“La meva sortida del govern és imminent, està tot preparat.” María Jesús Montero va comparèixer ahir a la seu dels socialistes d’Andalusia per encarar com a candidata la campanya de les eleccions del 17 de maig. La precipitació de la convocatòria electoral pel president d’Andalusia, Juanma Moreno Bonilla (PP), dilluns al vespre, no ha donat més marge a Pedro Sánchez per a allargar la situació. La candidatura de Montero ja és incompatible amb el seu càrrec com a vice-presidenta i ministra d’Hisenda. Ben aviat, doncs, se n’anirà la dirigent a qui ERC va assenyalar durant mesos perquè els seus interessos electorals s’interposaven en la negociació del sistema de finançament i en la delegació de la gestió i de la recaptació de l’IRPF. El consell de ministres d’ahir va ser el darrer de Montero. Els membres del gabinet de Sánchez se’n van acomiadar i caldrà veure qui la relleva. Sánchez pretén que sigui un canvi quirúrgic. Però Montero no és una ministra qualsevol, sinó la vice-presidenta primera, un veritable pes pesant de l’executiu.

Com repercutirà la sortida de Montero en les negociacions del pressupost a Catalunya? El PSC ho desvincula, no creu que hi tingui a veure. El govern ha negat que els interessos electorals de la candidata del PSOE a Andalusia hagin interferit en les converses. ERC creu que la sortida de Montero despullarà realment la situació, però també ha vist en la posició rotundament contrària de Montero a traspassar l’IRPF una posició de tot el govern espanyol. “Veurem si ella era l’element que condicionava, que impedia d’avançar en sobirania o hi ha més elements sobre la taula”, va dir la portaveu parlamentària d’Esquerra, Ester Capella. I afegí que ara s’aclariria si li carregaven “el mort” de la negativa, a tall d’excusa.

L’acord signat pel PSC i ERC, pel qual el govern va retirar el pressupost del parlament, en una maniobra inèdita fins llavors, comprometia les dues parts a “negociar per aprovar” els comptes. Però la tensió entre tots dos partits es manté, alhora que continuen les converses per a trobar-hi un desllorigador. El govern creu que la negociació se circumscriu a les competències de Catalunya, ara que ERC ha retirat la reclamació d’un compromís sobre el traspàs de l’IRPF com a condició indispensable per a asseure’s a negociar. Però els republicans no han circumscrit aquest estira-i-arronsa a una qüestió de modificació de partides pressupostàries o d’anuncis de noves mesures. Mantenen que és una negociació eminentment política i la continuen vinculant al compliment dels acords d’investidura. Aquest vincle formava part de l’acord fet públic pels dos partits divendres passat. Però, com passa sovint, la literalitat dels pactes dóna lloc a interpretacions diverses. Ara l’executiu espera que el pressupost i el compromís de Salvador Illa de complir els acords d’investidura avancin paral·lels. Però ERC refusa de deslligar-los.

El govern, a més, ha posat èmfasi en la voluntat d’ERC d’aprovar el pressupost. En canvi, ERC remarca la importància de la negociació i no vol que es doni el seu vot per garantit. Una vegada retirat l’escull inicial de l’IRPF, exigeix alternatives que impliquin espais de sobirania. I difícilment hi pot haver millores en aquest àmbit sense la concurrència del PSOE i del govern espanyol.

Encara no hi ha cap data per a la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera, on el Ministeri d’Hisenda havia de presentar les modificacions legislatives per a aplicar el nou model de finançament. I això vol dir que Montero sortirà del govern sense que el pacte s’hagi concretat tècnicament, més enllà de l’anunci polític dels eixos del sistema. Serà, per tant, el seu successor que afrontarà aquest pas imprescindible perquè, quan les reformes hagin passat pel consell de ministres, arribin al congrés i assumeixin l’hora de la veritat, la de l’avaluació del suport polític de la reforma del model. Montero també se n’anirà de l’executiu sense haver materialitzat la condonació d’una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic ni la constitució del consorci d’inversions. Dues demandes d’ERC que també eren en el cistell dels acords d’investidura.

ERC no ha concretat a què es refereix quan parla de la millora d’aquests espais de sobirania per a sospesar la seva posició respecte del pressupost. Sigui com vulgui, la consellera d’Economia, Alícia Romero, va dir dilluns que el govern voldria tenir-los aprovats per Sant Joan. Això significaria que el govern els hauria de tornar a enviar al parlament coincidint amb les eleccions andaluses o just després. L’acord que Illa i Oriol Junqueras van tancar la setmana passada, tanmateix, els dóna marge fins a final de juliol. Entremig, hi haurà el canvi clau de la cartera de la Hisenda espanyola.