19.10.2016 - 19:31
|
Actualització: 19.10.2016 - 20:32
Delo, el principal diari eslovè, ha publicat avui dos articles confrontats: un de Raül Romeva i un altre de José Manuel García-Margallo, tots dos presentats com a ministres d’Afers Estrangers. L’article de Romeva, titulat ‘La integració i la identitat cultural’, fa un repàs de l’estat del procés català i explica com s’ha arribat a l’últim moviment del govern català: la demanda d’un referèndum democràtic que és rebutjat frontalment per Espanya.
Romeva recorda les polítiques centralitzadores dels últims presidents espanyols, la retallada de l’estatut per part del TC i la politització del sistema judicial espanyol: ‘A causa de les amenaces i la persecució penal dels representants polítics catalans, com més va més gent perd l’esperança que la reforma d’Espanya sigui possible.’ Amb aquesta situació, diu que Catalunya vol optar per seguir un camí propi, una independència que nega que es persegueixi per motius ètnics i que té una voluntat transversal.
‘La nostra exigència és justa i pacífica’, defensa Romeva. Explica que el govern català, d’acord amb el mandat democràtic, s’esforça perquè els ciutadans puguin decidir amb els seus vots si Catalunya es converteix en una república. Tanmateix, diu que Espanya es nega a dialogar malgrat que Puigdemont s’ha ofert a negociar el referèndum.
‘Per un nou diàleg’
Sota aquest títol, José Manuel García-Margallo explica que l’última proposta del govern català és equivocada i que hauria de cercar uns acords ‘justos i raonables’ amb l’estat espanyol. Apunta que el procés es manté viu gràcies a una ‘minoria activa i persistent’, i que el seu deure és d’alertar, una vegada més, que la secessió és impossible.
Com ja ha dit repetidament, creu que la independència és impossible des del punt de vista legal perquè no hi ha cap constitució democràtica al món que reconegui el dret d’autodeterminació, un dret que sí que reconeix l’ONU però reservat exclusivament a colònies o territoris on s’han violat els drets humans: ‘La qual cosa no és el cas d’un país democràtic amb restes de federalisme, com a Espanya.’
La independència, diu, és un debat anacrònic al segle XXI, quan tots els debats democràtics giren entorn de la manera com es garanteix la integració de les diferències. ‘Com he fet molt sovint, vaig dir al meu col·lega, el ministre d’Afers Estrangers del Canadà, el federalista Stéphane Dion, que la secessió en una democràcia és una anomalia, perquè ens obliga a decidir quin dels nostres col·legues, amics i familiars es converteixen en estranys i quins continuen formant part de la nostra comunitat política’.
Per concloure l’article, Margallo diu que és l’hora de començar un nou diàleg amb el govern català perquè no es repeteixi, diu, la tensió que s’ha viscut des del 2014. ‘Però perquè això sigui possible i s’estableixi un nou diàleg, és essencial que el govern de la Generalitat tingui en compte la constitució del 1978.’
