10.01.2026 - 21:40
A començament de l’any passat vam publicar l’article “Els desafiaments vitivinícoles del 2025”, en què representants del sector presentaven temes i tendències que semblava que marcarien l’any que ara hem tancat. Després de tres anys consecutius de secada, aquesta situació d’estrès hídric de resultes dels efectes del canvi climàtic era la gran preocupació. Però el 2025 ha estat un any de pluja ben caiguda gairebé a tot el país. Un any de recuperació que s’ha acabat també amb molta pluja i bona (dos-cents litres al Priorat en un sol dia sense fer estralls, que representa la meitat d’aigua de tot l’any).
I aquest 2026 ha començat amb pluja, neu i temperatures baixes. Un any que comença ben regat podria fer pensar en una bona collita, si la dita es compleix: “Any de neu, any de Déu”. Però falten molts mesos i les quatre estacions. Ja s’anirà veient. Tanmateix, aquest canvi climàtic ha fet que d’un any per un altre els temes i les tendències tinguin en general un altre caràcter, entre els personatges enquestats, que representen tots els àmbits del sector i amb el prisma d’edats diferents.
El tema que apareix amb més insistència és la baixada persistent del consum de vi, a conseqüència de la persecució de les begudes alcohòliques, totes posades en un mateix sac, llevat de la cervesa, que manté una indústria potent, com ja es va veure amb les campanades de Cap d’Any. Per primera vegada, els presentadors de la televisió pública catalana brindaven per l’arribada de l’any nou amb cervesa i no pas amb un escumós del país.
La reacció ha estat contundent, amb declaracions immediates del president de Corpinnat, Pere Llopart; de membres de Clàssic Penedès, com Josep Maria Albet i Noya; i periodistes vinícoles, com Ruth Troyano. Però sobretot va ser destacada la unitat de les dotze denominacions d’origen catalanes, tot i que va costar una mica d’arribar: el dia 5 de gener una nota de premsa feia públic que els consells reguladors de totes les DO vitivinícoles de Catalunya havien signat una carta en què expressaven una profunda indignació pel fet: “Les denominacions d’origen han fet arribar al president de la Generalitat, al conseller d’Agricultura, al director general de l’INCAVI i a la presidenta de 3Cat una carta on recorden que Catalunya compta amb una tradició vitivinícola profundament arrelada, amb dotze denominacions d’origen, que formen part del patrimoni cultural i econòmic del territori i contribueixen de manera decisiva al desenvolupament rural, a l’economia i a la projecció internacional del país.” Els representants del sector vitivinícola subratllen que els mitjans públics tenen una responsabilitat específica que va més enllà de l’audiència o dels ingressos publicitaris: han de ser un reflex i un impuls dels valors, la cultura i els sectors estratègics del país. La carta anava signada conjuntament pels dotze consells reguladors de les denominacions d’origen –Alella, Catalunya, Cava, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta–, que demanen que, “en el futur, es garanteixi que els continguts simbòlics de la televisió pública responguin als interessos culturals, socials i econòmics de Catalunya, amb transparència i coherència amb la seva funció de servei públic”.
Més enllà del descens de consum de vi i de la manca de suport institucional al món del vi i de la pagesia, hi ha més grans temes que tots sumats aporten una bona radiografia d’objectius i tendències en el món del vi en els mesos i anys a venir.
Jordi Bes, periodista vinícola
Aquest 2026 s’hauria d’aclarir el nou paper que té el vi a taula i quins són els passos que fa el sector vitivinícola per adaptar-se als nous patrons de consum. La davallada de consum registrada després de la covid pot anar vinculada en part al fet que el vi va deixant de ser una beguda quotidiana i que se’n fa un consum més esporàdic i concentrat en moments de celebració. En aquest context, els vins blancs, aquells del color que siguin de grau alcohòlic moderat i aquells que mostren la varietat de raïm sense maquillatges (per exemple, sense una criança excessiva en fusta) poden continuar essent clau per a conquistar qui no vol beure tant.
Una altra carta que poden jugar els cellers en el nou context pot ser oferir referències de qualitat en compte d’optar per produir en quantitat, cosa que presenta un repte majúscul: què passa si hi ha un excés de raïm o vi que no es pot vendre? El vi ha de decidir si segueix l’exemple de Bordeus, on es concediran ajudes per arrencar 8.000 hectàrees de vinya –ara, hi ha estimacions que veuen necessari d’arrencar-ne 30.000 o més–, o s’opta per innovar i diversificar les línies de negoci, com ara amb l’elaboració de vins amb baix grau alcohòlic o directament de vins amb 0,0% d’alcohol (segment NoLO).
Quant a Catalunya en concret, s’ha de veure si el 2026 aporta més claredat sobre el nou mapa dels escumosos, després d’un 2025 en què la marca col·lectiva Corpinnat ha aconseguit d’incorporar nous cellers importants i ja té un total de dinou membres. Caldrà estar atent, per exemple, a l’efecte que pugui tenir el relleu en la presidència de la DO Cava, cosa que s’hauria de fer efectiva a mitjan any, perquè Javier Pagés ha anunciat internament que no es tornaria a presentar per a continuar en el càrrec.
Anna Casabona, sommelier i delegada comercial de Juvé & Camps
El 2026 sembla que serà un any determinant per al sector vitivinícola, amb desafiaments que van molt més enllà de l’elaboració del vi. Del meu punt de vista, el futur del sector es juga també en el territori, en el paisatge i en la manera com som capaços de defensar el valor cultural i social de la vinya.
El canvi climàtic continuarà condicionant profundament la viticultura. Tot i el descans que han significat les abundants pluges del 2025, tornarem a tenir veremes avançades, estrès hídric i desequilibris en els vins que obliguen a reconsiderar pràctiques agronòmiques i estils d’elaboració. Però aquesta adaptació no és tècnica i prou: és també una oportunitat per a reivindicar una viticultura més respectuosa, arrelada i conscient del seu entorn.
En relació amb això, el vincle entre la vinya i el paisatge esdevindrà un dels grans eixos del 2026. La vinya no produeix tan sols raïm: estructura el territori, manté viu el món rural i actua com a eina de prevenció d’incendis. Camps cuidats, treballats i habitats són una barrera natural per al foc i una imatge que tots, com a societat, valorem i volem preservar. Defensar el vi català és també defensar un paisatge viu, ordenat i sostenible.
El sector de les bombolles catalanes arribarà al 2026 en un moment clau de transformació. Els canvis respondran a la necessitat d’evolucionar per donar resposta a les noves exigències del consumidor. L’escumós viu un període de debat, propi d’un sector que es qüestiona i vol reforçar la posició. Aquest procés pot esdevenir una oportunitat per a avançar cap a models més exigents, amb més pes del territori. De fet, el camí que s’emprengui marcarà el futur dels nostres vins escumosos, i el 2026 s’albira com un any apassionant per al sector.
Un altre envit cabdal serà la defensa de la posició del vi català en un context de caiguda del consum i de creixent competència d’unes altres begudes. Caldrà explicar millor per què el vi és molt més que un producte alcohòlic: és cultura, paisatge i gestió del territori. Beure menys però millor també implica triar vins que tenen un impacte positiu en l’entorn.
En aquesta situació, el paper del sommelier serà més important que mai. Haurem de ser prescriptors del paisatge, donar valor als vins que tenen cura de la terra i recordar que, darrere de cada copa de vi català, hi ha vinyes treballades, pobles plens de vida i, naturalment, vins de gran qualitat.
Moïsès Virgili, enòleg i propietari del celler 9+
Sobretot el problema que hi ha avui dia és que el jovent ha perdut el costum de beure vi. En general, cobren uns sous molt baixos, no tenen ni cinc. De manera que els és difícil d’anar a un restaurant i gastar-se quinze o vint euros en una ampolla de vi, si guanyen 1.200 euros el mes. Després hi ha el problema de l’obsessió per l’alcoholèmia. Aquí, que som més papistes que el papa, volen abaixar encara més l’índex d’alcoholèmia. I això no ho fan perquè hi hagi menys accidents, sinó perquè es venguin encara més cerveses sense alcohol. Les grans cerveseres són lobbies molt forts. Amb aquesta idea que no té alcohol desplacen el consum de vi. Per una altra banda, Europa està molt tocada (França està malament, com també Alemanya, Anglaterra…) i les exportacions cauen. Entre el consum nacional, que està fotut i que ens obliga a sortir a fora a vendre, i que a fora tampoc no estan bé, no sé pas on anirem a vendre. Perquè, és clar, anar a vendre a la Xina i a més països de l’Àsia és car. I, de moment, o ets una gran empresa que pots fer servir tenidors a baix preu o ho tens complicat. Els petits ho tenim complicat.
Un altre problema de què no se’n parla gaire i és que Freixenet produïa molts milions d’ampolles, entre noranta milions i cent milions l’any, però des que n’han agafat el control els alemanys la producció ha baixat estrepitosament, amb tiratges anuals molt baixos. Hi ha un munt de vi que ells absorbien i ara les cooperatives no saben què fer-ne. Hi havia un munt de cooperatives que venien el vi a Freixenet i també a Codorniu, més petit, i ara hi ha milers de litres que no se sap on col·locar. Aquesta situació afecta sobretot el Penedès, la Conca de Barberà i l’Alt Camp. Però els alemanys, si els surt més a compte fer proseco a Itàlia o fer proseco català, no es compliquen la vida. Aquest és un tema delicat que preocupa molt.
Amb tot, per a ser positius, també cal tenir en compte que ara més que mai hi ha molts petits projectes nous, amb una infinitat de terres, varietats, estils, on s’obtenen vins diferents i variats en tot el territori català.
Josep Marrugat, viticultor i representant de la Unió de Pagesos
El tema més important és com evolucionarà el consum i la venda de vi. També el preu del vi actual i el del raïm a la campanya vinent. Tothom vaticina preus a la baixa, però cal veure si els raïms o vins emparats per denominacions d’origen i amb destinació marcada (DO), podran mantenir uns preus viables econòmicament.
Més temes: la verema en verd, per reduir l’excés de producció, fóra idònia per a les vinyes de varietats negres (especialment a la Terra Alta). El problema és el preu, que no hauria de baixar de 1.600 euros per hectàrea. I en aquest terreny també s’haurà de veure els preus de destil·lació de crisis i l’arrencada de vinya, per a titulars professionals més grans de cinquanta-cinc anys.
Anna Vicens, presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers
La tendència és de reflectir un mercat vinícola més conscient del canvi climàtic i de la salut i incorporant la tecnologia. Els cellers haurien d’adoptar varietats de raïm més resistents al canvi climàtic i a la sequera, per anar-se adaptant a la nova realitat del canvi climàtic. I, a més dels híbrids i més varietats que hem anat sentint, per què no incorporem varietats de fora, com l’assyrtiko grega o la touriga portuguesa, o la vermentino italiana? I en aquesta línia, continuarem amb el creixement de pràctiques orgàniques. La DO Penedès ja és 100% ecològica i continuarà creixent primer entre celler i després entre denominacions d’origen.
El vi amb menys graduació alcohòlica o sense alcohol també continuarà marcant tendència, perquè va lligat amb la salut, que és una de les preocupacions que ara té la gent. I un tema que també hi podria anar lligat és el dels formats. No crec que es continuï parlant del vi en llauna, però en canvi sí que augmentarà el consum d’uns altres formats, com el bag in box, que no ha deixat mai d’estar de moda i de tenir-lo en els punts de venda. No se n’acaba de parlar prou, però és un format molt còmode, pràctic i sostenible. També és tendència la incorporació de la intel·ligència artificial a la vinya, per fer predicció de collites, optimització de recursos… I, quant al vi i a l’ampolla, l’accent es posarà a les etiquetes amb codi QR que s’acabarà de desplegar.
També es continuarà parlant dels nous estils de vi: hem anat reduint no solament alcohols, sinó també potència, criança en fusta…, que és una tendència que es consolidarà.
Martí Torrallardona, vitivinicultor jove del Col·lectiu Vida Penedès
Enguany serà interessant de veure com s’adapta el mercat a la baixada del consum de vi en la població en general. Molts cellers grans que es mouen amb preus baixos tindran dificultats perquè els costarà de donar sortida a aquest producte de consum diari. Crec que la gent continuarà bevent vi, però no tant. I que quan en vulgui beure, beurà millor. El pastís d’ampolles de petits productors que optin per la qualitat i en un segment de preus mitjà-alt serà el que patirà menys i els cellers que es moguin amb preus més baixos tindran dificultats. Això també repercutirà en l’augment d’estoc. Els cellers són molt plens, perquè enguany no han venut prou i es prefigura una verema 2026 amable. Els cellers partiran d’una ocupació bastant alta de vi als dipòsits. Això farà que no calgui tant de raïm i, en conseqüència, el preu del quilo de raïm tornarà a ser baix. Allò de sempre, vaja: el pagès, que és el que més llepa. I si aquest 2025 ja hem vist vinyes que s’han quedat per collir, el 2026 en podem veure més. Això farà que la pagesia es vagi seleccionant. Vull dir que els qui tenen una vinya de cap de setmana, que no en viuen, la continuaran cuidant, però els qui en viuen, potser buscaran alternatives, tret que ja tinguin unes dimensions grans.
Després també fa patir una mica la incertesa del món. La inestabilitat política que origina Trump, Rússia, la Xina, repercuteix en l’economia de la població, en el seu poder adquisitiu, i això fa que comprin menys vi, que vagin menys al restaurant… I també la comercialització amb aquests països, que són grans consumidors, però que posen entrebancs a les duanes: baixarà la venda i el problema d’estoc s’agreujarà.
I tot això crec que farà que joves viticultors estudiïn de donar valor a aquest raïm que a fora no es valora vinificant. Això ho veiem a Vida Penedès: hi ha força joves interessats a incorporar-s’hi i veiem que hi ha un Penedès de petits projectes que fan xup-xup, perquè aquests joves viticultors sospesen com donar valor i sortida al raïm de casa, que no han pogut vendre o que han malvenut. Penso que serà un moment d’explosió de nous petits projectes al Penedès, que això és positiu. Per contra, hi haurà una part d’aquests petits projectes que no fructificaran, perquè hi ha dificultats, hi ha incertesa i el mercat es troba sobresaturat de petits projectes.
Anna Vallès, vitivinicultora jove del Col·lectiu Vida Penedès
Com a viticultors-pagesos, ens preocupa la baixada general del consum de vi, el futur incert del cava i l’impacte de tot plegat en el preu del raïm. Crec que el gran tema serà com podem, viticultors i elaboradors, treballar braç a braç per suavitzar les conseqüències d’aquestes tendències i continuar avançant en qualitat.
Com a consumidora, estic d’acord que la tendència és beure menys, i crec que el desafiament és reconduir la baixada del consum cap a la qualitat. Aquí la comunicació és essencial. I si estem d’acord que per fer millors vins s’ha de començar per la vinya, tornem a la idea anterior. La clau de volta és el binomi viticultor-elaborador: que aquesta relació sigui forta és l’única manera de protegir el paisatge (tan fàcil com que si els viticultors sempre són l’ase dels cops, es complica el relleu generacional, per dir-ho suau, i tot allò que implica) i la cultura del vi. Si això es comunica bé, s’hauria de poder engrescar els consumidors a beure més i millor, oi?
Laura Roca Beltran, impulsora del projecte la Baula, que té per objectiu fomentar la presència de vi català als restaurants
Penso en el 2026 i em vénen al cap qüestions diferents segons en quina baula de la cadena posem el focus. La pagesia abraçarà la digitalització per alleujar la càrrega burocràtica, però la “veritable revolta pagesa” continuarà pendent, perquè l’excés de paperassa és només la punta de l’iceberg d’unes condicions generals pèssimes. El contrapunt el trobarem en l’auge de la figura del pagès elaborador i en l’eclosió de noves generacions molt ben preparades i conscienciades pel que fa al preu i a la gestió del raïm, com també al valor de les nostres varietats tradicionals (tot i la falta de sensibilitat de l’administració en aquest sentit!). De fet, el 2026 vindrà marcat per l’excel·lència del vi català fins a cotes inimaginables fa vint anys, encapçalada per aquestes noves mirades compromeses amb el territori i per la marca col·lectiva Corpinnat en bombolles. També hi aportarà una dosi de coherència l’aposta ja consolidada per les fustes de castanyer, acàcia i roure català. Els “vins” desalcoholitzats, en canvi, ben poca cosa aportaran, malgrat les veus que s’entesten a enaltir-ne les virtuts. Per sort, tenim referents potents com la sommelier Marta Cortizas, que desmenteixen el relat que el vi és incompatible amb un estil de vida saludable.
El principal objectiu continuarà essent que el consumidor conegui i estimi el patrimoni que tenim a casa, i aquí hi tindran un paper clau la comunicació del vi –que passarà necessàriament per l’emoció i per les sinergies amb disciplines artístiques diverses– i la restauració, sens dubte una baula que centrarà l’atenció aquest 2026, com a prolongació natural d’un 2025 en què Catalunya ha estat Regió Mundial de la Gastronomia i s’ha volgut reivindicar més que mai que la cuina catalana no s’entén sense el vi. El 2026 pot ser l’any en què les proclames buides d’aquesta campanya es tradueixin en fets reals en l’àmbit de la restauració mitjana? L’any en què s’obri la possibilitat de regular el preu dels vins als restaurants? L’any en què l’administració posi fi a l’homogeneïtzació de les cartes de vins sancionant les distribuïdores que fan signar contractes d’exclusivitat? Pot ser l’any en què es dignifiqui l’oferta de vi a copes a la capital del país? Totes les baules de la cadena hi tenim una responsabilitat. El 2026 pot ser l’any en què, si estirem fort, la cervesa industrial caigui.
