La decisió del Tribunal de Comptes espanyol –de què tots els membres tenen el mandat caducat d’ençà de la setmana passada– sobre si accepta l’aval de l’Institut Català de Finances a la fiança de 5,4 milions d’euros imposats a trenta-quatre ex-alts càrrecs per l’acció exterior de la Generalitat és imminent. El govern finalment va activar aquesta opció després d’una tensió interna forta a l’ICF que es va saldar amb la dimissió de tres consellers. L’aval es va formalitzar entre divendres i ahir, en temps de descompte, gràcies a una ampliació del termini en el darrer moment. Ara és qüestió d’hores que la consellera instructora d’aquest organisme, Esperanza García, digui si aquesta fórmula és vàlida, atès que de dins el Tribunal de Comptes s’havia filtrat a alguns mitjans espanyols que no l’acceptarien pas perquè la consideren un frau de llei.

Enxampen el Tribunal de Comptes ocultant crítiques internes a la persecució de càrrecs catalans

L’argument és que s’avala amb diners públics de la Generalitat, que, segons el tribunal, és la part afectada. Per això, diuen els qui s’hi oposen, l’aval de l’ICF seria un frau de llei. Però la Generalitat no s’hi ha personat perquè de cap manera no es considera perjudicada per uns fets i unes decisions que tots aquests ex-alts càrrecs van fer en exercici de les seves funcions. Segons El País, la delegada instructora ja tenia força coll avall la setmana passada que invalidaria aquest aval, amb l’argument que no es poden comprometre fons públics.

El Tribunal de Comptes qüestiona l’aval de l’ICF i prova d’implicar el govern espanyol en la decisió

Si fos així, els vint-i-nou afectats que es van acollir al fons de compensació del govern –entre els quals Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Albert Royo– encara tindrien l’opció de presentar un recurs a la sala de justícia del tribunal, que la integren tres consellers: el president, José Manuel Suárez Robledano –proposat pel PP–, i María Antonia Lozano i Felipe García –aquests dos proposats pel PSOE. El mateix diari apuntava que ni tan sols en aquesta segona instància hi hauria llum verd al fons de compensació perquè no hi ha cap banc que faci d’avalador, sinó que és l’ICF qui avala directament.

La defensa dels afectats confia que validin aquesta fórmula, però si no, tenen a punt el pla B per a poder-lo aplicar immediatament. La marxa enrere que va fer la Generalitat el dia abans no s’acabés el termini de presentació dels avals va fer que la majoria d’afectats i els seus advocats cerquessin a corre-cuita una fórmula que permetés evitar l’embargament automàtic de béns. Per això van acabar trobant una solució mixta, que passava perquè els partits, tant ERC –en major quantitat– com Junts, posessin l’aval d’una part dels 5,4 milions, ben bé la meitat; i que la resta de l’aval anés a càrrec d’alguns dels afectats, que hi posarien una part del patrimoni.

Artur Mas, Francesc Homs i Jordi Vilajoana, a qui ja havien embargat béns en la causa pel 9-N al Tribunal de Comptes, van trobar la manera d’alliberar finalment els pisos que tenien blocats per a poder-los posar d’aval en aquesta nova causa. Aquests pisos van servir per a avalar, al començament de la causa contra el 9-N, la meitat de la fiança de més de 5 milions que els exigien fins que la Caixa de Solidaritat va recollir tots els diners necessaris. Tot i que els propietaris en podien fer ús, els habitatges han continuat embargats fins ara perquè el Tribunal de Comptes s’havia empescat uns interessos de nou-cents mil euros extraordinaris sobre els diners avalats.

El milió d’euros llarg de què disposa ara mateix la Caixa de Solidaritat permet de pagar aquests diners i desblocar els immobles de Mas, Homs i Vilajoana, de manera que puguin servir novament d’aval. La Caixa de Solidaritat ja ha fet aquest ingrés al Tribunal de Comptes, i està pendent de rebre la confirmació per a poder-los alliberar finalment. Ja han taxat els immobles per poder-los presentar com a aval si fos necessari. Els advocats dels afectats presentaran recursos i al·legacions per a rebaixar la quantitat d’interessos i despeses, que encara són pendents de liquidació definitiva. I quan hi hagi la sentència ferma del Tribunal Suprem que confirmi la condemna pel 9-N –falta resoldre els recursos d’alguns dels condemnats–, hi recorreran en contra per violació de drets fonamentals.

Per tant, entre els diners que hi posin els partits i els pisos dels condemnats pel 9-N es pot cobrir una bona part de la fiança total. El valor que quedi per a cobrir s’avalarà amb els pisos d’alguns altres dels afectats; per exemple, l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo i l’ex-interventora general de la Generalitat Mireia Vidal, dos dels qui tenen la fiança més elevada, de més de tres milions d’euros cadascun.

Si el Tribunal de Comptes desestima l’aval de l’ICF, s’activarà aquest pla. Però les conseqüències polítiques seran encara més grans, perquè el crèdit del govern espanyol per a negociar s’exhauriran una mica més, amb un organisme la renovació del qual depèn dels grans partits espanyols, caducat i desprestigiat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.