pla de claredat

TEMA DEL DIA
Mirall. El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha tornat a posar sobre la taula la via quebequesa per a fer un referèndum pactat amb el govern espanyol. Com era previsible, ja ha aconseguit el rebuig immediat de l’inefable ministre d’Afers Estrangers espanyol en funcions. Borrell ha dit que el dret d’autodeterminació no existeix en el marc constitucional espanyol –i té raó, però tampoc no existia en el marc legal canadenc. El govern espanyol no té cap intenció de pactar un referèndum, però el risc de copiar models d’uns altres països és que ni la realitat ni les aspiracions no acabin coincidint. El Quebec sempre ha estat un mirall per al catalanisme, d’ençà de l’època de Jordi Pujol fins a l’actualitat. Però, de vegades, els miralls poden ser còncaus o convexos.

D’entrada, s’ha d’explicar que, abans d’arribar el pacte de la Claredat, el Partit Quebequès, va fer dos referèndums unilaterals per definir la seva relació amb el Canadà. També cal dir que la policia no va apallissar els votants ni va tancar col·legis electorals. Els referèndums es van fer el 1980 i el 1995 i es van convocar sense negociar-los ni pactar-los amb el govern federal, que els va tolerar i es va limitar a dir que el resultat no era vinculant. Ho va fer tan bé que els sobiranistes van perdre i el no es va imposar per un marge molt estret: una diferència d’un 1,1%, uns 55.000 vots.

A Catalunya només s’ha fet un referèndum unilateral, el del primer d’octubre de 2017, i les forces independentistes no semblen disposades a tornar a fer-ne cap més. Entre més raons, perquè el govern espanyol no pensa tolerar-lo, el tornaria a prohibir i enviaria els responsables a la presó, cosa que al Canadà no ha passat. El problema no és que el dret d’autodeterminació no sigui inclòs en el marc constitucional, la diferència està en el fet que el Canadà és una democràcia i Espanya, pel que fa al conflicte català, actua autoritàriament i demofòbica.

Fins després dels dos referèndums unilaterals, el Canadà no va reaccionar i va acudir al Tribunal Suprem, que el 1998 va dictaminar que el Quebec no tenia el dret d’independitzar-se unilateralment, però alhora establia que si una majoria clara dels quebequesos votava per la secessió, el govern federal hauria de negociar-la. La resolució és l’origen de la Llei de la Claredat que el govern canadenc va aprovar l’any 2000. A grans trets, la normativa estableix que la Cambra dels Comuns del Canadà té la potestat de decidir si la pregunta d’un hipotètic referèndum és prou clara i, a més a més, pot determinar si a la votació hi ha hagut una clara majoria favorable a la independència. En aquest cas, començarien les negociacions per a la secessió de la província, un fet que implicaria també aprovar una esmena a la constitució del Canadà. És bastant difícil d’imaginar que el Tribunal Suprem espanyol, on oficia Manuel Marchena, faci una resolució d’aquestes característiques.

Així i tot, la normativa no va tenir el suport dels independentistes quebequesos, amb qui no havia estat negociat. I, de fet, l’endemà passat, el govern del Quebec, aleshores en mans del PQ, va respondre-hi aprovant la llei d’autodeterminació, que a la pràctica estableix que per fer un referèndum sobre la independència el Quebec no ha de menester l’autorització del parlament canadenc. Amb tot, del 1995 ençà no s’ha fet cap més referèndum i el suport a l’independentisme ha anat baixant progressivament fins a esdevenir la tercera força política del Quebec.

L’intent de ressuscitar la via quebequesa no és original d’ERC. El primer de posar-la damunt la taula va ser el PSC l’any 2016, quan el PP governava a Madrid. Tant Miquel Iceta com abans Carme Chacón havien especulat amb la idea, que havia de quedar escrita en un document aprovat pel consell nacional del partit, però les pressions del PSOE van liquidar les intencions dels socialistes catalans. La idea del pacte de la Claredat la van recuperar els comuns per a les eleccions del 21 de desembre del 2017, quan eren encapçalats per Xavier Domènech. I en el debat de política general de l’octubre del 2018, la proposta va perdre perquè només els comuns i ERC hi van votar a favor. Junts per Catalunya i la CUP es van abstenir i el PSC, que l’havia defensada dos anys enrere, va afegir els seus vots en contra als del PP i Ciutadans.

Ara es pot rebobinar tres anys i ressuscitar aquesta via, però serà poc efectiu del punt de vista polític. El pragmatisme màgic s’acaba quan s’arriba a la Moncloa o al Tribunal Suprem. El PSOE ja va refusar la via quebequesa fa tres anys, quan la defensava Iceta, i Pedro Sánchez no sembla que vulgui revifar-la ni ho pugui fer. Per si n’hi havia cap dubte, Borrell l’ha ventilada. L’únic pla de claredat que té Espanya és l’aplicació de l’article 155, validat pel Tribunal Constitucional per unanimitat amb l’argument que així es va evitar la fallida de l’estat. De moment, no se sap pas que tingui cap pla alternatiu.

MÉS QÜESTIONS

Puig difereix la reunió amb Torra. No hi haurà reunió entre els dos presidents de la Generalitat, si més no aquests mesos vinents. Ximo Puig considera que ‘no hi ha les circumstàncies’ per a fer una reunió amb el president Quim Torra. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha dit que el focus de la reunió seria un debat que els dos presidents no poden resoldre i que per això no creu que la reunió fos oportuna. Torra va convidar formalment el seu homòleg al Palau de la Generalitat de Catalunya quan Puig va dir a TV3 que li agradaria de reunir-s’hi.

Ribó i Gómez rebaixen la tensió per encarrilar el pacte a València. Després de la tempesta ve la calma, com era previsible. El batlle de València, Joan Ribó, i la portaveu municipal del PSPV, Sandra Gómez, han començat un procés de distensió que es podria interpretar com el començament del desglaç de les negociacions a la batllia de València. La necessitat de començar a avançar posicions ja és quasi urgent: només falten tretze dies per al ple d’organització. Després de setmanes de turbulències, Ribó ha explicat que la intenció és reprendre les negociacions i entre aquesta setmana i la que ve València ja podrà celebrar un acord de govern. Totes dues formacions són conscients que el temps s’acaba. La previsió de Ribó era de tancar l’acord aquesta setmana. Però ha valorat positivament la reunió de portaveus i de la junta de govern local. Ambdues poden contribuir a un acostament entre el PSPV i Compromís. L’encaix entre els models de govern que vol la coalició valencianista i el model Botànic que defensen els socialistes ha entrebancat el futur acord de govern. Les negociacions es van encallar quan els socialistes van demanar una vice-batllia per a Gómez, inspirada en la vice-presidència de Mònica Oltra al govern del Botànic. Un càrrec que Joan Ribó fins ara sempre ha refusat de crear, perquè diu que el govern municipal i el Botànic no necessàriament han de tenir estructures coincidents.

Esquerra Unida pregunta al govern espanyol per l’atac ultra a Ca n’Alcover. Esquerra Unida ha registrat dues preguntes a la mesa del congrés espanyol en referència als atacs feixistes que ha rebut Ca n’Alcover, seu de l’Obra Cultural Balear. Concretament, la formació demana: Quines dades té el govern sobre aquest atac violent i feixista al centre cultural Ca n’Alcover? Quines intervencions ha dut a terme la delegació del govern espanyol a les Illes Balears sobre aquest atac? Esquerra Unida recorda que no és la primera vegada que la seu de l’OCB i de l’STEI Intersindical és objecte de destrosses i pintades amb missatges feixistes, anticatalanistes i violents. Per la formació, són ‘mostres d’odi i incitació a la violència que no haurien d’existir en la nostra societat i que han de combatre amb fermesa la justícia i les forces de seguretat’.

El govern andorrà obre la porta a mantenir la congelació dels lloguers. El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, ha celebrat els resultats que dóna la congelació dels lloguers arran de l’aplicació de la llei de mesures urgents. Filloy ha dit que havia servit per a frenar l’augment dels preus del lloguer i ha obert la porta a allargar la mesura. ‘No es pot donar per fet que la podem prorrogar, però les dades demostren que aquesta llei ha permès si més no de frenar l’augment del darrers mesos de l’any passat.’ Amb tot, ha precisat: ‘No som partidaris que s’eternitzi.’ Segons ell, la voluntat és de continuar avançant en el manteniment de la prohibició o en la resolució de les futures polítiques, gràcies a la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge. Ha fet aquestes declaracions després de la primera Comissió Nacional d’Habitatge que ha presidit el cap de Govern, Xavier Espot i que ha servit per a aprovar la creació de la Taula d’Habitatge. Filloy també ha assegurat que l’executiu vol treballar en dues línies. A mitjà termini, pretén continuar controlant i estabilitzant el mercat i a llarg termini, intentar prevenir els problemes d’aquests anys anteriors.

LA XIFRA
De 105 a 138 han augmentat els alts càrrecs en el segon govern del Botànic, segons que ha explicat la vice-presidenta i portaveu, Mònica Oltra, en la conferència de premsa posterior a la reunió del Consell.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de juliol de 1998 mor l’escriptora, poetessa i traductora Maria Mercè Marçal. També va destacar com a activista feminista: ‘A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb