virus

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Jacobinisme. Mentre l’economia espanyola s’enfonsa, amb una caiguda del 18,5% del PIB, superant la de França (-14%) i la d’Alemanya (-10%), el president del govern espanyol ha volgut fer una cimera nacionalista a San Millán de la Cogolla per a refermar la unitat d’Espanya i comunicar que la recuperació econòmica de la crisi del coronavirus també es gestionarà de manera centralitzada. Pedro Sánchez no ha explicat què pensa fer per salvar l’economia espanyola que s’enfonsa ni quines mesures prendrà el seu govern. Només ha explicat com ho farà, que és de l’única manera que saben fer els successius governs espanyols, és a dir, de manera centralitzada. Tan centralitzada que ha anunciat que ell assumia el repartiment dels 140.000 milions d’euros dels fons europeus destinats a l’estat espanyol i que el seu cap de gabinet, Ivan Redondo, crearia una comissió per a fer-ne el seguiment des de la Moncloa.

Per fer aquesta proclama jacobina, s’ha fet construir un decorat magnífic al paratge del monestir de San Millán de la Cogolla, on ha citat el rei Felipe VI i tots els presidents autonòmics de l’estat espanyol. El monarca ha passat revista a ministres i autoritats autonòmiques que, posades en fila, han anat acotant el cap davant l’hereu de Juan Carlos I el corrupte, inclosos el vice-president Pablo Iglesias, antic combatent per la república avui completament reinserit, i el president basc Iñigo Urkullu, que les hores prèvies ja havia aconseguit una ampliació del sostre del dèficit per a la seva comunitat autònoma. Les famoses Glosas Emilianenses, el primer text escrit en castellà, ja contenien unes notes al marge escrites amb èuscar. Urkullu és com aquestes notes al marge, que són al costat, però sempre hi són, al mateix document, per si cal cap aclariment. No formen part del tronc del text, però l’apuntalen.

Després, tots plegats s’han fet una fotografia amb Felipe VI, ben premuts, vulnerant totes les normes de distanciament social que demanen les autoritats sanitàries. Feta la fotografia, el rei espanyol se n’ha anat, perquè un cop visualitzada la unitat d’Espanya ja no hi feia res, allà. Els membres del govern espanyol i els presidents autonòmics han entrat posteriorment en una sala on han escoltat la proposta de Sánchez de gestionar ell els fons europeus, decisió que no s’ha votat i que tots han acatat, en una reunió absolutament inútil, que no ha servit per a intercanviar posicions ni per a discutir propostes. Sánchez ja ha garantit igualtat entre totes les comunitats, que no hi haurà privilegis i que primarà la solidaritat. És a dir, que Catalunya hi sortirà perdent, i el País Valencià i les Illes també, encara que els seus presidents, Ximo Puig i Francina Armengol, no han dubtat a agafar l’avió per anar a la missa jacobina. El federalisme del PSOE només serveix per a fer mítings a la Pineda de Gavà, durant la tradicional Festa de la Rosa, i deixar content Miquel Iceta, que en mostra d’agraïment, es posa a ballar a ritme de Queen.

L’absència de Quim Torra ha servit per a trencar la falsa fotografia de la unitat i fer visible el rebuig al centralisme permanent en la gestió que fa el PSOE des del començament de la pandèmia, per no dir des del començament dels temps. La seva absència, naturalment, ha estat criticada per Iceta, que ha advertit Torra que Catalunya es podia quedar fora de joc, mentre no diu que Espanya s’enfonsa econòmicament. I una vegada més, la jugada mestra d’Urkullu ha aixecat l’ovació del seu club de fans a Catalunya, minoritari des d’un punt de vista polític però rellevant mediàticament. Una claca que aplaudeix el pactisme d’Urkullu però nega el concert econòmic per a Catalunya perquè seria insolidari. L’únic objectiu de les lloances al PNB és desgastar el president Torra, el seu govern i els partits que l’integren. D’Iceta a Marta Pascal, que ha dit que ella hi hauria anat per ‘cantar-li les quaranta’ a Sánchez, que realment hauria quedat impressionat. Aquesta vegada Torra no s’ha deixat enganyar, perquè el govern català encara espera aquella reunió de la taula de diàleg que s’havia de fer al juliol a canvi de donar suport a l’estat d’alarma, però que finalment no ha estat possible. I qui sap si tornarà al setembre, perquè aleshores segur que Sánchez troba una altra excusa per a no convocar una taula on no té res a proposar.

MÉS QÜESTIONS
El Consell regula el teletreball dels funcionaris en vista de la durada de la pandèmia. El govern es prepara per si la pandèmia del coronavirus s’allarga en el temps, i una de les coses que vol deixar organitzades com més aviat millor és el teletreball dels funcionaris públics, que probablement continuarà essent necessari a la tardor. Amb aquest objectiu, la vice-presidenta, Mónica Oltra, ha explicat que el ple del Consell havia aprovat el decret que regula la modalitat no presencial de prestació de serveis en règim de teletreball del personal funcionari de l’administració. Pel Consell, la regulació del teletreball és una prioritat i, de fet, n’ha declarat la tramitació d’urgència. La regulació recollirà el dret de la desconnexió digital, el respecte al temps de descans i a la intimitat dels treballadors públics, entre més qüestions. Oltra ha recordat que el teletreball era una eina ben útil per al futur i no sols una necessitat derivada de l’actual pandèmia. La tramitació del decret és ara en fase de consulta pública, abans de redactar-ne el text. Fins el 14 d’agost, es recollirà l’opinió de totes les persones implicades i de les organitzacions afectades.

La Generalitat Valenciana reforça la col·laboració amb l’Institut Ramon Llull. Pas important per a reforçar la cooperació cultural als Països Catalans. El ple del Consell ha aprovat el conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i l’Institut Ramon Llull (IRL) per a la promoció del català en l’àmbit universitari, tot i que això no significa l’entrada de la Generalitat a l’IRL. Amb l’acord, s’establiran i es mantindran programes de lectorats en universitats de l’exterior de l’àmbit lingüístic. Per fer possible la promoció de la llengua, la Conselleria d’Educació hi aportarà 175.000 euros i l’Institut Ramon Llull 53.500 euros més. Així mateix, la col·laboració cerca de fomentar la cooperació amb els altres governs del país, i amb entitats estatals i internacionals per a promoure el català en l’àmbit universitari. El 5 d’abril de 2017, el Consell i l’IRL ja van signar un conveni, en el qual es comprometien a promoure el català a les universitats. Per al 2020, les dues parts acorden de col·laborar en el manteniment dels lectorats establerts a les universitats de Fitzwilliam College-Cambridge (Regne Unit), Università degli Studi di Torino (Itàlia), Université de Picardie Jules Verne d’Amiens (França), Universitat de Santiago de Compostel·la, Universitat de Granada, Universitat Autònoma de Madrid i Universitat de Salamanca.

El govern defensarà el descompte de resident que l’Airef vol eliminar. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha assegurat que l’executiu defensarà el descompte de resident. Ahir, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va demanar que es limitessin les subvencions que s’atorguen als ciutadans de les Illes perquè facin viatges amb avió a la península o bé que es delimités el nombre de vols que puguin fer en un any. Durant la compareixença de premsa, Costa ha recordat que el descompte del 75% era recollit a la llei i plenament en vigor. L’Airef també diu que l’increment del percentatge subvencionat del 50% fins al 75% ha encarit entre un 12% i un 15% el preu dels bitllets. En aquest sentit, Costa ha recordat que la bonificació es donava per compensar la insularitat, atès que els ciutadans de les illes fan servir l’avió com a mitjà de transport principal. La portaveu del govern ha advertit que no acceptaran cap modificació que impliqui menystenir els drets dels ciutadans, perquè la mobilitat aèria a les Illes no és cap caprici, i ha dit que el govern espanyol havia de vigilar les companyies que apugen els preus aprofitant els descomptes.

Els empresaris andorrans donen suport a l’adhesió a l’FMI. La Confederació Empresarial d’Andorra (CEA) dóna suport a l’adhesió d’Andorra al Fons Monetari Internacional (FMI). En un comunicat, l’entitat explica que la seva decisió es fonamenta en els avantatges que té per a Andorra la incorporació a l’organisme financer internacional, com són l’assistència en la lluita contra l’emblanquiment, l’assessorament especialitzat de primer nivell, l’homologació internacional i l’accés al finançament en cas de necessitat, entre més. Que Andorra sigui membre de ple dret podria ser una realitat el pròxim 17 d’octubre, si el Consell General així ho decideix i un cop s’aprovi la llei d’acompanyament del conveni amb l’FMI i els estatus de l’entitat. El context econòmic actual, segons que destaca la CEA, augura que hi haurà un increment en el dèficit de les arques de l’estat de prop de 200 milions d’euros, i l’entitat diu que ja fa temps que demana que el país s’adhereixi a l’FMI, fet que milloraria el ràting del país i reduiria les despeses financeres que, segons la CEA, es traduirien en més disponibilitat pressupostària per destinar a la inversió pública.

LA XIFRA
5,3 milions d’euros aportarà el govern valencià a Ford Almussafes mitjançant dos convenis amb la Conselleria d’Economia. L’objectiu és reforçar la planta arran de la crisi econòmica.

TAL DIA COM AVUI
El 31 de juliol de 1892, tingué lloc al Saló de Congressos del desaparegut Palau de Ciències de Barcelona el primer concert oficial de l’Orfeó Català, que posteriorment impulsà la construcció del Palau de la Música.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.