Durant un bon grapat d’anys, la nova cançó ens va acostumar a interpretar sempre els dobles sentits. Hi havia coses que no es podien dir de manera directa i els cantants creaven imatges que l’audiència entenia perfectament però que no eren evidents.

Quan Raimon cantava ‘la muntanya es fa vella’, per exemple, tothom entenia que era Franco, que es feia vell; quan Lluís Llach deia que ‘si estirem tots ella caurà’, la gent s’adonava que l’estaca era només una metàfora de la dictadura; i quan l’Ovidi invocava la fera ferotge tots sabíem que la tal fera no era en realitat cap bèstia. Fins i tot la Trinca, rient-se de la situació, va fer una paròdia deliciosa que repetia i una vegada i una altra aquella tornada formidable del ‘tu ja m’entens…’

Això ve a tomb de l’interrogatori de Joan Coma d’ahir. Hi ha coses que causen un astorament notable, sobretot el fet que el jutge i el fiscal fessen servir d’argument per a identificar el delicte un que només està en el codi penal franquista, que, com tothom sap, ja no és vigent. Avui mateix a VilaWeb Joan Queralt explica què significa això i com es pot fer servir fins i tot per recusar el jutge. Però a mi, què voleu que us diga, em va semblar especialment cridaner que el fiscal preguntàs al regidor de Vic què volia dir ous i què volia dir truita. I què significava que per a fer una truita calia trencar ous.

Em va semblar especialment cridaner perquè em van venir al cap, de sobte, la muntanya que es feia vella, l’estaca que anava caient i la fera ferotge que es passejava cada primer de maig pels carrers d’Alcoi. I les preguntes se’m van acumular. De debò que aquest senyor no entenia una metàfora tan senzilla, gairebé elemental? O és que es pensa que encara vivim en un temps en què parlem en clau i no diem les coses pel seu nom? Que no ho sap, que de la independència i de la desobediència en parlem tots cada dia, amb una normalitat esborronadora? Quin concepte i quin coneixement deu tenir aquest fiscal de la realitat catalana per a atrevir-se a fer el ridícul d’aquesta manera?

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb