Els jutges poden continuar ordenant desnonaments, malgrat el decret del govern català

  • La Generalitat reconeix que no té competències per a prohibir els desnonaments i demana al govern espanyol que ho faci

VilaWeb
Redacció
03.11.2020 - 15:50
Actualització: 03.11.2020 - 16:36

Els desnonaments no s’aturaran a Catalunya. El govern ha aprovat un decret llei per a suspendre’ls, però la Generalitat no té competències per a fer-ho i els jutges poden continuar ordenant desnonaments als Mossos, d’acord amb la llei espanyola.

La portaveu de l’executiu, Meritxell Budó, ha reconegut en conferència de premsa que el decret ‘no suposa una parada generalitzada dels desnonaments’. Budó ha demanat al govern espanyol que transfereixi les competències a Catalunya per a poder fer-ho o bé que prohibeixi els desnonaments durant la vigència de l’estat d’alarma. A més d’aquest decret, la Generalitat també ha aprovat una partida de dotze milions d’euros perquè els propietaris de pisos o apartaments els destinin al lloguer.

De fet, la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, amb l’ampliació de la 17/2019, ja diu que els grans propietaris i entitats financeres han d’oferir un lloguer social a les famílies vulnerables. A la pràctica, però, en molts casos no es compleix perquè els jutges admeten les demandes i ordenen els desnonaments.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha explicat en una conferència de premsa més tard que la diferència entre la llei vigent i el nou decret és que la llei recull que cal que el gran tenidor ofereixi una alternativa habitacional, mentre que el decret diu que s’ha d’acreditar que s’ha formulat una proposta concreta abans d’interposar una demanda judicial.

Què recull el nou decret?

El decret del govern diu que se suspendran els desnonaments de pisos que pertanyin a grans tenidors –propietaris amb més de quinze immobles– fins que el propietari de l’habitatge acrediti que ha ofert un lloguer social alternatiu. El decret no afecta els llogaters de pisos de petits tenidors.

Segons el govern, les persones i famílies vulnerables són aquelles que ja van acreditar la seva situació de vulnerabilitat abans de la pandèmia, les qui ocupen el pis on viuen des d’abans del juny de 2019 sense títol habilitant, els casos d’extinció del contracte de lloguer amb un gran tenidor o les persones o unitats familiars vulnerables amb dificultats per pagar les quotes hipotecàries. El decret assegura que també queden cobertes pel decret les persones o famílies que han ocupat un pis d’un gran tenidor entre juliol de 2019 i l’inici de l’actual estat d’alarma (25 d’octubre) i que compleixin els requisits de vulnerabilitat i disposin del corresponent informe social.

A més, si els Mossos o les policies locals reben una denúncia sol·licitant mesures cautelars relatives a desocupacions d’habitatges de persones en risc d’exclusió residencial, hauran de sol·licitar un informe urgent als serveis socials competents i comunicar el procediment a la fiscalia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any