irreversible

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Conversa.
La decisió anunciada la setmana passada pel president Carles Puigdemont d’impulsar una nova formació política ja no té marxa enrere. Encara hi ha converses obertes per mirar de trobar una fórmula de confluència, però aquestes converses, que el president del PDECat, David Bonvehí, té simultàniament amb el president a l’exili i amb els presos dels Lledoners, no aturen els treballs per a constituir la nova formació el 25 de juliol. N’hi ha hagut prou amb una conversa telemàtica aquest cap de setmana passat perquè Puigdemont deixés molt clar que la decisió de crear un nou partit és irreversible, que no hi haurà cap coalició amb el PDECat i que el nou partit elegirà els dirigents amb unes primàries, cosa que implica que no hi haurà quotes. Això no exclou que la nova formació obri les portes als militants del PDECat que s’hi vulguin afegir, cosa que podran fer individualment.

La posició de Puigdemont és la que repeteixen Jordi Sánchez com a dirigent de la Crida i els presos dels Lledoners, Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn: la determinació per a crear la nova força política i el model intern de primàries per a triar els càrrecs i les llistes electorals. Precisament, un dels missatges que vol donar la nova formació és el de transparència i renovació democràtica. Bonvehí no vol considerar trencades les negociacions i té previst de continuar fent contactes, però la coalició amb el PDECat i les quotes ja han estat descartades per tots els interlocutors amb qui s’ha reunit i es reunirà. De moment, el manifest ‘#Junts’, presentat dijous ja ha aplegat més de 3.500 signants, dels quals 1.270 declaren ser militants del PDECat. La sortida de la majoria de quadres institucionals, seguint els consellers Damià Calvet, Meritxell Budó i Jordi Puigneró, que donen part del sou al partit, més els militants de base, pot agreujar la situació financera del PDECat, que ja prepara un ERO.

L’única força que té el partit de Bonvehí per a negociar és la propietat del nom de ‘Junts per Catalunya’, que continua provant de retenir. De tota manera, l’entorn de Puigdemont assegura que el nom no té importància, donen per fer que serà el mateix, però tenen a punt alternatives per si el PDECat se l’acaba quedant. Quant a això, recorden que Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí ja es van presentar a les europees amb un altre nom, Junts per Europa, i el canvi no va impedir de guanyar les eleccions. Amb tot, Junts per Catalunya confia a mantenir la marca perquè David Bonvehí ha assegurat públicament que les circumstàncies extraordinàries que van dur a crear la nova formació ja han desaparegut, referint-se a la situació de les eleccions del desembre del 2017. Aquestes declaracions s’interpreten com un desig de presentar-se amb les seves sigles si finalment no hi ha entesa.

El PDECat té por de ser devorat si s’incorpora en un espai polític més gran, com el que promouen Puigdemont i els presos i per això exigeix unes quotes de representació. L’altra opció és presentar-se tot sol, amb el nom de Junts per Catalunya o amb el de PDECat, que no s’ha presentat mai a les eleccions. Si ho fa com a Junts per Catalunya pot tenir el risc que l’electorat ho interpreti com una usurpació, perquè tothom sap que va ser Puigdemont qui va desenterrar el nom per fer la candidatura del desembre del 2017. I si es presenta com a PDECat és una incògnita si pot aconseguir representació parlamentària, tot i el suport de sectors mediàtics i polítics que rep aquests dies, alguns de sorprenents. Són suports interessats, que més que fer costat al PDECat volen avortar la nova formació de Puigdemont.

MÉS QÜESTIONS
El decret d’ampliació d’habitatge públic del Botànic encén la dreta.
La dreta amenaça de portar al Tribunal Constitucional espanyol el dret d’ampliació d’habitatge públic que va aprovar el govern del Botànic i que s’ha de votar el 15 de juliol a les Corts. El decret el va impulsar el vice-president segon i conseller d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau, que avui precisament s’ha reunit amb representants de diverses organitzacions socials per a traslladar-los l’abast del decret llei mitjançant els drets de tanteig i retracte, aprovat pel Consell el 5 de juny. També ha demanat al tercer sector que s’hi impliqui, perquè la nova norma preveu que les entitats sense ànim de lucre que facin funcions de reinserció puguin adquirir o obtenir cases mitjançant cessió d’habitatge públic. Però al mateix temps, a les Corts, la dreta ha criticat una norma que consideren que desperta nombroses inseguretats judicials i que fins i tot –diuen– pot vulnerar la constitució espanyola, mentre que les formacions del Botànic han assegurat que és urgent en aquests temps de crisi i que pretén posar fi a l’especulació dels fons voltor. La presidenta del PPCV, Isabel Bonig, ha amenaçat d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat si no es tramita com a projecte de llei i es respecta la voluntat de negociació. Creu que tal com es proposa no es dóna gens de seguretat jurídica a particulars i empreses. En la mateixa línia, la diputada de Ciutadans Ruth Merino ha dit que el decret cau en inseguretats jurídiques i ha instat el govern a tramitar-lo com a projecte de llei. Una petició que descarta Vox perquè l’oposició és completa i perquè aplicar-la, segons el diputat José María Llanos, seria com aplicar el comunisme al País Valencià.

El parlament denega l’ampliació de l’aeroport de Son Santjoan. El parlament ha expressat en sessió plenària el refús a l’ampliació de l’aeroport de Palma, amb l’aprovació d’una proposició no de llei (PNL) impulsada per Més per Mallorca i signada per PSIB i Unides Podem. La proposició constava de set punts, que han estat votats separats, a petició del PP. El primer, que feia al·lusió a un rebuig a les obres de ‘reordenació’, ha estat el que ha suscitat més oposició: 24 vots en contra de PP, Vox i Ciutadans. En canvi, el punt setè ha tingut el suport unànime del parlament. Aquest punt demanava d’instar AENA a millorar, conjuntament amb els sindicats, les condicions laborals dels treballadors de les instal·lacions aeroportuàries de les Balears. A més, la proposició ha inclòs l’esmena de Ciutadans, que animava AENA a reformular les obres de millora per a fer dels aeroports de les illes espais més sostenibles, amb mesures contra la covid-19.

El Partit Socialdemòcrata proposa una comissió de reconstrucció post-covid-19. El Partit Socialdemòcrata (PS) ha proposat al Consell General de crear una comissió especial que analitzi la situació que ha originat la crisi sanitària. Hi haurien de participar tots els consellers generals i hauria de tenir les conclusions enllestides a la tardor. Tindria la funció d’escoltar el govern, els comuns, els empresaris i els sindicats. El PS ha comunicat la proposta a la síndica general. El president del grup socialdemòcrata, Pere López, ha explicat que la proposta preveu que els grups hi siguin representats proporcionalment i puguin elegir els experts d’acord amb la seva representació. Si s’aprovés, la comissió treballaria durant uns tres mesos i les reunions es farien al Consell General bisetmanalment. Segons els socialdemòcrates, la voluntat és que aquesta comissió sigui lliure de la tensió política i s’arribi a acords, per exemple, en la diversificació econòmica, la transició ecològica i la necessitat de reforçar la sanitat.

LA XIFRA
64 milions d’euros va ingressar el 2008 Juan Carlos I a la banca Mirabaud a nom de la fundació Lucum, de la qual ell era beneficiari. Al document que ho acredita s’hi pot veure la signatura de l’ex-rei espanyol en un acord de l’any 2011. També s’hi especifica que l’actual monarca, Felipe VI, n’és el segon beneficiari.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de juliol de 1977 el grup llibertari mallorquí Terra i Llibertat ocupà pacíficament l’illa de la Dragonera per provar d’aturar-ne la urbanització. El 1987 fou comprada pel govern. Pertany a Andratx i ara és un parc natural deshabitat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.