Els raonaments d’Aragonès, Junqueras i Rufián que condemnen els acords de la taula de diàleg

L'única cosa que queda clara del pacte és que el govern català, o com a mínim ERC, accepta que qualsevol pas endavant requereix reformar la constitució espanyola

Vicent Partal
27.07.2022 - 21:40
Actualització: 28.07.2022 - 13:30
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La reunió de la taula de diàleg ahir a Madrid va ser un despropòsit monumental. Tant, que només cal recórrer a l’hemeroteca per fer-ne el contrast.

En primer lloc, sobta molt que la taula de diàleg la dediquen ara a parlar de la llengua catalana. Ni que siga per la incoherència que denota. El 16 de febrer d’enguany, en ocasió d’una reunió de la comissió bilateral Generalitat-estat, el president Aragonès va advertir Pedro Sánchez: “En cap cas la comissió bilateral no pot substituir la taula de diàleg, que és l’única on abordarem la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’estat.” Separa, per tant, quines coses van a una banda, les administratives, i quines a l’altra, l’amnistia i l’autodeterminació, segons que ha repetit ell mateix una vegada i una altra. Dit això, l’acord assolit en aquest terreny és tan poca cosa que es basa a donar suport a la llei sobre l’ensenyament que el PSC ja havia votat favorablement al parlament i a demanar un “ús del català”, que no queda clar en què consistirà, tant al senat espanyol com al Parlament Europeu.

Sobre aquest darrer acord, em limitaré a copiar un text d’Oriol Junqueras publicat el març del 2010 al diari la República. Diu Junqueras: “El govern de Zapatero ja ens té acostumats a fer promeses que després no compleix. Un exemple més va ser la promesa d’ampliar els àmbits en què el català es podia utilitzar a la UE. Així, el govern espanyol va signar el 2005 acords administratius amb cinc institucions europees per utilitzar-hi el català. Zapatero es va fer la foto, els diaris en van parlar durant dies i va semblar que havíem fet un gran pas endavant. Tanmateix, cinc anys més tard, el govern espanyol incompleix –gairebé metòdicament– aquests acords.

El 2005, efectivament, el president socialista espanyol José Luis Rodríguez Zapatero havia signat acords per a permetre l’ús del català a Europa, uns acords que Espanya no va complir mai. I, el detall té el seu interès, ho va fer a canvi del vot favorable d’ERC al pressupost espanyol de l’any anterior. Com de costum. Un vot que els republicans van justificar precisament afirmant que gràcies a això el català seria oficial a Europa. Sobre el senat, ja he perdut el compte de quantes vegades han promès que ara sí…

I sobre l’acord principal de la taula, l'”acord per a superar la judicialització i reforçar les garanties”, he de dir que és més clar, però bàsicament som davant un text que significa una renúncia oficial a la unilateralitat per part del govern català i la submissió a la via de la reforma de la constitució espanyola.

Amb això, el pas enrere és enorme, gravíssim, i aquesta vegada recorreré a Gabriel Rufián. El desembre del 2005, l’actual portaveu d’Esquerra al parlament espanyol va participar en un acte sobre la constitució espanyola a Sant Adrià de Besòs, i hi va pronunciar una de les seues conegudes frases iròniques quan li van plantejar, precisament, la reforma de la constitució espanyola com a possible via per a avançar en el futur. Rufián va dir que era impossible reformar la constitució espanyola, perquè per fer-ho cal tenir “dos terços del congrés, una esquerra valenta, les set boles de drac i sang d’unicorn”.

Potser ben conscient d’això mateix, el ministre Bolaños es va agafar contentíssim al text pactat ahir per certificar en públic la rendició, tot afirmant que amb això s’impediria “l’enfrontament estèril entre una part de Catalunya que intenta d’imposar els seus postulats i l’altra”. I supose que tots som conscients que aquest llenguatge i aquesta tesi de l’enfrontament interior a Catalunya és un invent de Ciutadans assumit alegrement per l’estat espanyol per esquivar i negar el dret dels catalans a constituir-se en un estat independent. És a dir, a autodeterminar-se. Que és la qüestió sobre la qual hauria de tractar aquesta taula, que ni la tracta ni la tractarà pas mai.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jordi Rebollo
Jordi Rebollo
27.07.2022  ·  22:08

Quin fàstic de taula .Espero que ER ho pagui a les urnes.Sou una merda de polítics.

Bernat Garrigos
Bernat Garrigos
27.07.2022  ·  22:15

Els acords d’aquesta taula son la vergonya intelectual més humiliant en molt de temps. Ens intenten fer passar gat per llebre, i es pensen que ens ho empassarem com si res. Un insult.

ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
27.07.2022  ·  22:16

Mes clar l’aigua
Seguim en marca Escanya

Pau Jané
Pau Jané
27.07.2022  ·  22:19

Trobo que es diu massa això dels merdiacords que s’han pres, però no es parla prou de qui els ha pres: Per una banda el “Gobierno de España”, per l’altra banda un dels partits de Govern (el majoritari, això sí).
Vull dir que el ministre Bolaños es pot felicitar pel que vulgui, però avui i a aquesta taula Catalunya no ha acordat res, perquè Catalunya no en formava part de la taula. Nosaltres seguirem, com fèiem fa 10 anys, demanat la independència.
Més vells. Més cansats. Havent perdut pel camí companys de viatge (amb la ràbia infinita que això suposa), però molt més savis.
Per tant, ells que diguin el que vulguin, nosaltres a la nostra.

Maria Josepa Montagut
Maria Josepa Montagut
27.07.2022  ·  22:26

Bufant en aigua gelada. Són tots uns bufons. Que és el que pretenen, acatxar el tos i que no es note.

Camí Tous
Camí Tous
27.07.2022  ·  22:30

El comportament d’ER és indigne i vergonyós. Els seus dirigents no tenen cap mena de credibilitat quan ara diuen el contrari del que deien no fa pas tant de temps.
És realment sorprenent l’actitud de les seves bases i els seus votants, molt sorprenent cap a pitjor és clar. De veritat estan d’acord amb el seu líder?
Una persona plena d’enveja i rancúnia que només vol dinamitar-ho tot? Ha decidit destruir, només destruir… abans que altres ho tinguin. Acceptem tanta mentida? Jo és que no m’ho puc creure.
Pel que fa a Junts, no entenc com és que van formar govern amb aquest partit tant deslleial… la única cosa que se m’acut és que aguanten el govern per fotre a erc i que no puguin fer el tripartit que aquests voldrien.
Us castigarem a tots en les urnes o en els carrers. Perqué som la gent que us farem fora.

Alfons Nadal
Alfons Nadal
27.07.2022  ·  22:32

No entenc, davant d’aixó, mantenir els 2 anys del pacte amb Junts i CUP. Quina presa de pèl i quin ridícul. Això ens pesarà molt a tots.

Carles Serra
Carles Serra
27.07.2022  ·  22:47

Per mi cap novetat ni sorpresa, forma part de la nostra trista història, com això d’ER.
Anant a un altre tema, algú podria informar els subscriptors, ja que Vilaweb sembla no saber-ho, malgrat informar que el empresari Cuixart monta un empresa a Suïssa, segons sembla amb l’ajuda de diners de l’ICO, també la família del gran president Aragonès de la gestoria de Catalunya, també ha rebut diners de l’ICO per els hotels que ténen la família.
Algú disposar d’aquesta informació? més que res per això de la transparència; en fi; gràcies anticipades

Joan Guasch
Joan Guasch
27.07.2022  ·  22:54

Avui la indignació per aquesta rendició sense condicions m’està arribant al límit. Se’ns en foten a la cara i encara dobleguem l’esquena com a fidels vassalls. Cada dia tinc més clar que a les properes eleccions al Parlament els hem d’enviar al racó de pensar, per no dir a la paperera de la història, per dolorós que sigui el resultat. Per un lloc o altre trobaré una papereta de l’ú d’Octubre per posar-la a l’urna. Una cosa és que no vulguin fer res que els dugui a un procés judicial i l’altre és vendre el País per res.

Joan Guasch

MARCEL DALMAU
MARCEL DALMAU
27.07.2022  ·  22:58

Si els representants de Junts al govern català no impugnen el pacte subscrit entre els dos governs Junts renuncia a la confrontació intel·ligent de facto i ben rubricat pel seu govern. Si l impugna hi ha eleccions catanes d’aquí a tres mesos. Veurem si aquest divendres el Consell de ministres aprova passar de l’lindult parcial dels presos que es van entregar a l’indult total donat que s’ha signat la renuncia implícita a la unilateralitat i l’acceptació explícita a les regles de joc d’Espanya? Veurem Junqueras de candidat aquesta tardor il·lustrant la desjudialització i ara sí, un govern ERC, PSC i Comuns si sumen? Les afinitats d’uns i altres ara sí que apunten cap aquí.

Joan Benavent
Joan Benavent
27.07.2022  ·  23:01

Quin idioma han fet servir els catalanets en aquesta taula de no se sap què? La llengua del país? Català? O la dels altres? Ep! castellà, no cal dir-ho. Doncs amb això ja està tot dit. Si aquells ens volen escoltar i no ens entenen, que espabilin i contractin traductors. Se’n diu fer-se respectar, ací i arreu, i no permetre que, d’entrada, els bords i els lladres et pengin la llufa. Perquè et mirin com vols, com el que dius que ets, no hi reneguis, no deixis als altres marge per al dubte. Però no, aquests arreplegats han anat allà, a la meseta dels pebrots, a rebolcar-se pel fang i la merda amb les calces abaixades. Com sempre.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
27.07.2022  ·  23:05

Fum i més fum per amagar la rendició.
Espere que els passe factura.

Francesc Josep Robert
Francesc Josep Robert
27.07.2022  ·  23:06

Una autèntica claudicació miserable! Quina desgràcia de polítics covards que tenim!!

Jordi Torruella
Jordi Torruella
27.07.2022  ·  23:07

Tingueu clar que l’únic punt a debatre sobre la taula és les poltrones.
Si hi ha cap català que estigui interessat amb la independència, doncs que s’oblidi de votar ERC, Junts o CUP. Sols cerquen la poltrona i el discurs independentista és per atraure vots i assegurar la cadira.
En pròximes eleccions, siguin municipals, AUTONÒMIQUES o del Reino d’spanistan, agafeu-vos el dia lliure i disfruteu de la família. És el millor que podeu fer per Catalunya.

joan rovira
joan rovira
27.07.2022  ·  23:26

La falsa il•lusió del relat oficial (escenari A) d’avui, com analitza i desemmascara l’editorial de manera impecable, consisteix; també, a fer diacrònic (evolutiu), el món material (descriptiu) de la societat catalana (escenari B), per tal de falsificar-lo.

Concretament, vàrem fer i guanyar el referèndum d’autodeterminació del Primer d’octubre (món material, descriptiu o escenari B) que el relat oficial (escenari A), vol capgirar (2017-2022) i subvertir-lo en diacrònic.

Igual com varen fer en el període (1976-1982) o (1931-1939) convertint la possibilitat de canvi real en “La traïció dels líders” (1) o el cop d’estat militar, en guerra incivil i finalment en guerra civil pels addictes a l’escenari oficial (A). (2)

A cada generació uns quants s’apoderen de les conquestes del poble català mitjançant el trastorn psicològic de la dissonància cognitiva, simultanietat dels dos escenaris (A) i (B), a canvi de practicar la mentalitat retributiva del reconeixement i les retribucions. (3)

Tenim una monarquia segons la voluntat de Franco i unes eleccions segons l’esperit de Franco. Encara avui és vigent aquella llei electoral. I, tot emparat per la Constitució espanyola tal com ens recorda de manera permanent i necessària el subscriptor En Josep Maria Martín.

Per tant (estan uns quants), en el món oficial (escenari A), contra revolucionant l'(escenari B) en el que (som molts) vivint la revolució o aconteixement nacional del (1931, 1976 i 2017) que, en tant que lliures de la dissonància cognitiva i de la mentalitat retributiva, percebem individualment de manera sincrònica.

A l’espera de fer efectiva la revolució col•lectiva inajornable, en tant que estem descodificant el catalanisme contrarevolucionari d’uns pocs (4), que impedeixen ser el que érem, som i volem ser, per tal de viure en llibertat i participar com a poble en el canvi cap a una societat més justa socialment, econòmica i cultural; com arreu.

PS.
(1) “La traïció dels líders”, Josep Maria Xirinacs. Tres volums: La sembra gloriosa (1971-1976). Una pedregada seca (1976-1977) i La collita perduda (1977-1994).
(2) Només cal llegir els relats dels historiadors oficials per adonar-se de com obliden el paper del poble al llarg d’aquests períodes de disputes de les elits catalanes pel poder colonial.
(3) Síndrome del Quixot. Confondre la realitat per tal de mantenir un fals estatus aliè a la seva identitat.
(4) La piràmide de l’escenari oficial colonial català (escenari A):
– 8 secretaris generals de partits, que són abans espanyols que catalans, encara.
– 74 diputats al parlament autonòmic que no obeeixen al poble.
– 43.461 militants de partits que obeeixen al gerent de l’empresa política espanyola o autonomista catalana.

Militants partits:
-Militants partits catalans: ERC (9.500), Junts (5.128) i CUP (1700). Total (16.328)
-Militants partits espanyols: PSC(17.012), En comú (7.000), PP (1.421) i C’s (2.000). Total (27.133)

-Participació en el referèndum d’autodeterminació del Primer d’octubre de 2017:
Sí (2.044.038) No (177.547) Blanc (44.913) Nul (19.719). Total (2.286.217)
-(5.623.962) electors amb dret a vot a les institucions autonòmiques que NO manen.

CONCLUSIÓ:
Entre tots els alliberats, de la dissonància cognitiva i de la mentalitat retributiva, hem de confegir (l’escenari real del poble) que ens amaguen contínuament els controladors colonials catalans, i pel qual vàrem votar i guanyar ser un estat en forma de República catalana. Molta salut i criteri per la collita que albirem prompte i abundant!

Berta Carulla
Berta Carulla
27.07.2022  ·  23:37

Pels Jordi Torruellas de torn que ens animen a dessistir i a entregar el país a l’enemic definitivament estem així des de fa tants segles.

Les pròximes eleccions hem d’obrir el pas als que avui els neguen la veu i fer ingovernable el país, i que peti el que hagi de petar. Hi som, i la nostra determinació ha de ser cada vegada més forta i a tots els fronts.

Dessistir només ho fan els fluixos, els bocamolls o els que es passen a l’altra bàndol.

Jaume Riu
Jaume Riu
27.07.2022  ·  23:46

SI S’HO CREU ÉS PITJOR
L’acord de la reunió de la taula de negociació diu que servirà per a “assegurar que les institucions públiques preserven l’interès general” i el ministre Felix Bolaños ho broda quan diu que no hi haurà “mai més l’enfrontament estèril d’una part de Catalunya que intenta imposar els seus postulats sobre l’altra”.
Ho admet avui públicament el president del govern de la Generalitat que no va assistir a la reunió, però també admet que per aconseguir els termes de l’acord s’haurà de reformar la constitució i, amb tot plegat, reconeix que amb aquest pacte, els ciutadans de Catalunya -tots els ciutadans-, hem renunciat a l’autodeterminació.
Avui sembla que Pere Aragonès ens vol enganyar intencionadament perquè hem comprovat que ell mateix havia declarat el contrari en període electoral, i és un fet gravíssim, gairebé imperdonable.
Naturalment, enganyar a la població des de la presidència de la Generalitat pot constituir un delicte polític greu.
Però si el president es creu de debò això que signen ara a la taula de negociació, aleshores és molt pitjor. No sabria com calificar-ho.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
27.07.2022  ·  23:56

Totalment d’acord amb l’editorial. Hem de prescindir d’aquests polítics i estirar des de la base.
Lamento que la majoria de mitjans quan parlen de la taula de diàleg es limiten a reproduir declaracions d’uns i altres. Falta recordar que només diuen paraules buides que no signifiquen res i recordar què ha passat en casos similars. Bla, bla, bla i on vaig dir dic, dic dídac.
Lamentable.

Cristina Moscardó
Cristina Moscardó
28.07.2022  ·  00:17

Sento una vergonya tan gran que ja és intolerable. Haver fet un 10 per arribar a això.. !!! Els hem de fotre fora del govern a tots, fer foc nou i tornar a començar. Quina desgràcia de país en mans de tants traidors!

Josep Usó
Josep Usó
28.07.2022  ·  00:20

Només veient la foto de l’inici de l’editorial es pot apreciar la buidor dels personatges que apareixen. Són tan pobrets d’esperit que només tenen aquesta foto com a patrimoni. D’allò que parlen i de què diuen hi ha un resum clar: res de res. Com sempre. Tots cobren bons sous, que paguem nosaltres i a canvi de no fer res. Paràsits endiumenjats.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
28.07.2022  ·  00:40

Mai hagués imaginat que s’arribaria a aquests extrems de presa de pel, de indignitat i de canvi de jaqueta. La burla que la taula d’ahir ha significat és colossal. Què hem fet per a mereixer això? Ens han usurpat el poder que la gent teníem, o al menys ho pretenen. Vàrem suportar un judici- farsa, i ara tenim una taula-farsa. Teatre del dolent, avorrit fins al ronc, i absolutament inutil. Senyors de Erc, saben que significa la paraula independència, o ja se’n han oblidat del tot? Desjudicialització??! Per a mostra un botó de com la pensen fer: el “cas” Borràs! Demà la majoria de diputats dits independentistes es veu que tindran la barra de repetir la jugada que van fer amb Puigdemont i Quim Torra… I aquesta és la única estratègia que tenen per a fer la independència: destruir JuntsxC i pactar amb el PsoE..Oriol, que no saps història? I sobretot desmobilitzar a la gent, que la gent té molt perill i és molt inconscient…
Ja s’ho troobaran. De moment avui dijous, tots al Parlament a explicar als nostres “representants” de què va la cosa, a veure si ho entenen d’una vegada!

Secundí Mollà
Secundí Mollà
28.07.2022  ·  00:42

Quina creieu que podria ser l’expressió més molesta en aplicar-la a un partit polític? Dir que són uns cabrons? Uns fills de puta? Uns desgraciats? Uns malparits? Us equivoqueu. Aquests adjectius, poc originals i que poden ser considerats com insults, contenen en si mateix l’exercici d’un cert grau de superioritat, de domini, d’influència sobre algú altre. Ser considerat, per exemple, un “malparit”, significa que s’exerceix un poder que recau, de mala gana, sobre aquell que et considera així.

És possible inclús que molts polítics puguin sentir-se en el fons “honorats” amb aquestes expressions perquè denoten “poder”, exercici de dominació sobre l’altre.

Si tingués que definir ERC ho faria sense emprar cap dels mots mencionats. És més, diria que és als antípodes de tot això. ERC és el partit de la impotència.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
28.07.2022  ·  00:58

No hi ha cap proposta per revertir la situació.
Només impotència pel que està passant i cap idea nova.
Volen que votem FNC per poder dir que som extrema dreta. Estan provocant-nos per fer-nos sortir al carrer violents i acabar-nos de rematar com una colla de brètols.
Cap alternativa. Només covem ràbia. Acabarem malament

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
28.07.2022  ·  01:05

Avui té més validesa que mai aquella dita de que “tenim els polítics que mereixem”.
I a qui ho vulgui rebatre, li dic que s’esperi a les properes eleccions autonòmiques. Perquè sí: encara tindrem eleccions autonòmiques unes quantes legislatures.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
28.07.2022  ·  01:20

És interessant observar com comprem els arguments de l’adversari però proclamem el contrari.
A Catalunya, diem, no hi ha confrontació però les paraules: batalla, rendició, traidor i derrota, van que volen. Les paraules compten perquè conformen pensament i el pensament l’acció.
En un país racional, segurament parlarien de diferències de punts de vista, els debatrien, els sotmetrien a votació i acceptarien esportivament els resultats.
A Catalunya, després de quaranta anys, encara no tenim llei electoral pròpia però, això sí, ens insultem entre nosaltres cada dia en una confrontació, aquesta ben real, que és absolutament estèril, empobridora i una mostra d’impotència.
Una confrontació que va molt bé per mantenir les coses com estaven.
Per això la tenim i la patim…al menys de moment.

Sandra Gómez
Sandra Gómez
28.07.2022  ·  01:41

Aquesta fornada de polítics d’ERC, CUP i Junts, cadascun d’ells i d’elles, passaran a la història d’aquest país com els covards i mediocres que van llençar per la borda la més gran oportunitat de guanyar la independència de Catalunya davant d’un estat fort, però també molt debilitat.

L’1 d’octubre de 2017, els ciutadans catalans, fent ús d’unes armes democràtiques que es diuen urnes, vam arrencar la careta de país civilitzat que portava Espanya. En apallissar-nos davant els ulls del món, el poder espanyol es va mostrar tal com n’és de monstruós. Llavors, sí, ja no ens calien gaires arguments més; els fets deixaven aclaparadorament al descobert la natura de la bèstia.

Llavors, en lloc d’afermar-nos davant aquesta evidència, Junqueres, és el primer de tots a rendir-se. I tota la resta de mentiders i farsants van al seu darrere. Quina vergonya. Per decència, que ens expliquin tota la veritat, que ens demanin perdó i després que se’n vagin a casa seva i desapareguin de la vida pública i institucional del país.

Si es pensen que ho oblidarem van llestos. Desgraciats.

Ferran Ribó
Ferran Ribó
28.07.2022  ·  01:41

Tot plegat és un frau: una traïció d’erc i junts a l’1O i a la Declaració d’Independència del 27O, i frau electoral per enganyar els votants amb un programa electoral q han incomplert i trait. Dit això, calma i cap fred per passar d’aquesta fase de traïció de la Generalitat al 52% que els vam votar a les eleccions autonòmiques. Aquesta fase lamentable l’hem de superar els ciutadans, protagonitzant actes de protesta i denúncia, i esperar les properes eleccions a la Generalitat, per castigar erc i junts i la cup, i VOTAR EL NOU PARTIT POLÍTIC, candidatura ciutadana, q ha de sortir de l’ANC, el Consell per la República, l’Assemblea de Representants, l’AMI… Endavant que no desistirem¡💪

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
28.07.2022  ·  04:53

El mur de les lamentacions; ai el govern, ai els d´ERC…, i el poble català parant l´altre galta. Estem vius? Doncs deixem de plorar i ocupem els carrers indefinidament(si volem deixar de ser titelles de quatre venuts).Mobilització contra un govern imposat des de Castella i exigim la dissolució immediata.

Joan López
Joan López
28.07.2022  ·  04:56

Al ajuntament de Barcelona,governan els comuns i al psc, i la ciutat mes bruta que mai tè “ratas”per tot arreu quina metàfora mes adient. ER vol formar part de aquet tripartit que ja es veu a l’horitzò Bè algunas de aquestas “ratas” de les dues faccions es van reunir ahir per fer la foto i dir a europa que a Catalunya ja no hi ha repressiò ni conflicte.
Avui anirè al parlament per cridar ben fort,que son uns botiflers venuts……ja veurem com hens rebren les forces d’ocupaciò.

Salvador Molins
Salvador Molins
28.07.2022  ·  05:57

El que torno publicar ací, no és sols una teoria, és una paràbola, una imatge motivacional del que vivim, del que defensem, del perquè lluitem, del compromís del Poble Català expressat solemnement per un Referèndum d’Autodeterminació, el del 1r d’octubre de 2017, guanyat amb un 90% de “Sí” (afirmatiu) a la pregunta “vol un estat català independent en forma de República?” i una participació del 43% del cens electoral. No! no és cap broma, aquest Mandat expressió del dret de decidir de tot poble, en aquest cas del poble dels catalans, només pot ser revertit per un altre Referèndum vinculant, clarament expressat i votat.

Cal que quedi ben clar i que ningú ho dubti que un Referèndum no és una imposició sinó una votació democràtica basada en els resultats d’un 50% dels vots + 1.

Empresonaments, judicis farsa, ara la taula farsa, repressió, multes, inhabilitacions, destitucions, … això sí que és una imposició i una sèrie de violències amb el consentiment i la complicitat per acció o omissió d’una part del poble contra l’altra part del poble, i per més gravetat encara són actituds arrenglerades amb les forces d’ocupació espanyoles a Catalunya.

El Poble de Catalunya no pot acceptar cap acord de cap taula farsa i incompleta.

Junts per Catalunya, per evitar dubtes, s’ha de desmarcar publicament d’aquests acords d’aquesta taula farsa.

Aquesta és la Teoria i imatge motivacional:

TEORIA DEL FORMATGE DE LA INDEPENDÈNCIA

De moment, la Independència és com un formatge partit en dos.

La primera mitja part és tot el bo, que no és poc, que ja tenim des del 1r i el 27è d’octubre de 2017, el Mandat d’Edificar la República Catalana Independent, i el fet d’haver-la ja declarat, és el mig formatge que ens fa catalans lliures dins i fora del trist i permanent esclavatge. És un formatge que ens el podem menjar cada dia i cada moment, aquell esperit de quan et lleves i veus el nou dia que tens per davant i exclames “Sóc català lliure! Res del que pugui passar em farà trontollar en la meva determinació de ser-ho i viure-ho” “Som un Poble que de sempre i més concretament ara, malgrat tot, caminem cap a la Independència, caminem vers la plena Llibertat”.

La segona mitja part és tot allò concret que hem de fer i hem de construir per tal de fer efectiva la nostra plena independència; per a tots nosaltres també és el sentiment de frustració i fracàs de no haver pogut concloure-ho encara; per als que pateixen la represàlia directa és molt més dur i feridor, sols els pot quedar la profunda convicció de ser defensors directes de la terra i la llibertat, com Xirinacs, com Mandela, com Luter King, com John Adams, com Woodrow Wilson, … “Benaurats aquells que són perseguits per causa de la Justícia” digué Jesús de Natzaret dalt la Muntanya, en el mític discurs de les Benaurances. O com deia el recentment finat Pere Casaldàliga, des de la selva del Mato Grosso, “és l’hora dels Pobles”.

També, cada dia i cada moment, ens hem de menjar aquesta amarga segona part, junt amb Hong Kong, junt amb el Tibet i el Kurdistan, junt amb la Selva Amazònica i els Pols sud i nord, … i ara també Ucraïna, ai las!

Aquesta lluita ens esperona i ens ha d’esperonar a ser més lliures i més catalans cada dia, allunyar-nos més i més dels enemics de la nostra Terra, dels enemics de la nostra Llengua i dels enemics de la nostra Independència.

Per això, per completar tot això, per anar reblant el Mandat que nosaltres ens vam atorgar a nosaltres mateixos, cal que ens censem tots com a ciutadans de la nova República Catalana Independent, de fet censar-nos al Cens del CxR i d’esperit reafirmar així el nostre vot, aquell del 1r d’octubre. no deleguem als polítics la tasca d’independitzar-nos, aquests no, amb ells esdevé impossible, caldrà que votem gent més ferma i veritablement compromesa amb la Independència del nostre Poble, aquests, ai las! han fallat. Tampoc perquè hagin fallat no ens hem de fer enrere! També ells poden renàixer?

ARA MATEIX:

No defallim, els terratrèmols del 14F, dels indults i de tot el que per sorpresa nostra arrosseguen, tot això passarà!
Prou sabem que les institucions catalanes autonòmiques són presoneres d’Espanya, però la voràgine dels esdeveniments ens descol·loca i ens hem de tornar centrar. Els indults no són la fi del món i la lluita per l’alliberament de Catalunya continua. Esquivem la temptació, no jutgem als altres, tornem-nos aixecar. El Mandat es viu, República Catalana Independent …, qui s’ho creu que algú l’ha enterrat o l’enterrarà? Serà endebades.

Honor, respecte i admiració pels qui pateixen, han patit i patiran per causa de la Llibertat de Catalunya!

Catalans! que el terratrèmol dels indults no ens faci oblidar ni un segon el Mandat del 1r d’octubre. Som ací per a la Independència urgent, no ho oblidem.

Mentre la classe política catalana treballa pel seu cantó, mantinguem viva la flama, continuem i incrementem les nostres tasques d’alliberament nacional, fem que llueixin les estelades i fem que la paraula INDEPENDÈNCIA ressoni per tot arreu, de forma contínua i persistent. “La INDEPENDÈNCIA és llibertat”, “La INDEPENDÈNCIA és vida”, “La INDEPENDÈNCIA és Catalunya”, …

Clandestins o no tan clandestins, il·lusionem-nos, coordinem-nos, enxarxem-nos sobre el territori, entrenem-nos per quan arribi el moment oportú i necessari. Fem-ho per trencar aquell “no hem sabut organitzar-nos”.

Ara és urgent, com solem dir: “o ara o mai” !

Catalunya no nega als altres.
Catalunya s’afirma com Nació lliure entre el concert universal de les nacions que han d’ésser respectades i lliures.

Jordi Gavaldà
Jordi Gavaldà
28.07.2022  ·  06:04

Ai, si Heribert Barrera aixequès el cap……..

Carles Ortiz
Carles Ortiz
28.07.2022  ·  07:24

Em fa gràcia i alhora pena, que encara estiguem pendents de que fa l’Aragonés i companya amb la taula de no se què.
Però que no veieu que ERC i demés partits catalans formen part de l’Estat Espanyol? I el que hem de fer és FER FORA L’ESTAT ESPANYOL DE CATALUNYA?

Roger Puig
Roger Puig
28.07.2022  ·  07:36

Fins quant durarà aquesta presa que anomenen taula de diàleg? És molt trist veure es rifen els representants del govern català i com tornen tot cofois plens de fum.
Si ERC segueix per aquest camí el govern de Catalunya acabarà perdent la dignitat doncs el respecte fa temps que l’ha perdut. Quina decepció la política d’ERC en la lluita per la independència!

Carles Serrano
Carles Serrano
28.07.2022  ·  07:51

Jo, avui crec què vinc d’un altre galàxia. Sòc l’únic què havia sentit dir a la Vilagrà i cia, què NOMÉS volien acords TANGIBLES?.
Si us plau, digueume’n un de sol.
Què Dèu us pari els peus¡¡¡, perquè les mans ja les teniu tacades.

PERE SIO
PERE SIO
28.07.2022  ·  08:01

La direccio d’ERC (Aragonés, Rufián i Junqueras) farien bé en canviar el seu nom i adequar-lo a la política que practiquen.
La realitat és que, ni són d’Esquerres, ni són Republicans, ni són Catalans. Són uns botiflers, i ineptes que volen viure comodament de ka política.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
28.07.2022  ·  08:14

(presa de pèl)

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
28.07.2022  ·  08:29

Aquesta Taula ha estat un disbarat més gros del que pensàvem que seria.
S’ha parlat de Catalunya com si fos un pastís. “Una parte que no se tiene que imponer a la otra parte”
Sembla que parlin d’una plaga de llagostes que envaeix un camp.
Això és, per els nostres polítics, Catalunya?
Quina part es bona i quina part es dolenta? Qui ha fet aquesta partició? Quina part és la que no es pot imposar i quina part si es pot imposar?
O potser haurem de partir Catalunya en dos Catalunyes?
Un país, una nació, una regió, una província (digueu-ho com vulgueu) és un conjunt de persones convivint damunt un territori. En una democràcia aquestes persones decideixen sobre les seves coses en unes eleccions, uns referèndums…o sigui votant
L’opció que guanyi en vots serà la que es portarà a la pràctica. Es poden contar percentatges. És poden arribar a acords amb els que no han guanyat, etc.
Catalunya no és una possessió colonial!!
Per cert senyora Garriga que fa que no està a l’ILC mirant que va passar amb les contractacions de l’època Borràs?
És la seva Conselleria, oi?
No, és clar. És millor amagar el cap sota l’ala.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
28.07.2022  ·  08:36

EREs andalussos del ladron Sanchez i Ferrovials junqueras junts en una taula per…… Esquerres Españoles de lladres, fins quan?

Ferran Tineo
Ferran Tineo
28.07.2022  ·  08:36

Carles Serra, pregunteu-li-ho a Francesc de Dalmases, segurament gaudeix de molta i bona informació. De res!

virgínia ayuste
virgínia ayuste
28.07.2022  ·  08:41

Seriosament, plantejar-se la pregunta de ¿de què van els d’Esquerra Republicana?, comença a ser una qüestió d’imperiosa necessitat, doncs, tanta submissió apunta al fet que els seus caps no estiguin patint, com a malaltia crònica, la síndrome d’Estocolm, més que res per posar en alerta d’evitar contagiar les bases.

Joan Deulofeu
Joan Deulofeu
28.07.2022  ·  08:48

Molt baix nivell dels polítics. Molt! No em sento representat per ningú. Dies grisos per a Catalunya, molt grisos.

Albert Miret
Albert Miret
28.07.2022  ·  08:51

Anar-nos queixant de cada barrabassada que fan aquests “quillos” no porta enlloc. Es van vendre Catalunya per uns quants privilegis, un bon sou i el “dret” de tocar cuixa d’algun menistru o president d’un gobierno de correveydiles. La mena de personatges els coneixem tots: són els esquirols de la classe, el lladre dels armaris que robava una cosa i la deixava al pupitre d’un altre previ acord amb el mestre tites per poder disgregar qualsevol agrupament estre els alumnes. Són ells, els fills de famílies del règim, aquelles que situaven els fills a grups polítics sempre de dretes, als bancs, al clero i a qualsevol lloc on es remenessin cireres espanyoles, a poder ser. Són els fills d’aquells que només simulaven ser catalanistes per esbombar des de dins qualsevol intent de cohesió. Aquells que mai faran res per Catalunya, que trairan tots els intents de progrés, els que si poden, acabaran amb Catalunya. No ens sorprenguem, és la seva professió i sempre faran el mateix que han fet.
Junts, per favor, si encara teniu com a objectiu la independència, abandoneu aquest govern de traïdors. Si no ho feu, caureu a la claveguera de la història com ells i ningú us respectara mai més.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
28.07.2022  ·  09:03

Taula de Diàleg no, Taula de Trilers.

Miquel Riera
Miquel Riera
28.07.2022  ·  09:11

La Independencia nomes la pot conquerir el poble i els politics al seu servei, en l´actualitat els politics i les seves estrategies estant cada vegada més lluny de la voluntat popular, la taula de dialeg i el recolsament al govern d´Espanya en son la demostració

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
28.07.2022  ·  09:17

Tant d’hermetisme sobre la tauleta del refotut diàleg per arribar a uns acords que són una rendició total? Faria riure però h´hi ha per plorar!
Ras i curt, cal que Junts marxi d’aquest govern de fireta i convocar noves eleccions JA!
El problema serà a qui votar. Personalment no penso votar a CAP dels partits que hi ha actualment al Parlament, siguin espanyolistes o s’autoanomenin independentistes. Si no es presenta una candidatura que realment vulgui implementar la República Catalana (CxR, ANC, etc.) em debato entre vot nul (papereta de l’1-O, com apuntava un subscriptor) o uns Escons en Blanc o un partit Pirata.
Vergonya de Govern i vergonya de Parlament!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
28.07.2022  ·  09:31

Taula de diàleg: Espanya o més Espanya. Si amb majoria independentista tenim el que tenim, espera a que, cansada la gent, no vote i perpetrem l’autoderrota. Idees, imaginació, l’anhel del poble al poder. Tan difícil és encarar el problema vital, units? Ja no es tracta de l’usdefruit de nostres collites sinó d’escripturar el camp a nom propi.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
28.07.2022  ·  09:39

El què en deien un canvi d’estratègia, ara sabem i podem dir, sense embuts, que és una tradició. No hi ha en la història recent de Catalunya res comparable. Ni Macià ni Companys -amb clars i ombres- no van trair mai al poble i, en el cas de Companys, va mantenir la dignitat de la nació i de tots nosaltres fins davant de l’escamot que el va afusellar. De la taula de “diàleg” en tenim el Turó de l’Home i … tot això de la llengua i la desjucialització ja sabem que és palla i no es complirà. És pesat haver de parlar cada dia del mateix, no ens fa cap bé i no convé al nostre mal. Superem-ho, que és matin entre ells -cas Borràs -, superem-ho. Qui, com i què ha de passar per un nou Arenys de Munt?????.

Rita Rey
Rita Rey
28.07.2022  ·  09:41

La taula de diàleg ha estat una gran mentida des del principi.
És vergonyós que els mitjans de comunicació, quan hi ha reunió a la tauleta, ens informin de que els acords que han pres són importants.
No els hi cau la cara de vergonya, perquè d’això no en gasten.

Joaquim Piqueras
Joaquim Piqueras
28.07.2022  ·  09:41

Cal votar qualsevol altre. Cal votar.
No votar, o vot nul, no és opció, doncs ratifiqués els vots del partit majoritari.
Imagineu-vos qui serà.
Serà pitjor.
Voteu. I, si pot ser, a un FdP dels nostres.

Jordi Torres
Jordi Torres
28.07.2022  ·  10:05

Quan un partit contradiu, tan clarament com ho fa Esquerra, l’encàrrec dels seus votants, per lògica democràtica hauria d’acabar desapareixent. Com a mínim com a partit majoritari. Pots funcionar uns anys més, per allò de la inèrcia i les eleccions, tallant el poc bacallà que et caigui a les mans, però vas de pet a la residualització. Dubto que existeixi una campanya de màrqueting polític capaç de convèncer ja a algú que tingui les seves facultats intactes de que són un partit independentista. No hi ha estelada prou gran, ni discurs prou vehement, que pugui tapar la seva vergonya quan pugin a predicar des dels faristols. Ja s’ho faran. Ja han fet prou mal. Després de cremar-se dins l’espai independentista ara volen emigrar sense que es noti cap a aquest republicanisme federal espanyol, verd i feminista… i no sé quantes coses més. Un sortilegi impossible en què un dels adjectius invalida tots els altres, ja que si ets espanyol no pots ser cap altra cosa: ni verd, ni feminista, ni d’esquerres, ni demòcrata. Si ets espanyol has de renunciar a qualsevol altra consideració. A més, aquest núvol d’ambigüitat retòrica i unicorns feliços ja l’ocupen PSC i Comuns. Bon vent i barca nova.

El problema, pels independentistes, és que Esquerra encara té les claus de la Generalitat, i que Junts (un escó menys, recordem-ho) sembla disposat a deixar que ens arrosseguin a tots plegats, dòcilment, de nou dins la gàbia espanyola.

S’ha de reconèixer que el PSOE ha estat hàbil. Astuts com són, ràpidament van veure que Esquerra, amb la seva ambició, el seu odi visceral a Junts, la seva inexperiència i una formidable manca d’ètica, era la millor eina antiindependentista que podrien tenir mai al seu abast. Esquerra els hi ha permès aplicar als catalans un grau de repressió constant per anar laminant els nostres drets, sense descans, a plaer, tot vestint-ho de “normalitat democràtica”. Un cop els hagin fet servir i no siguin res més que una joguina trencada, s’empescaran una altra estratègia. Us felicito, fills.

Molt encertat el comentari de na Maria Àngels Fita. La indignació és una força poderosa, per bé i per mal. No ens deixem portar cap a un forat del qual no puguem sortir. Per fer front a tanta ignomínia ens caldrà resiliència i cap. Molt de cap.

Salut!

Miquel Àngel Fos
Miquel Àngel Fos
28.07.2022  ·  10:36

El català al apartament EU, ja. El català al Senat, ja,ja L’acord complert hauria estat aquell de portar el Senat a BCN, ja,ja ja. Si ERC ja havia perdut la C, ara ja ha perdut la R (viva la constitución). La pregunta és quan perdrà la E? Sinó l’ha perdut ja.

Josep Salart
Josep Salart
28.07.2022  ·  10:39

RABHA HMMANE

Cada dia em sento més insultada pels polítics, votants i simpatitzants d’ERC.

Cada dia ¡¡¡

Josep Soler
Josep Soler
28.07.2022  ·  10:55

Abans de tot per la Berta Carulla: Aquests que dius son inevitables. Els agrada de remenar…. sense ni posar-se mai els guants.
Pel que fa al titular: No calia exposar les contradicions d’aquests dirigents d’ERC que cita Vicent Partal (Aragonès, Junqueras, Rufián, tambe n’hi ha d’altres) perque la gent ja “sap de fa temps, de que va la comedia”.
Que la “Taula de Negociació, de Dialeg, o de Rendició” ha estat o no, l’instrument per l’enredo tampoc hi cal insistir. La gent sap “de temps de que va la comedia”(malgrat que hi han ingenus que no s’enteren mai de que va la pel·licula).
Dic tot aixó, perque avui escoltant a la Sra. Rahola en un video aque circula per les xarxes diu en el minut 3:
https://www.youtube.com/watch?v=fYmw7VAOtuk
“que tot es per culpa de la por que te l’Oriol Junqueras de tornar a la preso?…”
Doncs, calia tanta fanfarria i tantes especulacions i tant perdre el temps i tant bla, bla bla. per no dir al personal a el que realment passa?.
Per fi la Sra. Rahola s’ha obert a dir el que hi ha: que no hi ha mes cera que la que crema. Punt.

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
28.07.2022  ·  10:58

El retaule del diàleg, sempre la mateixa cançò, sempre la mateixa cantarella. Caldria fer-ne una auca, de tot plegat. Hi ha tanta gent que té por de perdre no saps ben bè què, des de la cantant agraïda perquè l’han convençut de cantar en castellà a l’empresari poruc que no gosa etiquetar en català. Tambè els nostres polîtics, manyacs i capcots, servils. Hi ha molta feina a fer, molt camí per davant, molts grans de sorra que pot aportar cadascù.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
28.07.2022  ·  11:06

Dietrich Bonhoeffer, detingut i executat pel règim de Hitler, ens diu que una força brutal com la dels nazis [o com la de l’actual legalitat espanyola filla del franquisme] té l’objectiu d’estupiditzar la població de manera que respectin i admirin la maquinària que esl empresona.

La nostra obligació hauria de ser desobeir, trencar i denunciar la constitució colonial creada en plena dictadura.
Però l’estupiditació que crea al ciutadà fa que molts independentistes pensin que el gran problema de L’ARBITRARIETAT LEGAL espanyola són els jutges i no pas la legalitat espanyola creada per la constitució franquista/absolutista.

Alguns catalanistes (ERC, PSC, Podemos) pensen que han de canviar la constitució tot sabent que és un desideratum irrealitzable: és l’estupidització creada per un fortissim franquisme totalment viu i ben organitzat constitucionalment.

Amb la constitució actual Catalunya desapareixerà irremissiblement.
La idea estúpida de canviar la legalitat espanyola és tant irrealitzable com pensar que Espanya acceptarà un dia deixar lliure la Nostra Nació Catalana ocupada militarment i legal des de segles.

Diu Bonhoeffer que són més perillosos els estúpids que els que actuen amb malícia conscient…. perquè els estupiditzats no són conscients del mal que provoquen (a ells mateixos i a la socilitat).
I al no ser conscients del mal NO PODEN CANVIAR la seva conducta destructiva fruit de la seva dissonància cognitiva deguda a les seves contradiccions i forjada dins del procés estupiditzador del Führer o de la Constitució espanyola.

JOAN RENDÉ
JOAN RENDÉ
28.07.2022  ·  11:12

Sí senyor, qualsevol al·lusió a la reforma de la Constitució Espanyola, al Parlament espanyol o al Senat espanyol és un reconeixement implícit de la submissió de Catalunya, dels Països Catalans, a l’autoritat suprema de l’Estat Espanyol; una negació del nostre dret a l’autodeterminació, una acceptació de l’autonomia i el vassallatge!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
28.07.2022  ·  11:20

Si en aquesta taula no és parla de autodeterminació, amnistia si no és aixi a mi no em val. Una taula de rendició no ens beneficia per res i per fer la gran comédia només per sortir a la foto és enganyar als ciutadans

Joan Cuscó
Joan Cuscó
28.07.2022  ·  12:20

Segons el CEO, esquerra pujaria amb escons.!
Santa Ignorància.
Avui faltava un P.S. sobre Laura Borràs.

Emili Miquel
Emili Miquel
28.07.2022  ·  13:07

ERC va arribar al govern per acabar amb el procés cap a la independència, suposo que d’això ningú en tenia cap dubte. Així que la prioritat, ara mateix, abans que la independència, seria enterrar sota el mar a la Gran Central Botiflera, que és com s’hauria d’anomenar aquesta gent que de manera tan grandiloqüent es fan dir d’esquerres (?), republicans (?) i catalans (?). Ara mateix són un perill perquè no només s’han aliat amb el PSOE contra Catalunya, sinó que també ho han fet amb la Benemérita, la fiscalia i la judicatura (com podem comprovar, sense anar més lluny, en el “cas Borràs). Si segueixen al govern, acabaran amb tot (estan acabant amb tot) i no ens deixaran ni l’orgull de ser catalans, ni la dignitat que com a poble mai ens ha faltat.

Josep Bautista
Josep Bautista
28.07.2022  ·  13:13

La CUP va donar suport al actual govern de forma condicionada a que a la meitat de la llegislatura anés complint els seus compromisos electorals i de govern. Crec que ER no n’ha complert quasi cap, en tot cas cap dels fonamentals compromesos amb el camí cap a la independència, ans al contrari, ho estàn amb el camí en sentit contrari de sotmetren’s més al jou d’Espanya.
Per tant trobo imprescindible un vot de censura al que s’hi hauria de sumar Junts si no vol perdre també el respecte dels electors, la totalitat de la credibilitat que ja està en mínims, i la dignitat. Respecte, credibilitat i dignitat que ja se les han ventilat els bufons que governen ER i el país.
En el moment apropiat s’ha de fer fora ER del govern; si ja sé que es el que ells volen per anar a un tripartit de esquerranosos traïdors. Pero som nosaltres, el poble, qui ho ha d’evitar obrint els ulls i la ment anant a votar massivament el mandat de l’1O, a un partit nou unitari independenista que s’ajunti amb al partit que no hagi perdut encara la dignitat (si hi fós) i al Consell de la Republica.
Prou traïdors, Esquerra fora ja !!!! a la paperera de la historia. Si obríssin els ulls en Macià i en Companys, desapareixerien les seves ánimes.

Josep Gualló
Josep Gualló
28.07.2022  ·  13:18

L’INVENT DES INDEPENDENTISTES REFORMISTES ÉS UNA PARADOXA

Les paradoxes, per definició, son imposibles. Per poder salvar aquest títol absurd, s’han aferrat al “Reformistes” i han canviat “Independentistes” per una cosa que els hi escau més “Autonomistes Unionistes”.

l’inventor de la paradoxa diu que han admes que cal canviar la constitució. Embolica que fa fort.

Marià Armengol
Marià Armengol
28.07.2022  ·  13:32

Del tot d’acord amb el que, abans, ha dit en Jordi Torres.
‘Doneu-me 68 escons al Parlament i proclamo la Independència’ … deia ‘L’ideòleg sense idees’ d’ERC.
(Les paraules que li podría dedicar a aquest ‘bon home’ em faig el favor, a mí mateix, d’estalviar-me-les)
Avui, encara que no esperava res positiu d’aquesta ‘Taula de Guignol’, estic tan sorprès com emprenyat. Molt.
La barra amb la que Vilagrà i Aragonés ens intenten vendre’ns com a positiva la seva gestió es de vergonya aliena. Em sento insultat. (violat en la meva dignitat personal i col.lectiva… No puc més!)
Avui, però, la noticia, per a mí, no es aquesta ‘Taula de Merda’. La noticia es la Conxorxa dels Ximples, en la qual els ‘esquerrans’ de tota mena ( aque barat que n’es de ‘ser d’esquerres’ faràn fora Na Laura Borràs del Parlament. Molt bé ERC, molt bé CUP: ‘Junts de dretes… Junts, dolents’…
Arriba un moment en què, potser millor sigui així:
Si això passa, ha de ser el punt de ruptura d’una unió contra natura. Ni un dia més en aquest govern de (“·$%&”), que s’ho facin!.
Aviam si l’ANC i personatges compromesos es decideixen a preparar una candidatura amb només UN PUNT: Independència!… I a votar-ho tots!.
Bon dia i bona hora!

Marià Armengol
Marià Armengol
28.07.2022  ·  13:32

Del tot d’acord amb el que, abans, ha dit en Jordi Torres.
‘Doneu-me 68 escons al Parlament i proclamo la Independència’ … deia ‘L’ideòleg sense idees’ d’ERC.
(Les paraules que li podría dedicar a aquest ‘bon home’ em faig el favor, a mí mateix, d’estalviar-me-les)
Avui, encara que no esperava res positiu d’aquesta ‘Taula de Guignol’, estic tan sorprès com emprenyat. Molt.
La barra amb la que Vilagrà i Aragonés ens intenten vendre’ns com a positiva la seva gestió es de vergonya aliena. Em sento insultat. (violat en la meva dignitat personal i col.lectiva… No puc més!)
Avui, però, la noticia, per a mí, no es aquesta ‘Taula de Merda’. La noticia es la Conxorxa dels Ximples, en la qual els ‘esquerrans’ de tota mena ( aque barat que n’es de ‘ser d’esquerres’ faràn fora Na Laura Borràs del Parlament. Molt bé ERC, molt bé CUP: ‘Junts de dretes… Junts, dolents’…
Arriba un moment en què, potser millor sigui així:
Si això passa, ha de ser el punt de ruptura d’una unió contra natura. Ni un dia més en aquest govern de (“·$%&”), que s’ho facin!.
Aviam si l’ANC i personatges compromesos es decideixen a preparar una candidatura amb només UN PUNT: Independència!… I a votar-ho tots!.
Bon dia i bona hora!

Victor Serra
Victor Serra
28.07.2022  ·  14:11

L’estafa habitual. Res no canvia. Agraïria que almenys no intentéssin vendre’ns-ho com un pas endavant .

Montserrat Nayach
Montserrat Nayach
28.07.2022  ·  16:11

Ben deplorable, tot plegat… No sé per què no reaccionem.

Belén Solé
Belén Solé
28.07.2022  ·  16:52

Espero que ERC aviat sigui un partit residual.

Jordi Fonts
Jordi Fonts
28.07.2022  ·  18:07

Em sap greu dir-vos que crec que ERC no baixarà electoralment perquè ha recollit el votant conservador provinent de l’antiga Convergència que ja li va be la submissió a l’estat Espanyol. I ho dic com a antic militant d’ERC que es va donar de baixa precisament quant vaig notar aquest biaix del partit. ERC només volia governar la Generalitat de Catalunya, en cap cas avançar cap a la Independència. Pels que no els hageu llegit os recomano els dos llibres del Puigdemont.

Jaume Ribera
Jaume Ribera
28.07.2022  ·  19:10

Els “dirigents” d’ERC estan contents i orgullosos de les engrunes aconseguides quan això vindria d’escreix i directament implicat amb la independència !

Josep Maria Ponsa
Josep Maria Ponsa
28.07.2022  ·  19:21

Ja anem tard !! Avui mateix, día que han tornat a ofendre la democràcia, Junts hauría de sortir del govern, i de la Diputació de BCN, sense cap por, noves eleccions i ER i CUP la gent els posaríem de nou a on els pertoca i amb molta probabilitat, l’Estao, potser ens tindría un pèl més de respecte per alló de la DUI pendent, … no com ara que se’n foten dels adolescents (Pujol dixit) de ER.

Toni Delgado
Toni Delgado
28.07.2022  ·  19:40

Qui l´ha vist i qui el veu, ERC ha cambiat de “traje”, a veure quins dependentistes els vota les properes eleccions.

Ignasi Guardia
Ignasi Guardia
28.07.2022  ·  20:20

Com cantaba Joan Amèric:
“Quina pena que no puga creure
que ets una sirena fins que a tot arreu del món no hagem canviat per aigua tanta sequera”…
I continuem sense aigua… i sense paraules per expressar el que estan fent!!

Andreu Sancho
Andreu Sancho
28.07.2022  ·  20:32

Quin deshonor, quina vergonya!
ER no pot negociar res en nom de Catalunya. Noves el.leccions i que desapareguin a la paparera de la Història. Tans segles de lluita, tantes generacions sacrificades per acabar en aquesta traició. Catalans, no ens ho podem permetre!

Rafael Anglès
Rafael Anglès
28.07.2022  ·  21:15

Maleït sigui el dia en que ignorant de mi, d’esquerres, republicá i catalá vaig creure i confiar en els cants de sirena d’ERC. Avui es un dia trist i angoixant, taula de dialeg(?), Laura Borrás. Tinc el cor encongit. Si tenen panic de retornar a la presó, tothom els agrairia que ho manifestessin ben clar. “Mira Pere; sabes muy bien que el indulto no es definitivo y puede ser revocado, asi que tu verás lo que haces, no te compliques la vida y sigue con tu magnifico sueldo y a vivir, hazme caso”

Josep Carreras
Josep Carreras
28.07.2022  ·  21:49

L’opresor no pacta ni dialoga mai amb l’oprimit simplement indica els seus diktats als seus kapos perquè es compleixin. Sinó hi ha enfrontament no hi ha auto d’afirmació i menys de sobirania.

David Mascarella
David Mascarella
28.07.2022  ·  21:53

No hi ha com ser valent…i carregar els neulers als altres

Il·lu González
Il·lu González
29.07.2022  ·  01:38

El poble disconforme amb aquestes decebedores i mediocres decisions partidistes, quina estratègia es pot plantejar de cara a les properes (i futures) eleccions que faci mal als partits i que posi en evidència que no ens representen??

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes