Els Gaudí arriben a la majoria d’edat en la nit de ‘Frontera’ i ‘Sirat’

Amb les notes de l’Àliga negra de Barbara i Maria del Mar Bonet en duet de Magalí Sare i Salvador Sobral ha començat l’edició amb què els Premis Gaudí han arribat a la majoria d’edat aquesta nit al Gran Teatre del Liceu. Divuit anys d’una gala que d’ença del 2009 ha anat complint amb tots els ets i uts de les jornades cinematogràfiques d’arreu: glamur, vint-i-un botons, presentadors més o menys encertats —en aquest cas, cinc dones, Nora Navas de negre clàssic, Maria Molins de vermell apassionat, Laura Weissmahr de verd esperança, Maria Arnal de blau oníric i Carla Quílez de blanc llum, futur i síntesi—, discursos interminables, polèmiques, emocions i apostes que s’han complert i favorits que se n’han anat de buit.

La d’enguany s’ha presentat com una nit dedicada als colors del cinema, que ha tingut un record inicial pel mestre de la llum, Tomàs Pladevall, Premi Gaudí d’Honor 2022 mort recenment. Tot i el lema d’Ànima, l’aposta pentapartita l’ha convertida certament en una gala sense gaire personalitat, on s’hi han succeït jocs de llums i colors, notes d’humor sense malícis i molta música, amb actuacions de Marina Rossell i Zoé Bonafonte i Joan Dausà. Els discursos, si algú s’ho esperava, han passat de llarg de la indignació amb Rodalies i Renfe, un dels patrocinadors de la nit.

La catifa vermella del Liceu, en aquest cas, ha acollit mil vuit-cents convidats, entre els quals no hi han faltat els representants polítics, amb l’absència del president de la Generalitat, Salvador Illa, encara convalescent. El president del Parlament, Josep Rull, el batlle de Barcelona Jaume Collboni, la presidenta de la Diputació de Barcelona Lluïsa Moret, el conseller de Presidència Albert Dalmau en fumcions de president i el ministre de Cultura espanyol Ernest Urtasun no s’han perdut la celebració d’aquesta majoria d’edat. La presenta de l’Acadèmia Judith Colell, que en aquesta ocasió compaginava la tasca institucional com a amfitriona de la nit, amb els nervis evidents com a directora d’un dels films protagonistes de les nominacions, el drama sobre les xarxes pallareses d’evasió de jueus durant la Segona Guerra Mundial, Frontera, ha volgut celebrar el bon moment del cinema català, en un discurs coral, juntament amb la seva junta.

Passeig triomfal de Sirat pels Gaudí a l’espera dels Òscar

La nit es plantejava com una lluita aferrissada entre l’autobiografia Romería de Carla Simón, la inclassificable Sirat —nominat en dues categories als Oscars, so i millor film interncional— d’Oliver Laxe i la difícil quotidianitat d’una mare primerenca amb discapacitat auditiva a Sorda d’Eva Libertad, amb tretze, dotze i deu nominacions cadascuna. La cinta del cineasta gallec ha arrasat en les categories tècniques (direcció artístiva, música original, so, efectues visuals, fotografia, direcció de producció, maquillatge i perruqueria…), i s’ha imposat també en l’apartat de millor film en llengua no catalana.

En la competència entre Albert Serra, triomfador de la primera edició dels Gaudí i que amb el seu documentari sobre la tauromàquia Tardes de soledad ha conquerit diversos festivals i els Gaudí al millor muntatge i millor film documental, Simón, que optava a completar el palmarès obtingut amb els dos films anteriors de la trilogia, Estiu 1993 i Alcarràs, Laxe i Libertad s’ha saldat amb el triomf d’aquesta darrera, que també s’ha alçat amb el guardó al millor guió adaptat davant apostes més segures com Esmorza amb mi, versió cinematogràfica de l’obra teatral del mateix Morales, o Romería, que optava en aquesta categoria per l’adaptació dels diaris de Neus Pipó, mare biològica de la directora. Pel que fa al guió original, Cesc Gay i Eduard Sola —un dels protagonistes de l’any passat— han recollit el guardó pel text original per Mi amiga Eva.

Frontera, millor film del 2025

Cap de les tres favorites, paradoxalment però, es trobaven entre els nominats a millor film, que ha consagrat Frontera, de la presidenta Colell, que s’ha endut també el guardó a millor vestuari i el premi del públic. Una categoria que enguany passava a tenir cinc nominats en comptes dels quatre que mantenen la resta de categories. Entre aquests, els debuts d’Iván Morales, Jaume Claret Muxart i Gerard Oms, Esmorza amb mi, Estrany Riu i Molt lluny, als quals s’hi havien afegit Frontera —millor vestuari—, i Wolfang, de Javier Ruiz Caldera, adaptació de la novel·la de Laia Aguilar. De tota manera, el premi Gaudí de la nit, atorgat a la millor direcció novella ha estat per a Gemma Blasco, directora de Fúria, que no ha oblidat la Gemma de divuit anys que acabava de ser agredida i somniava a ser cineasta.

El Gaudí al millor curtmetratge ha estat per a De sucre, dirigit per la directora teatral i ànima d’Escenaris Especials Claudi Cedó. Olívia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra ha rebut el Gaudí al millor film d’animacio. Iborra ha recordat en el seu agraïment els nens i famílies desnonades.

Mario Casas, els germans Cervantes i Bruna Cusí regnen als premis actorals

En la categoria actoral, Mario Casas. s’ha imposat com a millor intèrpret protagonista masculí, pel seu paper protagonista de Molt lluny. El premi a millor actriu ha estat per Àngela Cervantes, protagonista de Fúria, que ha fet doblet amb el seu germà Àlvaro Cervantes —també nominat a la categoria de millor actor—, que ha rebut premi al millor actor secundari pel paper d’Hèctor, el pare i marit oient de Sorda. En la categoria també de secundaris,  Bruní Cusí ha rebut el seu segon guardó en aquesta categoria per a interpretació de Juliana, la ferma hostalera pallaresa de Frontera, mentre que en la categoria revelació Llúcia Garcia s’ha consagrat per la seva interpretació de la Carla Simón de divuit anys a Romería.

Sílvia Munt, homenatjada

El moment més emotiu de la nit ha arribat amb el Gaudí d’Honor Miquel Porter i Moix que enguany ha reconegut la carrera de l’actriu i directora Sílvia Munt, la immortal Colometa de La plaça del Diamant —mítica adaptació de la novel·la de Mercè Rodoreda, el director del qual, Francesc Betriu, també va rebre el guardó honorífic l’any 2020. El premi l’ha lliurat el cineasta Fernando Trueba que ha volgut reconèixer els valors de la cineasta, rebuda a l’escenari amb el Liceu dempeus i llàgrimes als ulls. En el seu discurs ha reivindicat els inclassificables, que dubten i fan preguntes sense respostes, en un temps de veritats absolutes. Tampoc ha volgut deixar de banda el canvi produit els darrers anys, en què la dona cineasta ha aconseguit ser, malgrat tot, el quaranta per cent de la professió: “Som moltes i en venen moltes més.”