El vice-president que torejava fantasmes a les Corts Valencianes

  • Vicente Barrera converteix la compareixença a les Corts en un al·legat anticatalanista i s'oblida d'explicar el programa de govern

VilaWeb
Esperança Camps Barber
20.09.2023 - 14:59
Actualització: 21.09.2023 - 16:38

Avui han començat a les Corts Valencianes les compareixences dels consellers per a explicar el marc de la seua actuació de govern durant els quatre anys vinents. És una pràctica habitual al començament de cada legislatura, fer aquest primer intercanvi amb els partits de l’oposició. Vicente Barrera, en la seua doble condició de vice-president primer i conseller de Cultura, ha estat el primer de baixar a l’arena del palau dels Borja. En la tribuna de convidats hi havia Ignacio Garriga, líder destacat de Vox, a qui Barrera ha dedicat la faena d’avui. No hi era, però li ha agraït la confiança, Santiago Abascal, autor d’aquella frase tan celebrada: “Quan gestionem cultura, farem el que voldrem.”

Barrera ha assumit el paper de debutant. No sabia com funcionava el faristol i li ha costat de recordar el nom d’algun dels seus antagonistes. Fa exactament dos mesos i un dia que va ser nomenat i no ha concedit ni una conferència de premsa, ni ha fet cap declaració en micròfons volanders de cap acte on ha assistit. Per això hi havia molta expectació. I no ha defraudat. El conseller ha desplegat tots els espantalls prevists en un cas com aquest.

El vice-president Barrera ha estat, més que mai, el torero Vicente Barrera: “Vostès no entenen que un artista com jo vinga a ocupar la Conselleria de Cultura”, ha etzibat als membres de l’oposició. És a ells, als diputats del PSPV i de Compromís, a qui ha dedicat bona part de la intervenció. I ha estat atacant la seua gestió que ha començat a perseguir fantasmes, fent anar la muleta amb la dreta i amb l’esquerra, arrepenjant-se en el faristol, perdent el fil del discurs, enganyant-se en tres de cada quatre paraules que llegia.

Pancatalanisme i els països de Nàrnia

Amb molta diferència, el mot que més ha pronunciat Barrera, sempre en castellà, ha estat “pancatalanisme”, però tot i dir-lo tant i tant, sempre s’ennuegava, s’embarbussava, es trabucava, mai l’acabava de pronunciar amb correcció. Potser és perquè és una paraula que li molesta a la boca. És aspra en el retrogust i tenia tanta pressa per a fer-la fora, per a complir allò que s’esperava d’ell, que s’ha convertit en un autoparany. Tan punxeguda era, que fins i tot s’ha obligat a fer una ganyota, cosa que, a còpia de repetir-la, ha provocat les rialles dels diputats de Compromís, amb Vicent Marzà, l’avant-predecessor seu, i Joan Baldoví. Aquests riures no li han agradat gens i, com l’escorpí enmig del riu, ha tret el verí de l’amenaça: “Riga, riga, senyor Baldoví, potser riurà menys a mesura que passe la legislatura”, li ha dit.

En aquest camp de l’amenaça s’ha sentit còmode, perquè més endavant n’ha deixada anar una altra que ha passat un poc més desapercebuda: “Em diuen que he parlat poc, potser els convé a vostès que no comence a parlar massa…”

Una altra figura literària que ha fet servir el vice-president també ha fet riure el públic: “Els Països Catalans són els països de Nàrnia que mai existiran. Nosaltres serem el dic de contenció d’aquesta ideologia.”

S’ha posat molt solemne per a dir això: “Vull que m’entenguen bé: considerem, estimem i admirem la cultura singular que, com a comunitat veïna, tenen els nostres compatriotes i germans catalans. Els parle d’una altra cosa que és molt diferent. Els parle del pancatalanisme cultural. El pancatalanisme ens vol robar la nostra singularitat, la nostra identitat pròpia i diferenciada d’altres regions que conformen Espanya. I, en segon lloc, busca separar els nostres compatriotes de la resta d’Espanya, fent-nos veure que no bevem de les mateixes fonts i que no som branques d’un arbre comú, que no som afluents del mateix riu de la hispanitat. Es tracta de robar-nos la nostra identitat valenciana i espanyola quan no es concep València sense Espanya ni Espanya sense València.” I després, ha reiterat que no ho tolerarien i que ho combatrien. Això ha despertat uns quants aplaudiments de la bancada de la dreta i el silenci espaordit del públic de l’esquerra.

Per si el missatge no s’havia entès del tot, Vicente Barrera ha dividit el país en províncies per dir que els seus habitants tenen dues llengües, l’espanyola i la valenciana. “Ja és hora de respectar les lleis. A l’estatut es parla del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana”, ha proclamat, tot oblidant que l’estatut consagra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a autoritat lingüística, i que aquesta entitat va emetre un dictamen en què s’assumia la unitat de la llengua catalana que es parla a les Illes, el Principat i el País Valencià.

El relat de Vicente Barrera ha estat com el negatiu d’una fotografia. No farem, desterrarem, eliminarem… Oposició a l’actual oposició amb frases com ara: “Desterrarem l’actitud antidemocràtica que s’ha cultivat aquests darrers anys. La censura cultural i la persecució ideològica del discrepant de la veritat oficial.” Ell mateix s’ha posat com a exemple de persona perseguida per la seua condició de torero.

Benvinguts Lo Rat Penal i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana

En aquest discurs desestructurat, el vice-president, incòmode en el faristol, ha cercat un altre aplaudiment fàcil dels seus: “Aquesta conselleria no finançarà aquells grups o entitats que busquen conspirar contra la nostra cultura comuna espanyola o contra la singularitat de la cultura valenciana.” I sí, els seus han picat de mans. I com que Barrera s’agradava, ha somrigut i ha anunciat que sí que subvencionarà amb ganes i de manera nominativa dues entitats amigues, germanes, lleials, que han estat, ha dit, tan i tan maltractades pel Botànic: Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Secessionistes totes dues, és clar. Partidàries de les normes ortogràfiques del Puig.

Així, amb aquestes mesures tan polítiques i tan ideològiques, Vicente Barrera vol despolititzar i desideologitzar la cultura. Vol tornar la igualtat al sector cultural i vol recuperar la cultura espanyola amb què s’identifiquen, diu, els valencians. Buscarà experts espanyols per a fer un pla de foment de la lectura i fomentarà les arts escèniques amb productes espanyols.

Segons que ha explicat Barrera, totes les festes populars les considera cultura. Totes, ha dit. També els bous, ha matisat.

La llibertat i la Caputxeta Vermella

En el torn de rèpliques a l’oposició, el torero debutant s’ha tornat a agradar. Ha preguntat, per exemple, als diputats socialistes si no els semblava lleig que el nom del seu partit siga Partit Socialista del País Valencià, perquè així incompleixen l’estatut. Ha fet jocs de paraules: “Bilduetarres, colpistes i pròfugs de la justícia”, ha dit sense respirar.
I encara s’ha animat més: “Vinc a tornar la llibertat a la gent. No em fan por, hauran de posar més artilleria per espantar-me. No m’afecta res…”

I així, fins que tant el PSPV com Compromís li han retret que les úniques coses que ha fet Vox d’ençà que és al govern ha estat cancel·lar i censurar: “Serem un dic contra el pancatalanisme. M’és igual que vinga a cara descoberta, que vinga disfressat de publicació infantil o que vinga disfressat de Caputxeta”, ha dit, en referència als fets de Borriana en presència del diputat i batlle d’aquella població, Jesús Albiol.

Quan Barrera pronunciava aquestes paraules, els bancs dels membres del govern ja només els ocupaven els consellers de Vox. La resta, també Carlos Mazón, havien eixit de l’hemicicle. El president només ha tornat a entrar quan el seu número dos acabava la intervenció. En tornar a l’escó, enmig de l’aplaudiment de PP i Vox, tots dos s’han donat la mà. Mazón, fins i tot, li ha fet un colpet a l’esquena que, probablement, el vice-president ha interpretat com una sortida a coll per la porta gran en aquest primer envit parlamentari. Els grups de l’oposició l’han interpretat com que el PP ha comprat el marc i el discurs de Vox.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any