Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han estat condemnats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència arran de la seva actuació en l’organització de la consulta del 9-N. La sentència del tribunal diu que els apliquen l’article 410.1 del codi penal. Aquest article forma part del capítol tercer de la llei, titulat ‘De la desobediència i la denegació d’auxili’, i diu:

«Les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a complir les resolucions judicials, decisions o ordres de l’autoritat superior dictades en l’àmbit de la seva competència i revestides de les formalitats legals incorreran en la pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a feina o càrrec públic per un temps de sis mesos a dos anys.»

Mas, doncs, ha estat castigat amb la màxima pena possible pel delicte de desobediència, mentre que Ortega i Rigau han rebut càstigs una mica inferiors (un any i nou mesos i un any i mig, respectivament). El cas és que aquest article del codi penal forma part del títol dinovè: ‘Delictes contra l’administració pública’.

Fins ara, s’ha dit que la presentació d’un recurs al Tribunal Suprem deixaria en suspens l’aplicació de la pena fins que la sentència no fos ferma. Així ho defensa encara l’advocat de Rigau, Jordi Pina.  En els casos de Mas i Ortega, que no exerceixen càrrecs públics en aquest moment, la sentència no té una aplicació concreta més enllà del fet de ser inelegibles en unes pròximes eleccions. Però i la diputada Irene Rigau? És sobre aquest cas que el lletrat i professor de teoria política Josep Costa ha fet un crit d’alerta. Per Costa, la llei electoral pot afectar Rigau directament encara que la sentència no sigui ferma.

L’article sisè de la llei electoral espanyola diu que són inelegibles ‘els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, pels delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’administració pública o contra les institucions de l’estat quan s’hagi establert la pena d’inhabilitació per a l’exercici del sufragi passiu o la inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a la feina o el càrrec públic en els termes prevists en la legislació penal’.

Segons això, cap dels tres condemnats no podrien presentar-se en unes eleccions, encara que el Tribunal Suprem no hagués resolt el recurs que ja han anunciat que presentaran. Però, a més, la condició de diputada de Rigau resta en suspens pel punt quart d’aquest article sisè, que diu: ‘Les causes d’inelegibilitat també són causes d’incompatibilitat.’

Segons el professor Costa, aquest punt quart és el que obre una incògnita sobre la situació de Rigau com a diputada del parlament. Si les causes d’inelegibilitat també ho són d’incompatibilitat per a exercir un càrrec públic, la condemna per l’article 410 del codi penal per un ‘delicte contra l’administració pública’ afectaria la permanència de Rigau a la cambra legislativa catalana. Tanmateix, Costa apunta que el règim d’incompatibilitats és una competència de la cambra i, segons el reglament del parlament, aquests casos es tracten dins la Comissió de l’Estatut del Diputat. Quan un diputat incorre en una situació d’incompatibilitat, n’ha d’informar aquesta comissió, que ha d’avaluar la situació i resoldre si s’escauen les causes d’incompatibilitat. Després d’un període d’al·legacions del diputat afectat, la comissió ha d’elevar la decisió al ple de la cambra.

Aquesta situació pot dur el parlament a haver de pronunciar-se sobre la situació de Rigau aquests dies vinents. Costa considera que els dubtes que suscita l’article sisè de la llei electoral obre la possibilitat al parlament de decidir de no aplicar aquesta virtual incompatibilitat de Rigau. Aplicar aquesta llei implicaria una vulneració de drets fonamentals, seria poc garantista i podria causar un perjudici evident a l’afectada. A més, seria la primera vegada que s’aplica aquest article de la llei a un diputat que no pertany a un partit il·legalitzat. Finalment, Costa considera que no es pot declarar incompatible un diputat contra el parer de la majoria del parlament.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.