09.02.2026 - 00:30
|
Actualització: 09.02.2026 - 08:18
Amb les notes de l’Àliga negra de Barbara i Maria del Mar Bonet en duet de Magalí Sare i Salvador Sobral han començat els premis Gaudí de la majoria d’edat, aquesta nit al Gran Teatre del Liceu. Divuit anys d’una gala que, d’ençà del 2009, ha anat complint tots els ets i uts de les jornades cinematogràfiques d’arreu: glamur, vint-i-un botó, presentadors més o menys encertats –en aquest cas, cinc dones: Nora Navas, de negre clàssic; Maria Molins, de vermell apassionat; Laura Weissmahr, de verd d’esperança; Maria Arnal, de blau oníric; i Carla Quílez, de blanc llum, futur i síntesi–, discursos interminables, polèmiques, emocions, juguesques que s’han complert i favorits que se n’han anat amb les mans buides.
La nit d’enguany s’ha presentat com una nit dedicada als colors del cinema, que ha tingut un record inicial pel mestre de la llum, Tomàs Pladevall, premi Gaudí d’Honor 2022, mort recentment. Tot i el lema, Ànima, la proposta pentapartida l’ha convertida certament en una gala sense gaire personalitat, on s’han succeït jocs de llums i colors, notes d’humor sense malícia i molta música, amb actuacions de Marina Rossell, Zoé Bonafonte i Joan Dausà. Els discursos, si algú s’ho esperava, han passat de llarg de la indignació amb Rodalia i RENFE, un dels patrocinadors de la nit.
La catifa vermella del Liceu l’han trepitjada mil vuit-cents convidats, entre els quals no han faltat els representants polítics, amb l’absència del president de la Generalitat, Salvador Illa, encara convalescent. El president del parlament, Josep Rull; el batlle de Barcelona, Jaume Collboni; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; el conseller de Presidència, Albert Dalmau, en funcions de president; i el ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, no s’han deixat perdre la celebració d’aquesta majoria d’edat. La presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell, que aquesta vegada compaginava la tasca institucional com a amfitriona de la nit amb els nervis evidents com a directora d’un dels films protagonistes de les nominacions –Frontera, el drama sobre les xarxes pallareses d’evasió de jueus durant la Segona Guerra Mundial–, ha volgut celebrar el bon moment del cinema català, en un discurs coral, al costat de la seva junta.
Passeig triomfal de ‘Sirat’ pels Gaudí, tot esperant els Oscar
La nit es presentava com una lluita aferrissada entre l’autobiografia Romería, de Carla Simón, la inclassificable Sirat –nominat en dues categories als Oscar, so i millor film internacional–, d’Oliver Laxe, i la difícil quotidianitat d’una mare primerenca amb discapacitat auditiva, a Sorda d’Eva Libertad, amb tretze, dotze i deu nominacions cadascuna. La cinta del cineasta gallec ha arrasat en les categories tècniques (direcció artística, música original, so, efectues visuals, fotografia, direcció de producció, maquillatge i perruqueria…) i s’ha imposat també en l’apartat de millor film en llengua no catalana.
La competència entre Albert Serra –triomfador dels primers Gaudí, que amb el seu documentari sobre la tauromàquia, Tardes de soledad, ha conquerit uns quants festivals i els Gaudí al millor muntatge i millor film documental–, Simón –que optava a completar el palmarès obtingut amb els dos films anteriors de la trilogia, Estiu 1993 i Alcarràs–, Laxe i Libertad s’ha saldat amb el triomf d’aquesta darrera, que també ha alçat el guardó al millor guió adaptat contra propostes més segures, com ara Esmorza amb mi, versió cinematogràfica de l’obra teatral de Morales mateix , o Romería, que optava en aquesta categoria per l’adaptació dels diaris de Neus Pipó, mare biològica de la directora. Quant al guió original, Cesc Gay i Eduard Sola –un dels protagonistes de l’any passat– han recollit el guardó pel text original per Mi amiga Eva.
‘Frontera’, millor film del 2025
Cap dels tres favorits, paradoxalment, no es trobaven entre els nominats a millor film, que ha consagrat Frontera, de la presidenta Colell, que s’ha endut també el guardó a millor vestuari i el premi del públic. Una categoria que enguany passava a tenir cinc nominats en compte dels quatre que mantenen la resta de categories. Entre aquests, els debuts d’Iván Morales, Jaume Claret Muxart i Gerard Oms, Esmorza amb mi, Estrany riu i Molt lluny, als quals s’havien afegit Frontera –millor vestuari– i Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera, adaptació de la novel·la de Laia Aguilar. De tota manera, el premi Gaudí de la nit, atorgat a la millor direcció novella, ha estat per a Gemma Blasco, directora de Fúria, que no ha oblidat la Gemma de divuit anys que acabava de ser agredida i somniava ser cineasta.
El Gaudí al millor curtmetratge ha estat per a De sucre, dirigit per la directora teatral i ànima d’Escenaris Especials, Clàudia Cedó. Olívia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra, ha rebut el Gaudí al millor film d’animació. Iborra ha recordat en el seu agraïment els nens i famílies desnonades.
Mario Casas, els germans Cervantes i Bruna Cusí regnen en els premis actorals
En la categoria actoral, Mario Casas s’ha imposat com a millor intèrpret protagonista masculí, pel seu paper protagonista de Molt lluny. El premi a millor actriu ha estat per a Àngela Cervantes, protagonista de Fúria, que ha fet doblet amb el seu germà Álvaro Cervantes –també nominat a la categoria de millor actor–, que ha rebut premi al millor actor secundari pel paper d’Hèctor, el pare i marit oient de Sorda. També en secundaris, Bruna Cusí ha rebut el seu segon guardó en aquesta categoria per la interpretació de Juliana, la ferma hostalera pallaresa de Frontera, i en la categoria revelació Llúcia Garcia s’ha consagrat per la seva interpretació de la Carla Simón de divuit anys a Romería.
Sílvia Munt, homenatjada
El moment més emotiu de la nit ha arribat amb el Gaudí d’Honor Miquel Porter i Moix, que enguany ha reconegut la carrera de l’actriu i directora Sílvia Munt, la immortal Colometa de La plaça del Diamant –mítica adaptació de la novel·la de Mercè Rodoreda, el director de la qual, Francesc Betriu, també va rebre el guardó honorífic l’any 2020. El premi l’ha lliurat el cineasta Fernando Trueba, que ha volgut reconèixer els valors de la cineasta, rebuda a l’escenari amb el Liceu dempeus i llàgrimes als ulls. En el seu discurs ha reivindicat els inclassificables, que dubten i fan preguntes sense respostes, en un temps de veritats absolutes. Tampoc no ha volgut deixar de banda el canvi d’aquests darrers anys, en què la dona cineasta ha aconseguit de ser, malgrat tot, el 40% de la professió: “Som moltes i en vénen moltes més.”
