Els ous i la truita: tu ja m’entens…

«De debò que aquest senyor no entenia una metàfora tan senzilla, gairebé elemental?»

Vicent Partal
Vicent Partal
28.12.2016 - 23:27
Actualització: 29.12.2016 - 00:27
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Durant un bon grapat d’anys, la nova cançó ens va acostumar a interpretar sempre els dobles sentits. Hi havia coses que no es podien dir de manera directa i els cantants creaven imatges que l’audiència entenia perfectament però que no eren evidents.

Quan Raimon cantava ‘la muntanya es fa vella’, per exemple, tothom entenia que era Franco, que es feia vell; quan Lluís Llach deia que ‘si estirem tots ella caurà’, la gent s’adonava que l’estaca era només una metàfora de la dictadura; i quan l’Ovidi invocava la fera ferotge tots sabíem que la tal fera no era en realitat cap bèstia. Fins i tot la Trinca, rient-se de la situació, va fer una paròdia deliciosa que repetia i una vegada i una altra aquella tornada formidable del ‘tu ja m’entens…’

Això ve a tomb de l’interrogatori de Joan Coma d’ahir. Hi ha coses que causen un astorament notable, sobretot el fet que el jutge i el fiscal fessen servir d’argument per a identificar el delicte un que només està en el codi penal franquista, que, com tothom sap, ja no és vigent. Avui mateix a VilaWeb Joan Queralt explica què significa això i com es pot fer servir fins i tot per recusar el jutge. Però a mi, què voleu que us diga, em va semblar especialment cridaner que el fiscal preguntàs al regidor de Vic què volia dir ous i què volia dir truita. I què significava que per a fer una truita calia trencar ous.

Em va semblar especialment cridaner perquè em van venir al cap, de sobte, la muntanya que es feia vella, l’estaca que anava caient i la fera ferotge que es passejava cada primer de maig pels carrers d’Alcoi. I les preguntes se’m van acumular. De debò que aquest senyor no entenia una metàfora tan senzilla, gairebé elemental? O és que es pensa que encara vivim en un temps en què parlem en clau i no diem les coses pel seu nom? Que no ho sap, que de la independència i de la desobediència en parlem tots cada dia, amb una normalitat esborronadora? Quin concepte i quin coneixement deu tenir aquest fiscal de la realitat catalana per a atrevir-se a fer el ridícul d’aquesta manera?

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
joan guinarda
joan guinarda
28.12.2016  ·  23:21

A qui té la paella pel mànec no li importa fer el ridícul, encara que no sàpiga fer servir l’estri per a fer una truita…

Ramon Perera
Ramon Perera
29.12.2016  ·  00:19

Francament, aquests són els que afirmen i defensen que Catalunya és Espanya i no tenen ni la més mínima idea de lo que és Catalunya i de lo que hi està passant (ni cap interès per sortir de la seva ignorància). Un bonic exemple de lo que estimen el seu país (tal com ells diuen que l’entenen). No hi ha ningú en la seva part d’Espanya que se n’adoni, que ho conti i que els reprovi moralment? Aquesta gent que són incapaços d’entendre la llengua que es parla al carrer, com poden entendre codis de lleis, que estan escrits en un llenguatge refinat i que demanen una preparació específica per poder fer-los servir?

Dit entre parèntesis, a veure si algú els ha traduit “trencar els ous” per “romper los huevos”. I no és això, sinó que ells diuen “cascar los huevos” (quan han de fer una truita). “Romper los huevos” té un significat diferent.

La seva reacció davant la metàfora em recorda la reacció paranoide d’alguns monolíngües integrals quan senten una llengua que no comprenen i es pensen que s’estan dient coses en contra seva.

Oriol Gil
Oriol Gil
29.12.2016  ·  00:19

Eixe fiscal tan eixerit, benvolgut Vicent, no deu saber que la gallineta d’en Llach ja fa moltes dècades que “ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou”.

Si ho sabera es quedaria tranquil i descansat, perquè si la gallineta ja no pon ous, no podem trencar-ne cap per a fer-ne una truita.

Ara el que convé és que “seguem cadenes”.

Josep Usó
Josep Usó
29.12.2016  ·  00:20

L’espectacle d’ahir, amb el regidor de Vic explicant què significa “trencar” i que és “truita” i “ous”, efectivament ens transporta quasi cinquanta anys enrere. La diferència, possiblement, rau en el rostre somrient de Joan Coma en eixir d’aquell jutjat. Perfecte exemple de la revolució dels somriures. Dintre, quedava un jutge que abans feia de policia per a un règim dictatorial i un fiscal que volia entendre si ell formava part de la truita, dels ous o de què. Els ha passat el temps i no se n’han adonat. Se’ls ha covat l’arròs (al meu poble diuen esclatat). Tu ja m’entens.

Teresa Labourdette
Teresa Labourdette
29.12.2016  ·  00:21

Em sento indignada pel tracte que ha rebut Joan Coma. Li vull transmetre tota la meva solidaritat. Més que mai: Visca la República Catalana.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
29.12.2016  ·  00:21

No ve d’un pam, no ve d’un pam, taridori-dorido-didu

Antoni Oller
Antoni Oller
29.12.2016  ·  00:22

“La faixa està de rebaixa, no se’ls veu gaire optimistes a aquests fabricants de faixes, altrament dits…” la cançó segueix aplicable quaranta anys més tard!; la comparació del moment present amb els “mid seventies” és deliciosa, però el que em fa por és que les analogies continuïn fins al final: allò va desembocar en una “transició” que va ser una presa de pèl! Vigilem que no es repeteixi!

I això em porta a recordar una altra cosa: tota la persecució que ha sofert per part de les clavegueres de l’estat el President Pujol, revelant conductes econòmicament deshonroses, de fet m’ha entrat sempre per una orella i m’ha sortit per l’altra; però just ara fa poc, m’ha arribat una andanada que aquesta sí que m’ha fet canviar la manera de mirar-me’l: les declaracions de l’Iñaki Anasagasti, en el sentit de que Pujol i Roca no van lluitar pel concert perquè “no és gaire agraït políticament haver de recaptar”; l’instint em diu que ja devia anar una mica així, i denota una visió molt curt-terminista, molt gallinàcia i molt poc d’estat, de l’entitat que amb Tarradellas acabava d’esser restaurada. No dubto que molt rapidament, Pujol va anar adquirint una visió molt més responsable, visionària i transcendent de la institució que presidia, però al principi … decepció! I ànims a Mas, Ortega, Rigau, Forcadell, Homs, Venturós, Coma, i els que em deixo!

Lluís
Lluís
29.12.2016  ·  03:13

Una vegada més, l’antiintel·lectualisme espanyol en plena (de)forma. Sort que ens n’anirem aviat, perquè això és increïble.

Josep Maria
Josep Maria
29.12.2016  ·  17:34

Encara no estem avesats?
Para mi, ser nacionalista y ser culto e inteligente es incompatible. (Txiqui Benegas)
Un valenciano que se considere catalanista es como un judio qu admirara Hitler (Cesar Vidal)
A nadie se le obligó nunca hablar en “español” -castellano- (Juan CarlosI)
Los andaluces son bastante inteligentes para no confiar en los catalanes (Rodriguez Borbolla)
Catalanes i vascos son buitres prestos a recoger la carroña (Pedro Pacheco)
Transformaremos España en un vergel, Cataluña en un inmenso solar i Bilbao en una fábrica (Queipo de Llano)
Hay que fomentar la emigración de gentes a Cataluña para así asegurar el sentimiento español (L Calvo Sotelo)
Queda prohibido el uso del catalan en calidad de SEGUNDO idioma. (1939 Decret)
“.. he juzgado por conveniente así por esto como mi deseo reducir todos los Reynos de España¿? a la uniformidad de las mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose TODO por las leyes de Castilla. (primer Borbó, Felipe V)
..trabaje y piense con consejo mudado y estos reinos al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia (Olivares aconsellant Felipe IV).
… i milers més però no hi cabrien ni un 1 % dels exabruptes conscients o inconscients.

Secundí
Secundí
29.12.2016  ·  21:48

A veure si la traducció que li van passar al senyor jutge no fora “Para coger una trucha hay que romperse los huevos”…

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies