05.11.2016 - 22:00
Els Estats Units celebren dimarts les que probablement són les eleccions presidencials més mediàtiques de la seva història recent. Els nord-americans aniran a votar després d’una campanya carregada de polèmica i amb dos candidats poc populars. Pel bàndol demòcrata, Hillary Clinton ha viscut un tram final de campanya marcat per la reobertura de la investigació de l’FBI per l’afer dels correus electrònics i amb un Donald Trump que li ha retallat distància a les enquestes durant les darreres setmanes. Pels republicans, tota la campanya ha estat marcada pels insults i sortides de to del seu candidat, per les propostes racistes i les acusacions d’abusos sexuals, i per la incertesa sobre si acceptarà o no els resultats del 8 de novembre.
Com arriben els dos candidats a les eleccions?
Les que havien de ser unes eleccions senzilles per a Clinton, tant durant les primàries com després en un duel contra Trump, s’han acabat convertint en una batalla de desgast per a la candidata demòcrata. Primer amb Bernie Sanders, quan el veterà senador de Vermont va resultar ser un rival més dur del que s’esperava i va aconseguir mobilitzar els joves demòcrates amb un discurs regenerador i obertament socialdemòcrata. Tot i que Clinton sempre va anar per davant, Sanders va aconseguir fer virar el Partit Demòcrata i la seva candidata cap a l’esquerra.
Amb el senador derrotat i fent ‘endorsement’ a Clinton, la candidata que pretén continuar el llegat de Barack Obama, encarava la batalla final contra Donald Trump. Paral·lelament a Clinton, el candidat republicà havia superat les primàries de manera més fàcil del que preveien tots els analistes. Un per un, els seus disset contrincants van anar caient i Trump passava de ser un candidat estrafolari amb propostes extranyes a proclamar-se vencedor amb solvència de les primàries republicanes. Durant aquests mesos, però, el GOP (Great Old Party) va quedar greument fraccionat entre els partidaris del trencament proposat per Trump (bona part de les bases) i els seus detractors (els alts càrrecs i ex-líders republicans).
A menys d’una setmana per les eleccions, les enquestes donen un empat tècnic (la diferència entre els dos candidats és menor al marge d’error del sondeig) i obliguen els dos candidats a treballar fins al final per arribar a la Casa Blanca. Aquesta incertesa ja s’ha notat fins i tot en els mercats, que estan a l’expectativa del que pugui passar. Clinton ha liderat pràcticament totes les enquestes, però dimecres un sondeig del Washington Post donava un mínim avantatge a Trump. Tanmateix, el seguiment fet pels principals diaris nord-americans donen la victòria per més o menys marge a la candidata demòcrata.
Com funciona el sistema electoral?
Els nord-americans amb dret a vot dipositaran a l’urna una papereta amb el nom del president i del vicepresident (Hillary Clinton i Tim Kaine o Donald Trump i Mike Pence), però no elegiran directament el futur president del seu país. Els votants escullen els delegats que conformaran el col·legi electoral. Cada estat n’aporta un nombre determinat en funció de la seva població i, en total, el col·legi està format per 538 representants. Excepte Maine i Nebraska, la resta d’estats atorguen els delegats per la fórmula majoritària: és a dir, el candidat que guanya se’ls emporta tots, encara que ho faci per un sol vot. L’objectiu és aconseguir els 270 delegats que donen la majoria absoluta al col·legi electoral que, al seu torn, escullen el president.
Aquest sistema de sufragi indirecte fomenta que hi hagi estats més importants que d’altres. És evident que els estats amb més delegats són també els més preuats, però en alguns casos aquests ja estan assignats a un partit fins i tot abans de començar la cursa per la presidència. Per exemple, a Vermont o a Califòrnia és pràcticament segur que hi guanyaran els demòcrates mentre que a Oklahoma o Wyoming hi guanyaran els republicans. Per tant, els candidats se centren en altres estats, on realment els delegats estan en disputa.
Quins són els estats clau?
Hi ha un grup d’estats indecisos que poden canviar d’elecció a elecció: són els anomenats ‘swing states’. L’objectiu dels candidats durant la campanya és aconseguir el suport d’aquests estats i els seus delegats que poden ser decisius per guanyar l’elecció. En aquests comicis hi ha quatre estats clau: Ohio, Michigan, Pennsilvània i Wisconsin, que en total donen seixanta-quatre vots al col·legi electoral.
Aquests estats de l’anomenat Rust Belt han estat tradicionalment demòcrates, però aquest cop poden acabar optant per Trump. Eminentment industrials, han patit especialment la crisi econòmica i les polítiques comercials liberalitzadores a les quals Clinton va donar suport i que han facilitat la deslocalització de les indústries. Allà, el discurs econòmic i proteccionista de Trump pot funcionar. Per ara, els sondatges donen la victòria a Clinton a tots aquests estats excepte a Ohio, on pronostiquen un empat. I des del 1960, qui guanya a Ohio guanya la Casa Blanca.
Els Estats Units es troben, doncs, que han de decidir entre dos candidats que no els agraden. Una, Clinton, que representa la continuïtat (malgrat les nombroses diferències amb el president sortint, Obama). L’altre, Trump, que representa el trencament i ha estat capaç de canalitzar el descontentament popular cap al poder polític i econòmic. Les eleccions estan obertes i fins que tanquin els col·legis electorals no sabrem per quina via han optat els nord-americans.
