El PSOE fa quatre decennis que governa a Andalusia i la previsió és que continuï una legislatura més. Si més no, ho indiquen les enquestes que s’han anat publicant abans de la campanya electoral de les eleccions al parlament andalús del 2 de desembre, que ha començat aquesta mitjanit. No hi ha la perspectiva que el panorama polític andalús canviï substancialment. Les previsions de vot indiquen una primera posició folgada per als socialistes. Però els moviments que hi pugui haver en segona línia poden ser indicatives de moltes coses, més enllà del tauler andalús. La pre-campanya ja n’ha estat una mostra: la batussa entre Ciutadans i el PP per l’hegemonia de la dreta s’ha reproduït en els actes polítics, on s’ha arribat a parlar més de Catalunya i de l’independentisme que no d’Andalusia.

L’últim sondatge, del CIS, dibuixava aquest panorama: en un parlament de 109 escons (majoria absoluta en els 55) el PSOE pràcticament mantindria els seus 47 diputats d’ara (45-47) i deixaria força enrere, i pràcticament en un triple empat, PP, Ciutadans i Endavant Andalusia (la coalició entre Podem i IU). El PP podria tenir una davallada forta respecte dels comicis de fa quatre anys: de 33 escons a 20 o 22. Però el segon partit podria deixar de ser el PP, en benefici de Ciutadans, que passaria dels 9 diputats del 2015 a 20 o 22. La previsió que dibuixa el CIS és d’un transvasament d’electors d’un partit, el PP, en benefici d’un altre, Ciutadans, que aquest últim any ha fet un esforç per a desempallegar-se del llast polític d’haver fet de crossa del govern del PSOE a la Junta d’Andalusia durant els tres primers anys de la legislatura.

L’objectiu de Cs no era solament recuperar la posició equidistant entre PSOE i PP que ja va voler jugar en la campanya electoral anterior, sinó confirmar un decantament cada vegada més a la dreta, una estratègia que el partit d’Albert Rivera ja ha impulsat d’una manera molt clara a Catalunya, al País Valencià (amb el cost de la sortida sorollosa de Carolina Punset) i al conjunt de l’estat espanyol. Andalusia és ara el nou camp de treball, el nou laboratori de Ciutadans per a anar preparant un assalt definitiu al govern espanyol que la moció de censura a Rajoy els va frustrar. Ha estat Ciutadans el partit que ha explotat més l’obsessió per Catalunya en la pre-campanya, amb una gran presència d’Inés Arrimadas en els actes de Juan Marín.

Els mitjans andalusos han arribat a prioritzar Arrimadas, cap de l’oposició a Catalunya. N’és un exemple el programa ‘Buenos días, Andalucía’ de Canal Sur, on la dirigent de Ciutadans fou entrevistada el 30 d’octubre proppassat. Arrimadas trigà quaranta segons a deixar anar el missatge que li interessava de transmetre: ‘No donarem suport a un pressupost que s’ha negociat a la presó amb Junqueras; nosaltres veiem que insulten cada dia, per exemple, els andalusos. No hi donarem suport. Sánchez ha decidit que volia governar Espanya depenent de Torra, de Puigdemont, de Bildu, de Junqueras, dels independentistes catalans i dels nacionalistes bascs.’ Aquest ha estat el principal missatge de campanya de Ciutadans en la campanya andalusa.

El PP hi ha anat a remolc. Ha fet una campanya de cos a cos amb el PSOE, atacant-lo pels casos de corrupció que han empastifat dos ex-presidents de la Junta: Manuel Chaves i José Antonio Griñán. Però sobretot ha concentrat l’atac en el mateix sentit que Ciutadans. Vegeu, si no, aquestes paraules que pronunciava la setmana passada Pablo Casado en un míting: ‘Aquesta campanya és molt important. Perquè no ens hi juguem únicament la Junta d’Andalusia, sinó el primer pas per a fer fora els independentistes i els de Batasuna de la Moncloa, perquè són els que governen ara mateix Espanya, són els que tenen la paella pel mànec, els que poden decidir si el govern continua o se’n va; si hi ha pressupost o no. Són els que manen a Espanya. I com que el PSOE a la Moncloa és ostatge d’aquests grups independentistes i de Batasuna, també la Junta d’Andalusia n’és ostatge.’

Però els moviments a la dreta, i a l’extrem de la dreta per on es mouen discursivament Casado i Arrimadas, no es limiten a aquests dos partits. Fins i tot el CIS indica que Vox pot entrar al parlament andalús, amb un diputat per Almeria. Aquest serà un dels altres termòmetres d’aquestes eleccions; comprovar fins a quin punt els electors segueixen els dirigents polítics de dretes en el viratge cap a una posició més radicalitzada. La projecció mediàtica d’aquest partit d’extrema dreta ha estat un bluf mediàtic o respon a una base social i electoral més sòlida? En aquesta entrevista recent a VilaWeb, el professor de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo es feia aquesta pregunta. I apuntava: ‘La radicalització que hi ha i la utilització política de Catalunya les veiem en les eleccions andaluses. La dreta espanyola arriba a Andalusia a unes eleccions en què no es parla d’Andalusia. Tinc curiositat per saber-ne el resultat. Perquè la posició que mantenen tant PSOE com Podem és que hem de parlar d’Andalusia i que vostès només fan que resoldre els seus problemes de conflictivitat, entre vostès, per a veure quin gall s’imposa utilitzant Catalunya. Com ho rebrà, això, la ciutadania andalusa?’

PSOE i Podem, en coalició amb IU, es disputen un espai allunyat del d’aquests altres partits. En comparació amb campanyes electorals anteriors, Susana Díaz ha afluixat molt el to bel·ligerant i agressiu que tenia contra l’independentisme català. El context, amb Pedro Sánchez de president espanyol i amb un pressupost que no sembla que es pugui aprovar, no els és pas gaire adient per a repetir la recepta de la catalanofòbia. D’això, ja se n’encarregarà la dreta, en aquesta campanya. La qüestió, el dia 2, serà veure si s’ha engrandit aquests últims quatre anys.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb