El TSJC imposa més castellà en tres classes emparant-se en la nova llei catalana

  • El tribunal publica tres sentències en què obliga a fer el 25% de castellà i diu que la immersió "només podria tenir viabilitat en un sistema binari"

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
18.07.2023 - 13:29
Actualització: 18.07.2023 - 17:23
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha publicat avui les sentències que obliguen tres escoles a oferir una assignatura troncal més de castellà en les classes dels pares així ho van demanar. El tribunal no ha fet públics els noms dels centres afectats, que fins ara ja venien fent un 25% de les classes en castellà per les mesures cautelars que els havien imposat. Però ara ja ho han de fer d’acord amb una sentència que dona la raó als pares que volien més hores de castellà a les classes dels seus fills. La secció cinquena de la sala contenciosa del TSJC, presidida pel magistrat Javier Aguayo, explica la decisió en coherència amb la sentència del 2020 amb què el mateix tribunal obligava a fer un mínim del 25% a totes les escoles de Catalunya. L’execució d’aquella sentència resta aturada pendent de la decisió del Tribunal Constitucional sobre la nova llei catalana. Però el tribunal s’agafa precisament a aquesta nova llei per a justificar que es pugui imposar més castellà individualment, cas per cas.   

El govern i ERC, Junts, PSC i comuns van pactar un nou marc legal ara fa un any que prohibia expressament que es fixessin percentatges ni proporcions sobre l’ús de les llengües a l’escola, que deia que el català era la llengua vehicular però que el castellà havia de tenir prou pes, perquè la definia com a llengua d’ús curricular i educatiu, i que aquest pes s’havia de definir en els projectes lingüístics de centre. Ara un nou decret que acaba de presentar la consellera Anna Simó ho desenvolupa. 

Però que la sentència genèrica del TSJC, de l’any 2020, sobre el 25% de castellà a tot Catalunya resti pendent del TC no ha impedit al TSJC mateix que sentenciï que en els casos particulars que demanen més castellà a classe se’ls ha de donar la raó. I ho fa emparant-se, precisament, en la nova normativa, en el decret i la llei sobre l’ús de les llengües a l’escola aprovats l’any passat i presentats com un dic de contenció de la imposició del 25%. Perquè diu el tribunal en les sentències d’aquestes tres escoles: “Si bé no és possible una intervenció jurisdiccional de caràcter general referida al sistema d’ensenyament en el seu conjunt sense plantejar els dubtes de constitucionalitat que es susciten [sobre la nova llei i el decret catalans], la situació no és la mateixa quan es tracta d’abordar el cas específic d’un alumne concret.”

I ho expliquen perquè veuen una escletxa en la referència al castellà com a llengua d’ús curricular: “Això no impedeix que es resolgui aquest cas, individual, considerant que el model de la legislació autonòmica no desplaça completament el castellà, perquè en contempla l’ús educatiu i curricular, i en garanteix el coneixement a la finalització de l’ensenyament obligatori, cosa que pot permetre de determinar l’adopció de les mesures oportunes, ja siguin cautelars o en sentència definitiva, per a garantir la presència mínima de la llengua castellana, d’acord a allò establert en el marc constitucional i legal, estatal i autonòmic.”

El tribunal diu que pot imposar aquest percentatge en una classe en concret digui què digui el projecte lingüístic de l’escola. De fet, desestima la pretensió dels pares demandants d’anul·lar el projecte lingüístic, perquè cada centre té reconeguda l’autonomia per elaborar-lo i perquè no té la naturalesa de disposició general.

No en tenen prou

En una d’aquestes tres sentències el tribunal diu que l’escola afectada no havia aplicat convenientment les mesures cautelars que l’obligaven a impartir una assignatura troncal més en castellà en la classe del fill dels pares demandants. Que no feia prou hores de castellà, dues i mitja setmanals. “A més, a primària es dedicaven trenta minuts de lectura diària, dos dies a la setmana, en català, dos dies a la setmana en castellà i un dia a la setmana en anglès. Addicionalment, en diferents moments del curs al llarg de l’etapa es feien activitats de manera puntual en llengua castellana, com música o coneixement del medi mitjançant el visionat de vídeos, consultes a Google, infografies) sense més especificacií. El registre escrit de les emocions es fa en castellà (uns cinc minuts al dia).”

Però el tribunal no en té prou, i continua dient: “La garantia constitucional i legal de l’ús mínim del castellà, com a llengua d’aprenentatge, no apareix prou garantida en el centre escolar que examinem; és més, ni tan sols es veu que es puguin complir raonablement els objectius sobre l’ús educatiu i curricular del castellà fixats en la nova legislació catalana del 2022, perquè les hores lectives queden limitades a la impartició de l’assignatura de llengua i literatura castellana.”

Una altra novetat que aporta el tribunal en aquesta sentència és l’afirmació que la immersió en català ja no és legal, que vulnera drets d’alumnes que passin “temporalment” pel sistema educatiu català, i fa la consideració que només seria viable en un sistema amb doble línia.

La consellera d’Educació, Anna Simó, ha fet una primera reacció a aquestes sentències, tot dient que van contra el nou marc legal que ara és impugnat al Tribunal Constitucional i ha afirmat que el TSJC s’extralimita. Simó ha anunciat que el departament presentaria un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any