El TC fa el primer pas per a la persecució penal contra la mesa pel vot de Lluís Puig

La defensa del vot delegat de Lluís Puig com a diputat podria implicar una persecució penal contra la majoria de la mesa del parlament que va aprovar de mantenir-l’hi en el ple de començament de juliol. El Tribunal Constitucional espanyol havia anul·lat, a instància d’un recurs del PSC, la delegació del vot de Puig poc abans i, tanmateix, la presidenta, Laura Borràs, primer, en el ple de manera verbal, i el conjunt de membres independentistes de la mesa, després, per escrit, van acordar de comptar-lo. La validació definitiva d’aquell vot es va fer a començament de setembre amb la signatura de l’acta del ple per part d’Alba Vergés, vice-presidenta en funcions de presidenta per la suspensió de Borràs, i del secretari quart de la mesa, Ruben Wagensberg. El TC obre ara la porta a una possible persecució penal per aquesta decisió.

D’entrada, perquè, poc després d’aquell ple, el mes de juliol mateix, el TC va ratificar amb aquesta sentència la nul·litat de la delegació del vot de Lluís Puig tot acceptant un altre recurs d’empara de Ciutadans. I ara el tribunal va més enllà, i fa el primer pas perquè aquesta defensa del vot de Puig acabi tenint conseqüències.

Perquè la ponent de la sentència que donava la raó a Ciutadans contra la delegació del vot de Lluís Puig, la magistrada Concepción Espejel (vinculada amb el PP, amiga íntima de Dolores de Cospedal i partidària de condemnar Trapero), acaba de traslladar a la fiscalia i al Parlament de Catalunya l’incident d’execució de la sentència presentat per Carlos Carrizosa en nom del seu partit. Això vol dir que, en veient que la mesa del parlament no va fer cabal de la notificació del TC sobre la decisió que havia pres d’anul·lar la delegació del vot de Lluís Puig, i tenint en compte que la sentència els és favorable, demanen ara que s’emprengui la via penal contra els membres de la mesa.

I això es faria amb una deducció del testimoni de particulars de la resolució del Tribunal Constitucional al TSJC perquè la fiscalia emprengui aquesta via penal i presenti una querella contra els membres de la mesa que van prendre la decisió, és a dir, Laura Borràs, Alba Vergés, Aurora Madaula, Carles Riera i Ruben Wagensberg. Abans no s’arribi a aquest punt, Espejel escoltarà les parts, la fiscalia i el parlament, i prendrà una decisió que s’haurà de sotmetre a votació dels magistrats del tribunal, que habitualment, en casos com aquest, es pren per unanimitat.

Tanmateix, ara caldrà veure si un possible canvi de majories dins el TC per la renovació encara pendent dels quatre magistrats que tenen el mandat caducat pot afectar aquest procediment. Però no seria pas la primera vegada que s’activa aquesta via contra la mesa del parlament: en la legislatura anterior, arran d’un incident d’execució de sentència presentat pel govern espanyol contra la tramitació de mocions sobre l’autodeterminació i contra al rei, la fiscalia va acabar presentant una querella per desobediència contra la mesa presidida per Roger Torrent.

Aquella querella contra Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado va restar desada en un calaix durant mesos, i no es va presentar fins que no es va acabar de fer les darreres eleccions al parlament, poc abans de la constitució del nou parlament. Era tota una declaració d’intencions de la fiscalia, un advertiment per la nova mesa que vingués. I la nova mesa, presidida per Borràs, és ara una mica més a prop d’haver d’encarar una situació semblant a la de la mesa anterior.