Eleccions al Barça: Laporta, gran favorit contra una oposició sense unitat

Ahir el president del FC Barcelona, Joan Laporta, va dimitir tal com era previst, per obrir oficialment el període electoral, que culminarà el 15 de març. Laporta, doncs, optarà a la reelecció en unes eleccions que es presenten com un plebiscit sobre la seva gestió.

A més d’ell, a hores d’ara hi ha tres pre-candidats: Víctor Font, Marc Ciria i Xavier Vilajoana. Tots quatre hauran d’aconseguir un mínim de 2.337 butlletes de suport dels socis del club –el 50% dels 4.674 compromissaris de l’entitat– per poder-se presentar a les eleccions.

El candidat amb més experiència és Joan Laporta, que aspira a un quart mandat després d’una legislatura que, en l’àmbit esportiu, s’ha destacat per la tornada del primer equip masculí a la primera línia del futbol mundial i per la regeneració de la plantilla, amb l’aparició de futbolistes formats a la Masia, com ara Lamine Yamal i Pau Cubarsí, sota la direcció de Hansi Flick. En l’àmbit social, el període ha estat marcat per la construcció del nou Spotify Camp Nou, però també per la dimissió d’executius i per l’aprovació de patrocinis polèmics, com el signat amb el govern de la República Democràtica del Congo o amb Zero-Knowledge Proof (ZKP), una empresa vinculada a la tecnologia de la cadena de blocs (blockchain) i relacionada amb l’influenciador ultra Andrew Tate.

La gran alternativa sembla que pot ser Víctor Font, que el 2021 va ser segon, encapçalant la candidatura Sí al Futur. Ara es presenta com a dirigent de Nosaltres, una plataforma que vol ser transversal i que té el suport d’alguns grups de socis com ara Suma Barça, Dignitat Blaugrana i Seguiment FCB. La candidatura es presenta amb la voluntat de contraposar un projecte coral i col·lectiu al personalisme que, segons que diuen, representa la figura de Laporta.

Per una altra banda, el financer Marc Ciria encapçala la candidatura Moviment 42, que fins ara ha centrat el missatge en el vessant econòmic del club. Ciria no és nou en el procés electoral: ja es va presentar amb Laporta a les eleccions del 2015, que van resultar en la presidència de Josep Maria Bartomeu.

Finalment, el quart pre-candidat també és conegut, Xavier Vilajoana, ex-futbolista del club i ex-responsable del futbol base durant l’etapa de Bartomeu al capdavant del club. El 2015 ja va ser pre-candidat, però no va superar el tall de les signatures.

Una possible candidatura unitària

El pre-candidat que parteix com a gran favorit és Joan Laporta. La recuperació esportiva del primer equip masculí i la construcció del nou estadi són els seus principals avantatges, més enllà del magnetisme que sempre ha projectat públicament, especialment en campanya.

Per això fa mesos que en l’entorn blau-grana circula la possibilitat de configurar una candidatura única d’oposició amb capacitat real de disputar-li la presidència. Font ha reconegut que hi havia hagut converses entre pre-candidats, però, ara com ara, no han cristal·litzat en cap entesa. A banda, la plataforma de socis Som un Clam, encapçalada per Joan Camprubí, fa mesos que prova de vehicular aquesta alternativa.

De moment, aquesta candidatura no existeix. Tanmateix, un possible avantatge clar de Laporta en el nombre de signatures de socis podria acabar fent reconsiderar la posició de la resta de pre-candidats.

Dates clau

El calendari electoral blau-grana va començar ahir amb la publicació de la convocatòria. Fins al 12 de febrer es farà el sorteig públic per a elegir els membres de la junta electoral i de les meses. L’acte de constitució d’aquests dos òrgans serà el 13 o el 14 de febrer. Acabat aquest procés, a partir del 15 de febrer, els pre-candidats podran demanar les butlletes de suport. Entre el 15 i el 19 de febrer s’exposarà el cens electoral. Del 20 al 22 es resoldran les reclamacions i s’aprovarà el cens definitiu.

Entre el 23 de febrer i el 2 de març, els pre-candidats podran presentar les signatures de socis. Del 3 al 5 es farà el recompte de les butlletes i, tot seguit, es proclamaran els candidats. La campanya electoral es farà del 6 al 13 de març; el 14 serà la jornada de reflexió i el 15, el dia de les votacions.

El Barça ha anunciat que habilitaria cinc punts de votació: Andorra, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El cens serà universal i, per tant, els socis podran votar en qualsevol dels punts, amb independència del lloc de residència. Tanmateix, en aquestes eleccions no hi haurà vot per correu, un sistema que el 2021 es va aplicar de manera excepcional a causa de la pandèmia de la covid.

Durant el període electoral, la junta sorgida de les eleccions del 2021 continuarà governant el club fins el 30 de juny. En aquest cas, Rafa Yuste, fins ara vice-president primer, és el nou president en funcions del club.

Sense necessitat d’aval

Una de les imatges més recordades de les darreres eleccions va ser Joan Laporta esperant fins al darrer moment per aplegar els 124,7 milions d’euros de garantia necessaris per a accedir a la presidència. Aleshores, la llei de l’esport espanyola –vigent d’ençà del 1990– obligava els nous membres de la junta directiva de qualsevol entitat esportiva que no fos una societat anònima esportiva (SAD) a avalar el 15% del pressupost de despeses.

El desembre del 2021, el congrés espanyol va aprovar un canvi d’aquest marc legal. La normativa actual permet que sigui cada club que estableixi el percentatge de garantia que consideri oportú. Els estatuts del club no fixen cap exigència en aquest sentit i, per tant, el futur president del club no haurà de presentar cap garantia econòmica.