18.12.2025 - 10:39
|
Actualització: 18.12.2025 - 12:17
El Parlament de Catalunya ha aprovat definitivament la llei que pretén d’evitar que els lloguers de temporada i per habitacions siguin l’escletxa per a esquivar la limitació dels preus. El PSC, ERC, els Comuns i la CUP hi han votat a favor, Junts només hi ha donat parcialment suport i el PP, Vox i AC s’hi han oposat. La llei pretén de tapar el forat legislatiu més gros que havia quedat amb la limitació del preu dels lloguers als municipis més tensionats per la falta d’habitatge. Perquè, d’ençà de l’entrada en vigor de la regulació de les rendes, el març de l’any passat, ha caigut l’oferta de lloguers de llarga durada en benefici dels temporals, que han estat una via per a optimitzar la rendibilitat dels propietaris en un mercat condicionat per la necessitat extrema.
La llei estableix que, als municipis amb demanda forta i acreditada, l’ús dels habitatges ha de ser de residència habitual i permanent i han d’estar subjectes a la limitació de preus. Es preveu l’especificitat del lloguer per raons professionals, laborals, d’estudis, d’atenció o assistència mèdica, i de situacions provisionals mentre s’espera a tenir accés a un altre habitatge. Continuaran sent temporals, però no s’escaparan de la limitació dels preus. Aquests supòsits d’ús, a més, s’han de fer constar al contracte i cal acreditar-los documentalment amb el dipòsit de la fiança a l’Incasòl. Els habitatges amb un ús turístic i recreatiu són els que per definició tenen un caràcter temporal. La llei constata que no tenen la consideració d’ús residencial i reconeix als municipis la capacitat de limitar-los. Quant al lloguer per habitacions, a partir d’ara la suma de les rendes del conjunt de persones que lloguen el pis no podrà superar el màxim legal establert per a la limitació del preu total de l’habitatge.
No es pot descartar que es presenti un recurs contra la llei al Tribunal Constitucional i quedi en lletra morta. És un dels temors dels partits i les entitats promotores de la iniciativa, com per exemple el Sindicat de Llogateres. Per això són partidaris d’intentar blindar-la amb la modificació de la llei d’arrendaments urbans espanyola (LAU). L’aprovació del parlament és només un primer pas, perquè cal que s’apliqui efectivament i això dependrà, també, de la voluntat i la capacitat del govern de la Generalitat de perseguir el frau. Els Comuns ja van pactar amb l’executiu de Salvador Illa la creació i la dotació pressupostària d’un cos d’inspectors per a fer complir la llei i sancionar-ne els incompliments, però consideren que manca voluntat política. Els inspectors seran considerats a partir d’ara agents de l’autoritat. A més, la llei crea la Comissió de Supervisió de Contractes d’Arrendament d’Habitatge, integrada pels responsables dels departaments vinculats amb aquesta competència. Haurà de controlar els espais de difusió d’ofertes de lloguer i d’ús turístic i garantir el compliment de la llei.
50 % del sòl i tanteig i retracte
La llei també amplia els àmbits en què l’administració pot exercir els drets de tanteig i retracte per poder garantir una oferta d’habitatge suficient. És un camí que podria servir a incrementar el parc d’habitatge públic permanent si els propietaris que consideressin que el lloguer no els és prou rendible optessin per posar els habitatges a la venda i se n’incrementés l’oferta. A més, en els plans d’ordenació urbanística municipal hauran de reservar per a habitatge públic el 50% del sòl en les actuacions de transformació urbanística d’àrees urbanitzables, i el 40% quan es facin en sòl urbà no consolidat.
El Consell de Garanties Estatutàries, que va avaluar la llei per la petició de Junts i el PP, va qüestionar la pròrroga automàtica de la consideració de protecció oficial dels habitatges d’aquest règim en zones tensionades. El PSC, ERC i els Comuns van promoure una esmena tècnica que força que es mantinguin d’aquesta manera, i no passin al mercat lliure, els que es trobin en zones declarades com a tensades.
Un bloc de quatre a favor de la llei
La majoria parlamentària de la investidura d’Illa s’ha ampliat aquesta vegada amb el suport de la CUP, alineada amb les demandes de les entitats de l’habitatge. Junts, en canvi, s’ha oposat als punts claus de la llei. Ha votat en contra de la limitació dels lloguers de temporada perquè consideren que no poden desaparèixer i veuen una certa inseguretat jurídica en el redactat final de l’articulat. També s’han oposat a la reconeguda urgència perquè funcioni el registre de grans tenidors d’habitatge i a la reserva del 50% del sòl per a la construcció d’habitatge públic perquè també afectarà els municipis de menys de 5.000 habitants. S’han abstingut, a més, en la regulació del lloguer d’habitacions. Fonts del partit han explicat que hi estaven fonamentalment d’acord però volien que es donés més marge als tenidors petits en la fixació de les rendes.
El posicionament de Junts és rellevant perquè a Madrid es va quedar fora del consens a què van arribar recentment el PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, el PNB i Podem per regular des d’allà els lloguers de temporada i per habitacions. El grup de Míriam Nogueras, de fet, ja s’havia desmarcat de l’anterior intent per fer-ho possible i sempre ha reivindicat les competències de Catalunya en la matèria. Els vots de Junts seran claus perquè la modificació tiri endavant al congrés espanyol en un moment especialment difícil per a Pedro Sánchez, i després del trencament de les negociacions amb Junts. El Sindicat de Llogateres continua pressionant els partits i espera que aquesta llei es reformi definitivament al mes de febrer.
Fa temps que el parlament va veure com es qüestionaven les competències de Catalunya per a regular els lloguers, però s’agreujava l’emergència provocada per l’increment dels preus i la falta d’habitatge a preus sostenibles per a les famílies, que cada vegada han de destinar un percentatge més gran dels seus ingressos a sufragar-lo. El Tribunal Constitucional va anul·lar el març del 2022 els punts clau de la llei del 2020 que ho havia de permetre. Ho va fer a instàncies d’un recurs presentat pel PP. El tribunal va considerar llavors que la Generalitat envaïa competències de l’estat espanyol, que havia de garantir un “mercat únic”. Els partits van assumir que aquesta regulació havia de ser estatal i el centre de les negociacions per establir els topalls es va traslladar a Madrid. El periple de la llei aprovada avui al parlament s’ha tramitat pel procediment d’urgència extraordinària des del mes d’abril, quan el decret inicialment presentat pel govern es va convertir en l’embrió d’una futura llei que pogués ser negociada pels grups.
