El llarg periple judicial de Carles Puigdemont acaba avui a Waterloo (Bèlgica), d’on se’n va anar fa més de quatre mesos, concretament, cent trenta-dos dies. Després d’haver-se desempallegat del delicte de rebel·lió, si més no d’acord amb la justícia alemanya, i la posterior retirada de l’euroordre de Pablo Llarena, Puigdemont ja pot tornar a circular lliurement i avui tornarà a trepitjar Bèlgica. Primer es reunirà amb el president de la Generalitat, Quim Torra, a Brussel·les. A la tarda, aniran a la Casa de la República, on es farà un acte pel retorn del president a Bèlgica.

Durant tot aquest temps, Puigdemont ha passat per quatre països, com a mínim. Va sortir pels volts del 17 de març de Waterloo en direcció a Ginebra, on va ser uns quants dies. Va participar en diversos actes, entre els quals el que es va fer la seu de les Nacions Unides, i es va poder trobar amb Anna Gabriel, exiliada a la ciutat helvètica.

El dia 21 va posar rumb a Hèlsinki, convidat per l’ex-diputat Mikko Kärnä. Va fer una visita al Parlament de Finlàndia de la mà de l’intergrup Amics de Catalunya i l’endemà va fer una conferència a la Universitat de Hèlsinki. A partir d’aquí, el viatge de Puigdemont va començar a complicar-se perquè Llarena va enviar una euroordre a la policia finesa. Fins i tot, l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va dir que el seu representat es lliuraria a la policia finlandesa.

Però el vespre d’aquell mateix dia, un divendres, Mikko Kärnä explicava a Twitter que Puigdemont ja havia abandonat el país en direcció a Bèlgica. Cuevillas ho va confirmar: ‘Continuarà, com sempre, a disposició de la justícia belga, on té fixada la seva residència.’

Aquí apareixen els dubtes de com va arribar, un dia més tard, a la frontera entre Alemanya i Dinamarca, on va ser detingut. La cosa més probable és que agafés un ferri que connecta Finlàndia amb Estocolm, baixés fins a Malmö i, un cop allà, entrés a Dinamarca per Copenhaguen. La següent notícia sobre Puigdemont es va saber l’endemà a la tarda, quan va ser detingut a Alemanya, en una àrea de servei situada a trenta quilòmetres de la frontera amb Dinamarca. Aquella mateixa tarda, va ser traslladat a la presó de Neumünster, a l’estat alemany de Slesvig-Holstein.

Pas per la presó
L’euroordre enviada per Llarena a Alemanya obligava el tribunal de l’estat a prendre una decisió: decidir si l’extradia o no. Van passar uns quants dies fins que s’hi va pronunciar. El revés a la justícia espanyola va ser enorme i el dia 5 d’abril el tribunal de Slesvig-Holstein va rebutjar el delicte de rebel·lió que volia provar Llarena. Puigdemont va sortir en llibertat amb fiança mentre els jutges prenien una segona decisió sobre el delicte de malversació i es va desplaçar a Berlín, ja que no podia abandonar el país.

A partir d’aleshores, Puigdemont va adoptar un perfil baix i va abandonar els focus mediàtics, conscient que encara restava una resolució. A més, Llarena continuava enviant documentació per a revertir la resolució sobre rebel·lió i decantar a favor seu el veredicte sobre malversació. Entremig, Puigdemont va abandonar Berlín i es va instal·lar a Hamburg per qüestions de seguretat, segons el seu entorn. Finalment, l’èxit es va consumar el 12 de juliol. Els jutges alemanys van tornar a declarar ‘inadmissible’ el delicte de rebel·lió i van dir que només podien extradir Puigdemont per malversació.

Llarena s’ha trobat amb el rebuig de moltes jurisdiccions europees: l’escocesa, la belga, la suïssa, la finlandesa, l’escocesa i, finalment, l’alemanya. Però aquesta última és la que li ha fet mal de debò perquè la seva acusació estava fonamentada en el delicte de rebel·lió i, de cop i volta, ha quedat desacreditada. Una setmana després del pronunciament dels jutges alemanys, Llarena va signar la seva derrota retirant les euroordres.

Rebuda a Waterloo
Puigdemont i Torra faran una conferència de premsa conjunta avui, des de la delegació del govern a Brussel·les. Tot seguit, Puigdemont anirà a la Casa de la República, a Waterloo, on exigirà la llibertat dels presos polítics i exiliats. En l’acte, hi participaran membres de la societat civil, familiars de presos i els consellers exiliats. Després dels actes institucionals, hi haurà espai per a la celebració amb una actuació de Valtònyc al Café des Halles, a Brussel·les.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb