El TSJC confirma la condemna a dos policies per haver assetjat Marta Torrecillas, però n’absol dos més

  • La sala coincideix que no poden ser considerats responsables d'un delicte d'odi

VilaWeb
Redacció
21.10.2022 - 11:52
Actualització: 21.10.2022 - 12:14

La sala d’apel·lacions de la sala civil i penal del TSJC ha desestimat el recurs presentat per la fiscalia i ha confirmat la sentència de l’Audiència de Barcelona que condemnava dos policies a pagar 450 euros per un delicte lleu d’amenaces mitjançant missatgeria a Marta Torrecillas, la dona a qui un policia espanyola va lesionar els dits de la mà l’1-O en una escola de Barcelona. La sala coincideix a no considerar-los responsables d’un delicte d’odi, i de mantenir l’absolució total per als altres dos acusats. Torrecillas va rebre milers de missatges amb amenaces i vexacions al mòbil.

Segons el document, la sentència de l’Audiència valora adequadament el quadre probatori per a establir els fets. Tot i això, admet que la fiscalia no discrepa de la declaració sinó que incideix en la qualificació dels fets com un delicte d’odi, i denuncia que a la sentència no n’aprecia l’element subjectiu.

“Descartem aquesta qualificació de manera raonada, i a més, la constància que efectivament els acusats actuessin moguts per raons ideològiques no seria prou per a apreciar la infracció esmentada”, assenyala la sala, que també recorda que a la sentència es pren en consideració que els fets no presenten els marcadors de “gravetat o intensitat” per a lesionar el bé jurídic protegit.

Per tot plegat, desestima el recurs de la fiscalia presentat el mes d’abril passat, i confirma íntegrament la sentència de la sessió segona de l’Audiència de Barcelona, i declara d’ofici les costes processals.

Més de 7.800 missatges, 315 trucades i 791 SMS

Arran de la difusió pública de la denúncia de Marta Torrecillas per l’agressió policíaca patida en l’actuació de la policia espanyola a l’IES Pau Claris de Barcelona el Primer d’Octubre, les seves dades personals van ser publicades a internet amb missatges que incitaven a l’assetjament. En la difusió i organització d’aquest assetjament va destacar el portal Forocoches. Més portals, periodistes i mitjans de comunicació se’n van fer ressò. El resultat d’aquesta difusió i instigació va ser Torrecillas va patir una campanya d’assetjament i escarn i va rebre més de 7.800 missatges de WhatsApp, 315 trucades i 791 SMS, a més de ser inclosa en 16 xats contra la seva voluntat.

La sentència de l’Audiència constata que les expressions dels quatre acusats, més enllà de ser criticables, “no constitueixen un atac ni a la societat ni especialment als grups minoritaris objecte de protecció per un delicte d’odi”, sinó que són atacs dirigits individualment a Torrecillas.

També remarca que la percepció de la gravetat per part de la víctima, que considera “legítima”, segurament va créixer per aspectes aliens a la conducta dels acusats, com ara rebre de centenars de trucades i missatges per part d’una altra gent. En tot cas, respecte de les expressions concretes de tots quatre acusats, diu: “Més enllà de merèixer tot el rebuig precisament pel seu caràcter ofensiu i pejoratiu, no tenen la gravetat que igualment s’exigeix per a la concurrència d’un delicte d’odi.”

Els interrogants

Allò que encara no se sap si és investigat en una altra macrocausa és qui va filtrar el seu número de telèfon a Forocoches. En una entrevista a VilaWeb, explicava d’aquesta manera com es va sentir quan va rebre els missatges: “Tres policies són de Catalunya i un de Valladolid. Ara ho llegeixo i ho visc d’una altra manera. Però, en aquell moment, que vivia sola a Barcelona, ho vaig passar molt malament. Era una situació molt hostil en l’àmbit de país, cosa que tampoc no ajudava.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor