La remor va començar com una mar de fons i es va anar convertint en un tsunami que ara amenaça de trencar les bones relacions entre els equips directius dels centres de secundària i la Conselleria d’Educació. Damunt la taula, i oberta en canal, la llei 4/2018 de 21 de febrer, anomenada popularment llei del plurilingüisme. Als centres i al carrer, centenars de docents descontents, perquè consideren que aquesta llei és un retrocés tan contraproduent com innecessari.

Als equips directius dels instituts de les zones catalanoparlants no els ixen els comptes. Ara acaben de presentar els plans d’estudi per al curs que ve, que serà el primer en què ja s’aplicarà la reforma impulsada per la llei del plurilingüisme, i han vist que al final de la correguda l’ensenyament en català retrocedeix. Amb la nova llei, el curs vinent es faran menys hores lectives que no les que es feien amb l’antic sistema de línies. La proporció és de prop del 100%, que es feia amb la línia, a un màxim del 60%, amb la nova llei.

Francesc Gisbert, que és el president de la Coordinadora d’Escoles pel Valencià de l’Alcoià-Comtat i és professor a l’IES Serra de Mariola de Muro, considera molt més efectiu el sistema de les línies. “Cada centre és un món, però els de les comarques valencianoparlants, que són normalitzats, fa més de trenta anys que feien tot l’ensenyament en valencià sense cap mena d’oposició. Ningú no s’havia queixat mai.”

El primer crit d’alarma el va fer Oreto Trescolí, directora de l’IES Guadassuar, a la Ribera. “Ens vam adonar que veníem l’ànima i que no podíem fer-ho”, explica a VilaWeb. En va parlar amb companys directors de Carlet, d’Almussafes i de Sollana. A poc a poc, la taca ha anat creixent i ja són més de cent els instituts que s’han adreçat a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports per a demanar una rectificació. “El valencià no es troba amb prou maduresa perquè li lleven els bolquers. Necessita un suport de l’administració”, diu Trescolí.

Un topall del 60%

La llei del plurilingüisme ja és vigent a les etapes d’infantil i primària i hauria d’haver començat a aplicar-se a secundària aquest curs 2020-2021, però la irrupció de la pandèmia de la covid el mes de març passat ho va paralitzar tot.

En termes generals, la llei marca la desaparició de les línies en castellà o en català i dóna llibertat als centres perquè trien el nivell d’ensenyament en català en una escala que va del 25% al 60%. Contràriament al que passava fins ara, hi ha d’haver assignatures troncals no lingüístiques en castellà i en anglès. I això resta hores de català.

En teoria, la supressió de les línies es feia per a eliminar el biaix segregador que en alguns casos podia tenir separats els alumnes segons la llengua. També es volia afavorir que en les zones castellanoparlants els alumnes aconseguiren una competència lingüística en català que no obtindrien si fessen tota l’escolarització en castellà. A la pràctica, el resultat de l’eliminació de la línia fa que l’ensenyament en la llengua pròpia recule en comarques com les Centrals, les Riberes, les Marines i les de l’interior nord, plenament catalanoparlants.

Són uns efectes secundaris no esperats que Joan Borja, escriptor i professor de la Universitat d’Alacant, descriu així: “Quan això del Programa d’Educació Plurilingüe (PEPLI) ha arribat a secundària i els mestres s’han hagut d’arromangar per adaptar els plans lingüístics de centre (PLC), han descobert la deplorable farcidura del pastís. S’han trobat que, amb aquest nou marc legal, el valencià recularà una barbaritat a les aules. Desapareixen les línies, que eren l’únic model que aconseguia complir la llei, en el sentit de garantir a les escoles i els instituts unes competències mínimes en valencià.”

Francesc Gisbert s’exclama: “Per a acontentar els que no volen fer tantes hores en valencià, fan que la resta se senta perjudicada.”

Què els diu la conselleria?

Els instituts que s’han mobilitzat contra l’aplicació de la llei han escrit a la conselleria explicant que es troben amb un greuge comparatiu respecte de les zones castellanoparlants. Afirmen que els alumnes ja són competents en la llengua castellana perquè és la majoritària als mitjans de comunicació. I per això, demanen a la conselleria que els autoritze a aplicar l’article 8 de la llei i acollir-se a un pla experimental i progressiu en la vehiculació de les matèries no lingüístiques en castellà.

Els centres s’emmirallen en les protestes que encara hi ha a les comarques del sud, però en sentit contrari. “No demanem una incorporació progressiva del castellà, perquè això no té sentit. Demanem igualtat de condicions. En el nostre cas, sense fer res, ja garantim la competència en totes dues llengües que demana la llei”, explica Oreto Trescolí, que deixa anar la tristesa i la llàstima que tenen quan veuen que perden un dret i que la llei ha originat un problema on no n’hi havia cap.

Literalment, l’article 8 diu: “La conselleria competent en matèria d’educació podrà autoritzar programes plurilingües experimentals innovadors sempre que complisquen o superen els objectius establits en aquesta llei.”

La conselleria no els permet d’acollir-se a l’article 8 perquè, els han dit, la plataforma informàtica no ho permet.

En comptes d’això, la Direcció General d’Innovació els ha ofert d’acollir-se a l’article 6.4, que és el que parla de noves metodologies sobre el tractament integral de llengües i continguts, que diu que les llengües s’aprenen més bé de manera integrada. “És una metodologia bona, però costosa, que implica molts recursos, material i formació del professional que ara no tenim”, diu Trescolí, que afegeix que al seu centre sí que ho han fet per a primer de l’ESO, coordinant els professors i elaborant materials propis, però no poden garantir que es faça a la resta d’etapes de l’ESO.

L’article 6.4 diu, literalment: “Els centres educatius o els grups que utilitzen una metodologia de treball per projectes o qualsevol altra metodologia amb plantejaments globalitzats han de respectar en tot cas les proporcions de les llengües del seu projecte lingüístic.”

Reunions de cinc en cinc

Els directors dels centres mobilitzats han demanat una reunió amb el conseller Vicent Marzà i amb el secretari autonòmic d’Educació, Miquel Soler, però finalment ha estat la directora general d’Innovació Educativa, Margarida Castellano, qui ha fet reunions en grups de cinc. “Són reunions cordials. En el fons, pense que ens entenem. No dubte de la bona fe de la conselleria. Ara, trobe que no s’han valorat les conseqüències i sap greu que en política a vegades coste tant recular, frenar o corregir”, es lamenta la directora de l’IES de Guadassuar, que reconeix que tot és molt complicat a l’hora de fer les planificacions.

La conselleria els recomana que òmpliguen els formularis i posen les assignatures que han de vehicular en castellà. En l’apartat d’observacions, a peu de pàgina, han de posar una postil·la que diga que no es farà exactament tal com diuen perquè s’acullen a aquest article 6.4 de la llei, que faran un tractament integral de llengües i que en realitat no faran l’assignatura en castellà perquè el percentatge que falta el cobriran fent un tractament integral de totes les matèries.

Com Oreto Trescolí, Gisbert, que no pertany a cap equip directiu, opina que la conselleria no té cap intenció de canviar la llei. “Als que han reclamat els deixarà eixa llibertat perquè cada centre faça com li semble, però amb caràcter provisional. Però això no convenç ningú, perquè en el fons, els donen un permís per a no complir la llei.”

Els perills d’aplicar la llei per vorejar-la

Aquest moviment dels directors contra l’aplicació de la llei tal qual té el suport de la Plataforma per la Llengua, Escola Valenciana i l’STPV, el sindicat majoritari entre els ensenyants. També el de molts intel·lectuals, professors i activistes per la llengua que veuen un retrocés aquesta barrera del 60%. La majoria, com Joan Borja, pensa quin serà el futur de l’ensenyament en català al País Valencià. “Ningú no ha parat a pensar en quina situació quedarà el valencià, amb aquesta regulació normativa el dia que, tard o d’hora, hi haja una alternança política?”

Oreto Trescolí, directora de l’IES Guadassuar, va més enllà: “Hem traslladat a la directora general i al servei de plurilingüisme que ens arrisquem que vinguen un inspector o uns pares i que ens obliguen a recular, o que hi haja un canvi de govern. Haurem perdut les línies i ens haurem de conformar amb el 60%. Això és signar una pèrdua i no ens deixa satisfets.”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.