Suprem

TEMA DEL DIA
Restes.
El 17 de juny de 2018 Pedro Sánchez anunciava que abans de l’estiu hauria exhumat les restes de Franco. ‘Us agafarà treballant’, va dir als periodistes el president, acabat d’arribar a la Moncloa per gentilesa altruista de l’independentisme. Amb les restes de Franco volia fer com Zapatero amb l’Irac. Zapatero va retirar les tropes espanyoles només d’arribar a la presidència del govern, en un gest que li va permetre de viure de renda uns quants mesos. Sánchez ha topat amb les tropes franquistes, parapetades al Tribunal Suprem, que han donat la raó a la família, com era previsible d’aquesta institució curulla d’elements del règim anterior.

El problema de Franco no són les seves restes, quatre ossos polsosos que ja no resisteixen l’estol de medalles escampades per la seva tomba. El problema és que el seu esperit continua viu no únicament en les instàncies judicials, sinó en sectors polítics econòmics i mediàtics espanyols que gaudeixen de molts ressorts de poder. Les restes de Franco les poden posar on vulguin, al Pardo, a l’Almudena o en un abocador de la perifèria de Madrid. El problema és que un dels magistrats de la secció quarta del Tribunal Suprem espanyol que ha pres la decisió és José Luis Requero, a qui l’Associació per a la Memòria Històrica atribueix una estreta relació amb l’advocat Santiago Milans del Bosch, defensor dels interessos de la família del dictador i col·laborador de la Fundació Francisco Franco. I això es fa notar en l’escrit de la sala que evita de parlar de dictador, sempre l’esmenta com Don Francisco Franco, i el reconeix com a cap d’estat des del primer d’octubre de 1936, per bé que la guerra de 1936-1939 no va acabar fins el primer d’abril de 1939. El text del Suprem valida el cop d’estat franquista i emblanqueix la figura del dictador.

Gairebé simultàniament, al mateix tribunal, el fiscal que acusa els dirigents independentistes ha equiparat la violència del 23-F amb la que suposadament hi va haver l’1-O. El fiscal Fidel Cadena ha banalitzat el cop d’estat i ha insultat milers de catalans que pacíficament van defensar pacíficament el col·legi electoral. Però contra l’independentisme, el fi justifica els mitjans i Cadena és la versió judicial dels polítics que asseguren que a Catalunya hi va haver un cop d’estat, un relat que promouen el PP, Cs i Vox però també alguns dirigents del PSOE, sobretot els barons autonòmics. Mentre el Suprem renta la cara del franquisme, acusa l’independentisme democràtic de colpista. I tot això passa amb el PSOE al poder, amb la seva complicitat o el seu silenci.

El resultat de les darreres eleccions espanyoles va donar la victòria al PSOE però l’executiu de Pedro Sánchez no ha aconseguit que l’advocacia de l’estat ni la fiscalia moderin les seves acusacions, tot i que la primera ha admès que la violència no era ‘estructural’ en el procés. Una evidència que no pot ser considerada un gest, perquè manté l’acusació de sedició. L’advocacia de l’estat és de nomenament directe del govern espanyol i la fiscalia és un òrgan jeràrquic que depèn de la fiscal general de l’estat, María José Segarra, nomenada per Sánchez el juny de l’any passat. En aquest cas, no es pot adduir l’excusa de la separació de poders perquè són càrrecs de designació política. A més, la separació de poders es va tornar fer miques quan el congrés i el senat, presidits per Meritxell Batet i Manuel Cruz, van suspendre els drets dels diputats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull i del senador més votat a Catalunya, Raül Romeva, a instàncies del Suprem. Encara hi ha qui s’enfada quan es diu que Espanya és una democràcia deteriorada, però cada dia hi ha fets que corroboren que l’estat de dret té aluminosi avançada.

MÉS QÜESTIONS
Compromís exigeix que el PSPV no tingui més del 50% de les carteres del nou Botànic.
Compromís demanarà que els socialistes no tinguin més del 50% de conselleries en el nou govern que es conformi a partir del segon Pacte del Botànic. Comromís proposa que el PSPV encapçali tan solament una cartera més que ells, amb l’objectiu d’evitar que Presidència, que serà controlada per Ximo Puig, actuï sense l’acord de la resta dels socis. És una de les exigències que presentarà a la reunió del comitè negociador, demà. També demanarà que abans de la investidura de Puig, el 12 de juny, se sàpiguen els noms de tots els consellers. El PSPV és l’únic grup de les Corts que ha presentat candidat a la presidència de la Generalitat, tal com ha explicat el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, que ha informat que la candidatura va entrar al registre el 30 de maig. Demà hi haurà reunió de la mesa de les Corts i, després, la Junta de Síndics, en què s’informarà del començament d’una ronda d’entrevistes de Morera amb els portaveus dels grups parlamentaris. Després de la Junta de Síndics se sabran els dies i l’ordre de citació de la trobada de Morera amb els grups per a copsar la posició respecte de la investidura. Seguint el procediment que marca el reglament de les Corts, a constinuació la presidència fixarà la data del debat d’investidura. Segons els terminis reglamentaris, no pot ser abans del dia 6 de juny ni després del dia 12.

La Generalitat contradiu la fiscalia anticorrupció i acusa Camps per la fórmula 1. L’advocacia de la Generalitat ha presentat un escrit d’acusació ad cautelam contra Francisco Camps i més ex-alts càrrecs del consell i empresaris, en la causa que investiga les irregularitats en el disseny i construcció del circuit de fórmula 1, en contra del criteri de la fiscalia anticorrupció, que ha demanat que la causa sigui arxivada. L’escrit d’acusació cautelar es presenta perquè encara hi ha pendent de resoldre el recurs a la negativa de la magistrada del jutjat d’instrucció 17 de completar la prova pericial de la causa, sol·licitada per l’advocacia de la Generalitat i refusada aquest matí per la magistrada. L’advocacia volia comptar amb un informe complementari per a tenir encara més tancats determinats aspectes, però la jutgessa considera que hi ha indicis de delicte per a elevar un escrit d’acusació, sense perjudici que continuï explorant totes les vies oportunes en defensa de l’interès general. L’advocacia assenyala que va tenir coneixement de l’informe de l’interventor de la Generalitat –en el qual reconeix que no es disposa del criteri tècnic suficient per a pronunciar-se sobre aspectes com el pressupost que es va aprovar, els preus dels contractes, les valoracions tècniques i les modificacions– quan la causa ja era tancada, per la qual cosa va sol·licitar diligències complementàries per a fer aquesta anàlisi tècnica. No obstant això, manté que hi ha prou indicis establerts per la titular del jutjat d’instrucció número 17 en la seva ordre de processament per a presentar l’escrit d’acusació pels presumptes delictes de prevaricació i malversació en relació amb un circuit que no havia de costar diners i que va acabar costant uns noranta milions d’euros.

Armengol imposa discreció en les negociacions pel nou govern. Discreció és la tònica predominant de les negociacions per conformar el nou pacte de govern a les Illes. La presidenta del govern en funcions, Francina Armengol, encapçala personalment les negociacions per a configurar el nou pacte però ha demanat discreció als socis perquè no se’n sàpiga el contingut fins que no hi hagi acord. Avui han passat pel Consolat de Mar el portaveu del PSIB i un dels negociadors, Iago Negueruela, que no ha volgut revelar l’estat de les converses. Sí que ha desmentit que se’n vagi al govern espanyol de Pedro Sánchez. El to actual és molt diferent de les negociacions dels acords pel canvi del 2015. Alguns dels participants en aquelles reunions negociadores varen retransmetre a les xarxes socials tot allò que hi passava. Per exemple, el dirigent de Podem d’aleshores, Alberto Jarabo. Prometien transparència i donaven comptes de tots els detalls. Però ara, amb una direcció diferent i amb la possibilitat d’entrar al govern, la situació és ben diferent.

LA XIFRA
22.000 clients de Ciutadella, el Mercadal i Ferreries han quedat sense subministrament elèctric després d’una avaria a la central tèrmica de Maó que ha causat una fumerada negra. Portaveus oficials d’Endesa han explicat que l’incident ha estat degut a l’aturada d’una turbina a la central tèrmica.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de juny de 2008 es va morir a València l’escriptor, professor universitari i sociòleg Josep Vicent Marqués i González.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb