El possible retorn de Puigdemont en l’últim any de la legislatura d’Aragonès

  • El doble revulsiu electoral continuarà agitant la política catalana, encavalcada amb l’opció del pactisme a Madrid

Odei A.-Etxearte
31.12.2023 - 21:40
Actualització: 31.12.2023 - 21:49
VilaWeb
Pedro Sánchez i Pere Aragonès, en la reunió que van fer el 21 de desembre al Palau de la Generalitat (fotografia: Albert Salamé).

Si les eleccions espanyoles i el tomb pactista de Junts van fer que l’any passat acabés marcat per un canvi de cicle polític, el calendari electoral d’enguany no deixarà reposar el tauler. Serà l’últim any de mandat de Pere Aragonès. La legislatura s’esgotarà el febrer del 2025 i els partits estan convidats a endinsar-se en una llarga pre-campanya. El president de la Generalitat necessita obtenir algun fruit de la taula de diàleg. Junts ha de treure rèdits de la taula que comparteix amb el PSOE amb el mecanisme de verificació internacional, i Salvador Illa aprofitarà la preeminència que li dóna ser l’home de Pedro Sánchez a Catalunya per provar de tornar a guanyar les eleccions i aquesta vegada, si pot, governar. Perquè de Sánchez dependrà, en bona part, tot el que pugui passar al Principat: de la reforma del sistema de finançament, que tot just comença i desbocarà la discussió entre els territoris pels recursos de la caixa comuna, als resultats generals del diàleg i les negociacions amb els partits independentistes, amb la reivindicació del referèndum sempre present, i la negativa repetida del PSOE a acceptar-lo.

L’agenda catalana i espanyola continuen interconnectades. L’aprovació de la llei d’amnistia –i les reticències d’alguns jutges per a aplicar-la– pot significar un altre punt d’inflexió. Perquè l’amnistia pot alleugerir una part dels efectes de la repressió sobre l’independentisme, però també pot obrir la porta al retorn de Carles Puigdemont a Catalunya. De fet, Junts espera que Puigdemont sigui el candidat a les catalanes si l’amnistia li ho permet, tot i que abans preveu que repeteixi de cap de cartell a les eleccions europees del 9 de juny. Una altra cosa són els efectes que pugui tenir el seu retorn, més enllà de l’intent del seu partit de treure’n el màxim rèdit electoral. El president a l’exili pot arribar al Principat en un dels moments de més divisió interna i manca de coordinació del moviment independentista, tant als partits com a les entitats, cosa que complicaria l’intent de pretendre que es converteixi en un revulsiu per al començament de la represa del procés. L’amnistia també pot impactar internament a ERC. El president del partit, Oriol Junqueras, podria aspirar a presentar-se a les eleccions i topar amb la voluntat d’Aragonès de repetir de candidat. Tanmateix, en el cas de Junqueras, solament serà possible si l’aplicació de l’amnistia al seu cas no és aturada per la presentació d’una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea: si fos així, la condemna d’inhabilitació es mantindria vigent mentrestant.

L’estira-i-arronsa pels recursos

El sistema de finançament centrarà bona part del debat polític que vindrà, gairebé una dècada després d’haver caducat el model actual, vigent d’ençà del 2009. Sánchez ha assumit finalment la necessitat de reforma del règim comú, que va ser inviable durant la darrera legislatura valenciana de Ximo Puig, malgrat els intents del president de la Generalitat d’aleshores, i també durant l’intent d’Artur Mas del 2012 per a aconseguir un pacte fiscal en la línia del concert econòmic basc. ERC i Junts tornen a reclamar que Catalunya pugui recaptar i gestionar tots els seus imposts. Aragonès ha encarregat al Departament d’Economia que elabori una proposta que hauria de ser llesta a final de gener, segons que va explicar el president català en una entrevista a l’ACN. Junts també preveu de reclamar un sistema que permeti la recaptació de tots els imposts en la seva taula amb el PSOE, al costat del referèndum. Tanmateix, Sánchez solament s’ha mostrat partidari de desplegar el model que ja és a l’estatut. S’ha manifestat obert a desplegar l’Agència Tributària de Catalunya, tot i que ja gestiona els imposts propis i els cedits a la Generalitat. Una altra cosa seria que se cedissin més imposts o que es constituís el consorci tributari, que també és a l’estatut i que s’hauria d’haver creat fa més d’una dècada.

ERC i Junts volen un tracte singular per a Catalunya. Però els fets demostren que Sánchez vol aplicar el cafè per a tothom: tot allò que és presentat primer com un avantatge per a Catalunya s’estén després a la resta de territoris. Així ha estat amb la condonació del 20% del deute del FLA, que formava part del pacte d’investidura d’ERC amb el PSOE, o de la transferència de la gestió de l’ingrés mínim vital, anunciat després de la darrera reunió entre Aragonès i Sánchez i que en la decisió presa pel consell de ministres espanyol de dimecres passat es feia extensiu a tots els territoris que ho demanin. També el PSC opina que el nou model no serà singular per a Catalunya i que, si bé considera que es necessiten més recursos, ha de continuar contribuint a la solidaritat sense sortir-ne tan perjudicada com ara.

La reivindicació del referèndum i el pressupost

Aragonès, a més, pretén que l’estira-i-arronsa pel finançament s’abordi en les comissions bilaterals estatutàries i no pas en la taula de diàleg, que vol que se centri en la resolució del conflicte polític. És ací on el president de la Generalitat vol presentar la proposta per a acordar les condicions d’un referèndum: l’anomenat acord de la claredat. Després de l’informe del Consell Acadèmic per a l’Acord de la Claredat, que proposava cinc fórmules per a votar, Aragonès va encarregar un altre estudi sobre la viabilitat legal del referèndum a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, dirigit per Joan Ridao. La taula de diàleg s’hauria de reunir durant el primer trimestre de l’any, encapçalada per tots dos presidents. La darrera reunió va ser a Madrid, de manera que s’hauria de trobar a Catalunya. Els rèdits obtinguts en aquesta taula seran essencials per a Aragonès. Però el PSOE també ha de combinar les reivindicacions del president de la Generalitat amb les que formula Junts, amb l’amenaça constant de deixar de donar suport al govern. El partit de Carles Puigdemont, a més, malda per diferenciar-se del pactisme d’Esquerra: necessitarà contrapartides amb què poder-se presentar a les eleccions europees i, si no és així, el trencament amb el PSOE pot sentenciar-se abans de les catalanes. Junts haurà de marcar perfil. Un dels espais on provarà de fer-ho serà a les comissions d’investigació que començaran a funcionar al congrés espanyol sobre l’operació Catalunya, els atemptats del 17-A i l’espionatge de Pegasus. També ho provarà ERC.

Els desafiaments principals d’Aragonès per a enguany seran la gestió de la sequera i la crisi del model educatiu. Però també l’aprovació del pressupost. Les negociacions amb els partits encara són en un estat molt primerenc. El PSC insisteix que el govern ha de complir amb els compromisos dels darrers comptes, especialment respecte del Hard Rock i el quart cinturó. El govern ha d’aprovar encara el pla de desenvolupament urbanístic del projecte turístic, i el conveni per la ronda Nord podria tirar endavant després de la modificació de la llei de carreteres impulsada per l’executiu espanyol. Tanmateix, el govern pretén d’obrir el ventall de socis tant com sigui possible: afegir un altre grup al PSC i als comuns, si pot ser. Com que Sánchez també necessitarà el suport d’ERC, hi ha partits que donen per fet que es tornarà a repetir l’aliança, malgrat que els comuns hagin esmolat les crítiques al govern. El trencament de la majoria absoluta independentista al parlament és una realitat cronificada. No obstant això, Junts i la CUP han ofert a Aragonès de negociar els comptes si hi ha un canvi de rumb.

Però algunes de les condicions que posa la CUP són incompatibles amb Junts. Els anticapitalistes, en paral·lel, continuaran el procés de debat intern per a replantejar-se l’estratègia amb la previsió de fer una assemblea el mes de juny per aprovar la ponència estratègica i l’organitzativa. Les divisions entre els sectors de Junts, i el paper polític de Puigdemont, que no té cap càrrec orgànic al partit, no permeten de descartar un avançament del seu congrés. Els comuns i Podem també tenen molt en joc en clau interna: primer, es renovarà la direcció de Podem a Catalunya i, després, hauran de renegociar la seva relació amb els comuns. Hi ha més carpetes obertes. Una de les més importants és el futur del govern de l’Ajuntament de Barcelona. Amb qui pactarà Jaume Collboni? El 2024 acaba de començar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any