El santuari de Demèter d’Empúries es va mantenir actiu durant sis segles

El santuari dedicat a la deessa Demèter a la Neàpolis d’Empúries es mantingué actiu durant sis segles, des del naixement de la ciutat grega, a finals del segle VI aC, fins al seu declivi al segle I dC. Aquesta és la principal conclusió de la campanya d’excavacions d’aquest estiu, centrada en les terrasses que envolten el temple, en el marc del curs d’Arqueologia d’Empúries.

Els arqueòlegs han identificat nous indicis rituals que confirmen la dedicació del santuari a Demèter, la deessa grega de l’agricultura i la fertilitat. En concret, s’hi han desenterrat restes de garrins, xais i cabrits oferts en sacrifici, alguns dels quals podrien haver estat cuinats i consumits, mentre que d’altres haurien estat parcialment reservats per a la divinitat. També s’han trobat dos vasos votius de finals del segle III aC, similars a gerretes, dipositats com a ofrenes. Ara se n’analitzarà el contingut amb l’ajuda d’investigadors francesos.

Segons l’arqueòleg Pere Castanyer, investigador principal del projecte, aquest espai sagrat s’accedia directament des del port i estava allunyat de les àrees residencials, cosa que reforça la seva condició de recinte religiós. Al capdamunt de les terrasses s’hi alçava el temple, i a la zona de l’altar monumental –descobert el 2023– és on s’han localitzat els ossos d’animals oferts a la deessa. Aquest tipus de sacrificis, explica Castanyer, són característics dels santuaris de Demèter: en molts s’hi han trobat terracotes femenines que porten porquets en ofrena.

Els arqueòlegs creuen que les restes del temple de Demèter es troben sota un extrem de l’edifici actual del museu d’Empúries. La disposició de les terrasses hi convergeix, i durant l’excavació s’ha localitzat una necròpolis paleocristiana en una de les terrasses superiors, amb fins a tres nivells d’enterraments. Aquest cementiri estaria associat a una església bastida damunt del temple grec, de la qual s’ha desenterrat l’absis, de forma rectangular. Tot plegat fa pensar que l’església paleocristiana era la principal de les dues localitzades a la Neàpolis.

Els enterraments més antics, datats entre els segles IV i VII-VIII dC, tenen característiques pròximes al món romà, com tombes de morter o en àmfora per a nadons. Algunes tenen orificis per fer libacions i oferir menjar als morts, un costum que barreja ritus cristians i pagans. El director de l’excavació, Marc Bouzas, destaca que el monestir servita edificat al segle XVII es va construir exactament damunt aquesta església, en un cas clar de superposició simbòlica d’usos religiosos.

Una pintura de fa més de dos mil·lennis

En paral·lel, s’han excavat dues cases gregues al centre i a l’extrem oriental de la Neàpolis. En una d’elles, datada del segle V aC, s’hi ha descobert una troballa excepcional: restes de pintura mural damunt d’una paret feta de tovots sobre un sòcol de pedra. Els fragments pintats conserven tons blaus, negres i grocs, i mostren que els antics grecs decoraven els seus espais domèstics amb pigments vius. Quim Tremoleda, arqueòleg i conservador, remarca el valor d’aquesta troballa, poc habitual en l’àmbit domèstic d’aquesta època.