El TJUE dicta una sentència sobre les euroordres que pot ser decisiva per als exiliats

El Tribunal de la UE exigeix que s'examini el risc de violació del dret del jutge imparcial arran d'un cas sobre Polònia i els Països Baixos

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
22.02.2022 - 15:16
Actualització: 22.02.2022 - 16:16

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat avui una sentència sobre els casos en què està justificada la denegació d’una euroordre que significa un precedent molt clar i important per als exiliats. Aquesta sentència respon a unes qüestions pre-judicials presentades per la justícia dels Països Baixos, pels dubtes sobre la conveniència de lliurar dos ciutadans polonesos reclamats mitjançant una euroordre a la justícia del seu país. Els jutges neerlandesos veien que hi havia un risc real de vulneració dels drets d’aquests ciutadans si eren extradits, concretament del dret d’un jutge pre-establert per la llei. La resposta del TJUE és que els jutges del país al qual va adreçada l’euroordre tenen l’obligació d’examinar tots els elements aportats per la persona afectada per decidir si li és vulnerat el dret d’un jutge imparcial. 

Però la qüestió més important és com ho concreta, el tribunal: diu que els jutges de l’estat d’execució de l’euroordre (en aquest cas, els Països Baixos) han de comprovar, d’acord amb la informació facilitada per la persona cercada, quina és la composició de l’òrgan jurisdiccional que l’hauria de jutjar, i si d’aquí se’n desprenen evidències sobre la manca d’imparcialitat del tribunal. I en aquest sentit, assenyala la importància de saber com s’han designat aquests jutges, quins vincles hi pot haver amb el poder polític i quines circumstàncies personals aporta l’afectat. Encara més: la sentència diu que també cal tenir en compte la capacitat que ha tingut aquesta persona de recusar aquests jutges, i quin és el resultat d’aquest procés de recusació. 

El TJUE diu que cal “comprovar si existeixen motius fonamentats per a creure que, tenint en compte la informació facilitada per l’interessat sobre la seva situació personal, la naturalesa de la infracció per la qual se’l persegueix, els antecedents de l’ordre de detenció europea, hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental”. I entre els elements a tenir en compte sobre la possible manca d’imparcialitat del tribunal que l’haurà de jutjar, el TJUE esmenta específicament les declaracions i els posicionaments públics que hagin fet els membres que en formin part. 

Tot plegat constitueix un precedent molt important per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig (i, de retruc, la resta d’exiliats) en el procediment obert per les preguntes pre-judicials enviades pel jutge Pablo Llarena al TJUE per a saber en quins casos es poden denegar les euroordres. Aquest procediment, encara en tramitació, i pendent ara d’una data per a la vista oral, va començar com una reacció de Llarena a la denegació definitiva per part de Bèlgica de l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol. Una decisió fonamentada precisament amb l’argument del risc real que els jutges belgues van comprovar que hi havia que a Puig li fos vulnerat el dret del jutge pre-establert per la llei, del jutge imparcial i del dret de la presumpció d’innocència. I ho van fer tenint en compte justament declaracions públiques de dirigents polítics espanyols, i els advertiments fets, entre més, pel grup de detencions arbitràries de les Nacions Unides. 

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €