Els cervells de la branca militar d’Hamàs

  • Les brigades Al-Qassam, explicades per Hamàs i més fonts àrabs

VilaWeb
Abu Obeida, portaveu de Hamàs (Foto: EFE)
Andreu Barnils
02.01.2024 - 21:40
Actualització: 02.01.2024 - 21:42

“Les Brigades Al-Qassam consideren que el gihad i la resistència són els mitjans més efectius per a recuperar els drets i alliberar la terra –encara que trigui molt de temps– i, per tant, resistir l’ocupació amb tots els mitjans legítims de resistència que podem oferir d’acord amb el dret natural que ens concedeixen les lleis celestials i les lleis terrenals justes […] La fe islàmica en Déu i el compromís amb l’islam és una forma de vida; ens requereix treballar per establir la religió i alliberar les nostres pàtries.” Això es llegeix a la pàgina web de la branca militar d’Hamàs, les brigades Al-Qassam. Aquest article intentarà d’explicar qui són les brigades Al-Qassam, una vegada consultat què en diu Hamàs mateix, i també unes altres fonts àrabs i de països musulmans, i deixant més de banda fonts occidentals.

Membres d’Hamàs (foto: Hamàs).

Fundades el 1992, cinc anys després d’Hamàs (un moviment que també inclou les importants branques política i socials, que gestionen hospitals i escoles), les brigades Al-Qassam barregen retòrica islamista, com la que hem vist, amb retòrica nacionalista i d’alliberament nacional, que també apareix a la seva web: “Formem part d’un moviment d’alliberament nacional que dedica tota la seva energia a mobilitzar i liderar el poble palestí i mobilitzar-ne els recursos, la força i les capacitats, a més d’incitar i mobilitzar les nacions àrabs i islàmiques en la marxa del gihad pel bé de Déu per alliberar Palestina.” Un punt clau de les brigades és que “les Brigades Al-Qassam tan sols operen dins les fronteres de la Palestina històrica”. És a dir, les brigades es fan seu tot el territori, incloent-hi l’actual Israel, però no actuen mai fora (de manera que eviten la suspicàcia d’altres nacions).

Aljazeera explica això sobre la capacitat militar d’Hamàs: “Tenen entre 20.000 i 25.000 soldats, segons la CIA World Factbook. Es creu que el grup armat posseeix un gran inventari d’armes, granades i coets improvisats, tot i que la seva força exacta i les seves capacitats militars no se saben públicament. La retirada d’Israel de Gaza el 2005 va oferir a Hamàs l’oportunitat de desenvolupar la seva ala militar. Es diu que el suport financer, suposadament de l’Iran, va permetre al grup armat de desenvolupar capacitats militars sofisticades. Hamàs veu en el seu arsenal un element dissuasiu crucial contra l’agressió israeliana i s’ha negat a lliurar les armes, tal com demana l’Autoritat Palestina.” I l’entrada d’Al-Qassam en llengua àrab de la Wikipedia especifica algunes de les unitats amb les quals compten i que “el gihad militar de les Brigades Al-Qassam va començar fent servir pedres, després ganivets, més tard pistoles i rifles”, però a hores d’ara compten amb un escamot d’elit de 5.000 membres i les següents unitats: unitat de defensa aèria, unitat d’artilleria, unitat de franctirador, unitat de màrtirs, unitat de suport, un esquadró falcó de la força aèria, unitat d’embalatge i direcció, unitat de fabricació, unitat d’emboscada, unitat de míssils, i unitat cibernètica.

Possible imatge recent de Deif, membre d’Hamàs (YouTube).

La importància de la branca militar d’Hamàs sobre tota l’organització es pot veure en dos detalls. Primer, són ells, i no la branca política, els qui reivindiquen en aquest comunicat  l’atac del 7 d’octubre. Un comunicat llegit pel comandant en cap de les Brigades, Muhammad Deif, conegut amb el malnom del Convidat, a Aljazeera. En el comunicat, s’explica que s’han llençat 5.000 coets i míssils en poques hores, i es dóna molta importància a la profanació de la mesquita Al-Aqsa d’uns mesos enrere: “Les forces d’ocupació israelianes han intensificat la incursió a la mesquita d’Al-Aqsa, tot profanant els llocs sagrats musulmans i atacant repetidament els fidels, especialment dones, nens i gent grans. Mentre l’ocupació israeliana prohibia als ciutadans palestins l’accés a la mesquita d’Al-Aqsa, va permetre als colons israelians de profanar el lloc sagrat musulmà i fer-hi incursions diàries. Durant aquestes incursions, els colons israelians van fer rituals i oracions religioses i van tocar la banya a la mesquita d’Al-Aqsa. Han declarat les seves intencions de construir el seu suposat temple sobre les ruïnes de la mesquita d’Al-Aqsa.”

Muhammad Deif, el Convidat, que suposadament va idear l’atac del 7 d’octubre, és qui va idear la construcció dels famosos túnels que recorren Gaza i, per tant, un home absolutament clau. Muhammad Diab Ibrahim al-Masri va néixer el 1965 a Gaza, i va créixer al camp de refugiats Khan Yunis. El malnom del Convidat pot tenir dos orígens: perquè no para mai per casa seva i és el convidat a cases refugi d’amics; o bé perquè, essent de Gaza, la seva feina era establir la branca militar a Cisjordània, segons la Wikipedia en àrab. La seva formació és una barreja de religió (va unir-se als germans Musulmans quan se centraven en formació religiosa), arts (va unir-se a grups de teatre a la Universitat islàmica de Gaza) i ciència (té la llicenciatura de Biologia). Deif no porta mai telèfon mòbil perquè el seu antecessor, l’Enginyer, fou assassinat per l’exèrcit israelià fent detonar el seu mòbil.

Com tants altres dirigents d’Hamàs, Deif va ser alliberat de la presó, on va passar setze mesos el 1989 acusat de formar part d’Hamàs. Més important és la segona detenció, de l’any 2000. Deif va ser arrestat per l’Autoritat Palestina, a petició d’Israel, en canvi de donar el control de tres ciutats a Al-Fatah. Passa que un cop detingut, es va escapar. Segons l’article “Deif, la veu de la guerra”, del diari àrab Aawsat, el president israelià Peres va admetre que havia descobert que Arafat el protegia, que l’havia amagat i havia mentit sobre ell. D’ençà d’aleshores, a Deif no l’han pogut agafar, tot i haver intentat assassinar-lo set vegades, i haver-li matat la segona esposa, dos dels fills i el germà.

Deif, i això també és important, sempre s’ha negat a disparar contra membres d’Al-Fatah, tot dient que no vessaria mai sang palestina, i per tant no entrant en la guerra entre Hamàs i Al-Fatah, que ha portat morts. S’ha especulat molt sobre l’estat de salut de Deif, i alguns creuen que va en cadira de rodes, que li falta un ull, o que no té cames, però res de tot això no s’ha pogut demostrar. Fa gairebé vint anys que Deif comanda les brigades Al-Qassam. Tots els seus predecessors han acabat morts, però ell continua en actiu.

Yasha Ayyash (foto: Hamàs).

Una altra persona clau en la història d’Al-Qassam és l’Enginyer. I si el Convidat forma part de l’època militar, amb milers de membres i potència econòmica, l’Enginyer és l’home que va encapçalar les brigades quan van fer operacions amb soldats màrtirs, alguns dels quals ben joves, quasi nens. L’Enginyer comparteix dues característiques amb Deif: la formació científica i el pas per les presons. Yasha Ayyash (1996-2006), segons la versió en àrab de la Wikipedia, va néixer a Cisjordània i és llicenciat en Enginyeria Elèctrica per la Universitat de Birzeit. La seva activitat es va centrar a instal·lar artefactes explosius a partir de matèries primeres disponibles als territoris palestins, i més tard va desenvolupar un mètode d’atacs amb màrtirs després de la matança de la mesquita Ibrahimi, a Hebron, el febrer de 1994.

Yahya Sinwar és la persona pont entre la branca militar d’Hamàs i la política, segons Aljazeera en àrab, entre altres raons perquè ell forma part de les dues. I si bé no té formació científica (té llicenciatura en Llengua Àrab) sí que va ser alliberat de la presó, en el famós acord de Shalit. El soldat Gilad Shalit, segrestat per Hamàs, va ser alliberat el 2006 en canvi de milers de presoners palestins. Un d’ells era Sinwar, que feia vint-i-tres anys que a la presó, i que ara és un dels homes més buscats. La importància de Sinwar rau en el fet que és l’home fort de la branca política i, a la vegada, un dels homes forts de la branca militar. La relació entre l’una i l’altra és autònoma, similar al model irlandès de l’IRA i el Sinn Féin. Però Sinwar també és important perquè és l’home que va idear i fundar el Majd, el servei d’intel·ligència palestí que cerca, troba i executa militants traïdors al servei d’Israel. De fet, el van enviar a presó per muntar aquest servei, i per executar quatre persones. Sinwar, en l’actualitat, és un dels homes forts del moviment.

Sinwar, membre d’Hamàs (Efe).

Per acabar, una de les icones de les brigades és Abu Ubaida, el seu portaveu, la imatge del qual encapçala aquest article. L’home que apareix la majoria de les vegades en els vídeos de les brigades, gairebé cada dia, anunciant els atacs i les víctimes que provoquen, i que s’ha convertit en icona cultural al món àrab. En una entrevista poc habitual, va explicar que la decisió d’Hamàs de començar a matar civils venia del 1994: “No vam disparar cap civil sionista abans del 1994. L’objectiu eren els soldats i prou, però la situació va ser diferent després de la matança de la mesquita Ibrahimi el 1994. La matança de la mesquita Ibrahimi va ser la gota que va vessar el got.”

Segons Roya News (Jordània), la identitat d’Abu Ubaida és coneguda per tothom d’ençà del 2014, quan se’n va revelar una imatge per primera vegada en una emissió del canal Al-Aqsa, afiliat al moviment Hamàs. A la part inferior de la pantalla durant el discurs d’Abu Ubaida, es mostrava el seu nom complet: Hathaifa Sameer Abdullah Al-Kahlout, conegut com a Abu Ubaida.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any