botxins

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Venjança. La justícia espanyola no es confina encara que el virus de la politització la converteixi en venjança. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha començat un judici contra els membres de la mesa del parlament la passada legislatura per haver permès el debat i l’aprovació de les lleis de desconnexió. Un judici per haver permès un debat no hauria de ser possible en una democràcia perquè el parlament és la seu de la sobirania popular, però com molt bé sap Carme Forcadell, que continua empresonada, això a Espanya encara és delicte. La justícia espanyola no tan sols no rectifica sinó que es referma en la seva politització i manté la causa general contra l’independentisme. En ple judici contra la mesa, el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha dit que els tres desafiaments a què havia hagut de fer front la justícia espanyola eren la corrupció, el coronavirus i l’independentisme. Ha posat al mateix nivell l’independentisme que la pandèmia, quan probablement el virus que corromp Espanya és la manca de separació de poders i la politització de la justícia.

Empresonada Forcadell, ara toca a la resta de membres independentistes de la mesa passar pel banc dels acusats: Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Anna Simó. L’altre membre de la mesa, Joan Josep Nuet, serà jutjat pel Tribunal Suprem espanyol atesa la seva condició de diputat al congrés espanyol. Estan acusats de desobediència per haver permès un debat i en contra d’ells declararan els membres unionistes de la mesa David Pérez (PSC) i Javier Espejo Saavedra (Ciutadans). No és un fet anecdòtic. El PSC i Ciutadans van ser els impulsors d’un intent de sabotejar l’aprovació de les lleis, utilitzant les tècniques més barroeres del filibusterisme parlamentari, amb el suport del PP i de Catalunya Sí que es Pot, un artefacte polític encapçalat per l’entranyable duo que feien Lluís Rabell i Joan Coscubiela. En dues sessions maratonianes, Miquel Iceta, Carlos Carrizosa i Joan Coscubiela anaven coordinats per provar de rebentar el ple, forçant al màxim el reglament i interrompent sistemàticament el debat, amb atacs personals a Forcadell. Tampoc van ajudar-hi gaire els serveis jurídics de la cambra, aleshores encapçalats pel lletrat major Antoni Bayona, que en cas de dubte sempre resolia a favor de l’unionisme. En aquell ple les diferències entre dreta i esquerra van quedar esborrades i Coscubiela va acabar ovacionat per Ciutadans i el PP pel seu paper extremadament agressiu contra l’independentisme. Un paper que va acabar trencant el grup parlamentari, amb Albano-Dante Fachin, Àngels Martínez i Joan Josep Nuet votant a favor de les lleis de desconnexió.

Al costat de Coscubiela es va quedar Jéssica Albiach, actual portaveu de Catalunya en Comú-Podem, que van exhibir el seu vot negatiu públicament per criminalitzar els diputats que votaven a favor. Al final se’n van sortir, perquè la justícia espanyola va processar la mesa que aquesta setmana és asseguda al banc dels acusats. Per això Albiach no ha participat en la comitiva d’autoritats, càrrecs electes i dirigents d’entitats que han acompanyat els membres de la mesa fins a la porta del TSJC, perquè la seva actuació va afavorir la repressió judicial que avui pateixen els càrrecs electes de la mesa. És aquesta equidistància exquisida dels comuns que, finalment, acaba fent el joc a la justícia espanyola en una setmana en què es torna a demostrar que l’ofensiva judicial contra l’independentisme està intacta. Aquesta setmana es jutja el parlamentarisme, el dret del parlament de debatre allò que els representants escollits per la ciutadania decideixen.

MÉS QÜESTIONS
El Consell aprovarà un decret llei per a sancionar qui incompleixi les normes sanitàries. El ple del Consell aprovarà divendres que ve un decret llei amb les sancions que s’aplicaran a les persones, entitats i empreses que no compleixin els objectius marcats per les autoritats sanitàries per a fer front a la pandèmia, i els diners que es recaptin es faran servir per lluitar contra la covid-19. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ho ha anunciat després d’una reunió de coordinació de seguretat amb la delegada del govern espanyol, Gloria Calero, i representants de les forces i cossos de seguretat de l’estat. A la reunió, feta al Palau de la Generalitat, també hi ha assistit la consellera d’Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, i la de Sanitat, Ana Barceló. Puig ha explicat que havien parlat de la importància de la cooperació per a donar una resposta a la pandèmia i de la necessitat d’establir mesures coercitives per al compliment de les normes. Tot i que les dades del País Valencià són bones, el president ha remarcat que calia ser més estrictes en el compliment de les normes i en l’ús de les màscares, en el respecte de la distància física i en la higiene de les mans i la ventilació. Per això el decret llei sancionarà qui no compleixi les normes sanitàries. La Conselleria d’Interior treballa ara en l’import de les sancions. Abans no es publiqui el decret, el govern es reunirà amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i amb la delegació del govern espanyol perquè hi facin aportacions.

Les Corts portaran la defensa del dret civil al congrés espanyol. La veu de les Corts Valencianes es farà sentir al congrés espanyol per defensar el dret civil propi. Concretament, seran el síndic socialista, Manolo Mata, el diputat de Compromís Jesús Pla i la síndica d’Unides Podem, Naiara Davó, els encarregats de defensar la proposició de llei que demana de modificar la disposició addicional segona de la constitució espanyola per incloure la reintegració efectiva del dret civil valencià. Al febrer, el parlament va aprovar la proposició de llei amb els vots a favor del PSPV-PSOE, Compromís, Unides Podem i el PP, els signants del text conjunt. Tant Ciutadans com Vox van votar en contra de la iniciativa, que vol recuperar el dret civil foral, una possibilitat prevista a l’estatut del 2006. En funció del dret civil es van aprovar tres lleis (sobre règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet) que van ser declarades inconstitucionals el 2016. La proposició de llei reivindica que la via que té el poble valencià per a defensar el dret civil foral i l’autogovern és modificant la constitució espanyola. D’aquesta manera es podria garantir el ple exercici de les competències estatutàriament assumides en igualtat de condicions que els altres territoris amb tradició foral.

El govern balear injecta 35 milions d’euros a Educació per a fer front a la covid-19. El conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, acompanyat del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, i el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors, Antoni Baos, ha presentat les principals línies d’acció previstes per al curs 2020-2021 per a compensar les necessitats generades per la covid-19. L’evidència d’una situació extraordinària originada per la presència del coronavirus ha obligat la conselleria i els centres educatius a adoptar mesures inèdites per a preparar el començament del curs amb les condicions de seguretat sanitària i de qualitat educativa necessàries. Per fer-hi front, els centres educatius disposaran de 35.386.967 euros de manera extraordinària per a atendre les necessitats derivades de la pandèmia. Bona part d’aquesta inversió – 18.077.536 euros– es destinarà a contractar 387 docents, dels quals 270 seran per a les escoles i instituts públics i 117 per als centres concertats.

L’oposició pregunta al govern andorrà per les escoltes de les comunicacions. El conseller del grup parlamentari socialdemòcrata, Roger Padreny, ha tramitat una demanda d’informació amb relació a les escoltes de comunicacions per a esclarir el protocol de funcionament de l’ús del maquinari i el programari que permet d’interceptar les comunicacions. Padreny també vol saber quins perfils o casuístiques han estat objecte o subjecte de la intercepció de les comunicacions, i que s’expliqui públicament quin ús es fa de les dades enregistrades i qui hi té accés. El conseller del PS reclama el contracte renovat i els extingits d’evolució i manteniment del sistema d’intercepció legal de les comunicacions, signats entre Andorra Telecom i l’empresa Excem Grupo 1971. ‘Tenint en compte que el contracte fa referència a un objecte delicat, com són les comunicacions particulars, considerem que és necessari que hi hagi la màxima transparència i que s’expliqui i es faci pública tota la documentació referent a contractació sobre la intercepció de les comunicacions’, ha dit Padreny.

LA XIFRA
2.400 milions anuals d’inversió fins el 2032 per a reactivar i reorientar l’economia, és el compromís del govern català en un anunci fet conjuntament pel president Quim Torra i el vice-president Pere Aragonès.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de juliol de 1994, es va morir Pere Calders. Escriptor, periodista i dibuixant, va ser conegut sobretot per la seva faceta de contista. Al llarg de la seva vida va rebre, entre més guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1986.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.