, no s’han mogut i les parades de les llibreries i superfícies comercials engeguen, com és habitual, a les 11.00. Ara, la majoria acabaran a les 20.00, per una raó de masses: el partit Madrid – Barça, que començarà a les 20.45; per això es preveu que, una estona abans, els carrers més concorreguts del centre ja deixin d’estar-ho. Expliquen els gremis de llibreters i editors que van mirar de canviar el dia del partit, però que les televisions van imposar les dates. Així doncs, s’endevina un Sant Jordi una mica escurçat per la jornada futbolística d’excepció que representa un Madrid – Barça.
Per altra banda, també es preveu un Sant Jordi d’alta temperatura política. Ja l’hem viscut aquests dies previs, en què el govern espanyol, amb Sáenz de Santamaría al capdavant, ha volgut instrumentalitzar la diada (com ja ho va fer el 2014). I, a l’altre extrem, les organitzacions independentistes de la societat civil aprofitaran el simbolisme i l’èxit de la diada de Sant Jordi per empènyer el referèndum i impulsar la campanya a favor del sí.
Quins aspectes literaris marcaran aquest Sant Jordi
Són raons extraliteràries, les narrades fins ara. Però, un cop dites, és pertinent de tractar les raons literàries que marcaran aquest Sant Jordi. Quines seran? L’any passat va ser molt rellevant la collita d’escriptors nascuts a la dècada dels vuitanta. Era tan clara que evidenciava, en tromba, la seva eclosió. Enguany, el Sant Jordi arriba més difús: és cert que tenim algunes obres magnífiques, de gèneres diversos i també de generacions. I tenim els mediàtics, que faran forat i es continuaran enduent l’atenció de càmeres i flaixos. I tenim molta novel·la negra, que és una tendència que ha anat creixent, impulsada pels festivals literaris dedicats al gènere. I molta poesia, és clar, i de bona, que ja sabem que som país de poetes. I que duri. Aquest Sant Jordi és molt heterogeni, amb algunes propostes literàries que experimenten i que s’allunyen de l’autoficció.
L’any passat, el llibreter de la llibreria Laie del CCCB, Damià Gallardo, ja va reunir a la parada de la llibreria del carrer Montalegre una part de les noves veus, a mitja tarda. Enguany hi torna. De manera que els lectors interessants en les noves veus literàries (a vegades una veu nova no es correspon amb una edat jove), en trobarà un pom molt ben triat, de 17.00 a 18.00, en aquest espai. Amb Max Besora, Raül Garrigasait, Sebastià Portell, Adrià Pujol Cruells, Tina Vallès i Carles Rebassa. Ells són el batec literari de futur d’aquest Sant Jordi.
Amb tot, els autors mediàtics tornaran a fer-se sentir: Pilar Rahola, Xavier Bosch i Rafael Nadal semblen un trident amb garanties d’èxit comercial. De fet, La senyora Stendhal, de Rafael Nadal, ja ha fet la campanada abans de Sant Jordi. El Grup 62 va anunciar al febrer que en tan sols un mes s’havien venut 25.000 exemplars del llibre. Avui dia, són xifres difícils d’assolir, tot i que el fet que un llibre com el de Rafael Nadal les assoleixi confirma les bones expectatives del sector.
L’any passat per Sant Jordi es van vendre al voltant de 45.000 títols diferents, amb una facturació d’una mica més de vint milions d’euros. És per això que els responsables del sector treuen ferro als deu llibres més venuts, que només representen el 4,33% del total. Amb tot, fa poques setmanes, el president del Gremi de Llibreters, Antoni Daura, i el president del Gremi d’Editors i de la Cambra del Llibre, Patrici Tixis, confirmaven la recuperació lenta però ferma del sector. Per això són optimistes també pel que fa a les vendes durant la diada de Sant Jordi, que esperen incrementar en un 5%. Vendes que capgiren la tendència de la resta de l’any, perquè és una data en què es venen més llibres en llengua catalana que en llengua castellana.
D’ambient literari n’hi ha hagut molt aquests mesos previs a Sant Jordi: aquests anys s’ha començat a visibilitzar la feina de la comissària de Barcelona Ciutat de la Literatura de la UNESCO, Marina Espasa, que al març s’ha sumat a dos dels grans festivals literaris a Catalunya (malauradament, han coincidit en dates): el Kosmopolis i el Festival Mot. Alhora, ha estat un èxit la presència de la literatura catalana en l’àmbit d’infantil i juvenil a la Fira de Bolonya. Sense oblidar la vitalitat de la dramatúrgia contemporània; la vida literària subterrània que fan els poetes, setmana a setmana, recital a recital; i tota una nova xarxa de llibreries que amb les seves activitats creen comunitats de lectors.
