El xoc entre Junts i Esquerra

  • «Ahir es va posar en joc, una vegada més, el debat sobre si és possible avançar de pressa en la concreció de la República o si no hi ha cap més opció que replegar-nos i fer una legislatura autonòmica»

Vicent Partal
18.07.2018 - 22:00
Actualització: 03.08.2018 - 11:13
VilaWeb

El xoc entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, ahir al parlament, és molt important. De moment, l’han ajornat amb una decisió tan poc elegant com imprescindible que cerca, sobretot, guanyar temps. Però la qüestió no ha estat resolta ni de bon tros i, encara més greu, mostra fins a quin punt estan trencades les relacions entre els dos grans partits independentistes. Ara bé, és això tan definitiu i transcendental com sembla?

Precisament, aquesta setmana jo publicava una sèrie d’articles que destacaven la importància de la resistència al cop d’estat i les oportunitats que s’obren novament aquesta tardor per a fer efectiva la República. Una sèrie que interromp avui per la importància dels fets del parlament, però que continuarà demà.

Continuarà, entre més coses, perquè entenc que allà hi ha una resposta a això que va passar ahir al parlament. La força de la gent, el descrèdit internacional cap a la reacció violenta de l’estat espanyol expressat de manera suprema en la decisió judicial alemanya, la crisi institucional i monàrquica i la manera com alguns estats europeus reaccionen, especialment vist l’antieuropeisme que ha despertat una altra vegada en el nacionalisme espanyol, són arguments que entenc que condueixen la situació política del Principat a un punt d’ebullició semblant al del passat octubre. Punt d’ebullició que podria esclatar en qualsevol moment de la tardor, però que tindrà el moment de màxima expressió en el judici, sense dubte. I si situem la crisi d’ahir en aquest marc, tot es pot mirar d’una manera diferent i menys passional.

Perquè, al capdavall, ahir es va posar en joc, una vegada més, el debat sobre si és possible avançar de pressa en la concreció de la República o si no hi ha cap més opció que replegar-nos i fer una legislatura autonòmica, posicions totes dues políticament legítimes però molt difícils de conciliar en un mateix projecte plural. El gener, només la CUP defensava la primera opció. Junts per Catalunya es va adherir a la segona, acceptant de no desobeir des del parlament i proposant un president diferent de Carles Puigdemont i ERC semblava que tenia més clar que ningú l’opció del replegament. La qüestió, però, és que ha plogut molt des d’aleshores i ara sembla que Junts per Catalunya també està més convençuda que no ho estava el gener que es pot concretar de pressa l’envit republicà i que Puigdemont, després de la victòria a Alemanya, té un camí difícil però possible per a ser restituït.

Entenc que, per això, la seua reacció d’ahir va ser diferent de la del 30 de gener, quan Roger Torrent va aturar en el darrer moment la sessió d’investidura. És cert que en una setmana com aquesta no es poden descartar maniobres en clau partidista, per la complicada relació entre el PDECat i la Crida. Però no tenir en compte què significa el resultat de la decisió del tribunal alemany, com n’és, de transcendental, em sembla poc assenyat. Avui, Carles Puigdemont clarament  és en una situació jurídica completament diferent de la dels altres diputats i és lògic que això es pose sobre la taula, especialment si es demana d’apartar-lo de la investidura per a complir així una decisió estrambòtica de Llarena que cap jurista no entén i que no és clar quines conseqüències pot tenir. Per això, aquesta vegada, Torrent ha hagut de suspendre el ple davant la plantada clara, que no hi va haver el gener, dels diputats del grup de Puigdemont, que no sembla voler dir de tots els de Junts per Catalunya.

La situació sembla, doncs,  greu, però al mateix temps sembla que té una clau per resoldre-la, que passa pels fets i no per les paraules i les declaracions. I encara menys pels insults o les desqualificacions, que no serveixen per a res i no fan sinó mal a tothom, al conjunt de l’independentisme.

La CUP, ERC i Junts per Catalunya es van presentar a les eleccions amb l’aspiració comuna de fer la República i restituir el govern. Per això els va votar la gent i no per una altra cosa. La CUP no ha canviat d’idea en cap moment. Fa unes setmanes les bases d’ERC van deixar clar, esmenant a fons la ponència presentada per la direcció, que tampoc no volen canviar d’idea. I aquesta setmana sembla que quedarà clar, per diverses vies, que Junts per Catalunya ja no sancionarà tampoc cap retorn a l’autonomisme. Tot plegat, per tant, indica que la recuperació tan visible de la força de l’independentisme és possible que porte, a poc a poc, a una reconsideració també de les actuacions institucionals que vàrem viure el gener. Si això passa, però, crec que no serà pas a partir de grans discursos i discussions, sinó per la via dels fets. I segurament això és el que es va fer avinent ahir quan una part de Junts per Catalunya va decidir que ara es plantava i aturava el nou pas enrere que Llarena havia dissenyat, rectificant així la seua actuació passada, la posició que. fins ahir havien mantingut.


[Si no en sou encara, de subscriptors de VilaWeb, us demanem que us en feu. És molt difícil sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a arribar a un punt de tranquil·litat empresarial que ens permeta de sentir-nos definitivament forts i que allunye qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.]

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any