escons

TEMA DEL DIA
Cost.
Pedro Sánchez ha signat avui amb Pablo Iglesias un acord de coalició per a governar Espanya igual que el que hauria pogut signar fa sis mesos. La diferència és que ara les dues formacions tenen deu diputats menys i l’extrema dreta és la tercera força al congrés espanyol, amb 52. Pel camí s’han perdut 135 milions d’euros, que ha estat el cost de la repetició electoral. L’amenaça de l’extrema dreta ha guarit tot d’una l’insomni que assegurava tenir Pedro Sánchez a l’estiu, quan pensava en un govern de coalició amb Podem, una possibilitat que no el deixava dormir. Ara en canvi, dormiran plegats, perquè Iglesias tindrà una vice-presidència dins el complex de la Moncloa.

És un pacte ‘rotundament progressista’, segons que l’han definit els signants, que no esmenta la reforma laboral, ni la derogació de la llei mordassa, ni la regulació del lloguer. Quant a la resolució del conflicte català, el defineix com un problema de convivència que s’ha de resoldre en un diàleg entre catalans dins el límit de la constitució espanyola.  No esmenta ni el referèndum ni l’amnistia ni un diàleg sense línies vermelles que inclogui el dret d’autodeterminació. Amb aquest pacte, Iglesias fa seu el discurs dels partits del 155 perquè nega el caràcter polític del conflicte entre Catalunya i Espanya i el relega a un problema de convivència que no existeix, però que el PSOE ha brandat durant tota la campanya. És el mateix relat que fan Ciutadans i el PP, ni tan sols edulcorat amb un federalisme que Sánchez va enterrar durant la campanya i que a l’acord ni s’esmenta.

Després de l’ensopegada del PSOE a les eleccions, Sánchez ha fet un nou tomb en la política d’aliances, però no en els continguts. L’acord de govern rubricat és el programa del PSOE amb retocs cosmètics de color morat, amb perfum de feminisme i canvi climàtic. Pablo Iglesias ja havia renunciat al referèndum durant les negociacions de l’estiu passat i s’havia compromès a no discrepar del govern quan sortís la sentència del Suprem. Amb la sentència emesa, no hi ha discrepància possible i dels presos polítics ni se’n parla. El referèndum tampoc no figurava en la proposta de solució del conflicte que va presentar En Comú Podem a la campanya electoral. El cap de llista, Jaume Asens, aquests darrers dies ha fet declaracions contra les mobilitzacions del Tsunami Democràtic i demanant explicacions al president Quim Torra sobre les seves vinculacions amb els independentistes detinguts el 23 de setembre, acusats de terrorisme. Unes declaracions que ara s’entenen perfectament. Avui Catalunya en Comú ha votat contra una resolució de la CUP favorable a l’autodeterminació. Amb aquest acord amb el PSOE, els comuns han enterrat definitivament l’equidistància. L’acord per la batllia de Barcelona, amb els comuns governant amb el PSC, va ser el primer pas. El segon és Madrid i el tercer serà la Generalitat de Catalunya, si tenen prou escons. Ara com ara, els comuns poden fer caure el govern de Quim Torra refusant el pressupost del vice-president Pere Aragonès.

Amb tot, el pacte entre PSOE i Podem no els assegura poder formar govern a Espanya. La casualitat fa que sumin 155 escons, una xifra que inevitablement recorda la suspensió de l’autogovern que va avalar el PSOE i que Podem va rebutjar.  Per a ser escollit a la primera votació, Sánchez necessita la majoria absoluta de 176 escons, o majoria simple a la segona, cosa que requeriria una abstenció patriòtica de Ciutadans, difícil de preveure en plena descomposició del partit, o la d’ERC. Els republicans han anunciat que ara per ara rebutgen el pacte i tant Junts per Catalunya com la CUP ja han dit que hi votarien en contra. Si els tres partits independentistes mantenen el rebuig a la investidura, Sánchez haurà d’exhumar Ciutadans per ser president.

MÉS QÜESTIONS
Els partits del Botànic avalen el pacte entre Sánchez i Iglesias.
L’acord per a un govern de coalició anunciat pel socialista Pedro Sánchez i el dirigent d’Unides Podem, Pablo Iglesias, ha estat rebut pels partits integrants del pacte del Botànic com una oportunitat. El portaveu socialista a les Corts i vice-secretari del PSPV, Manolo Mata, s’ha mostrat confiat que el nou govern aprovarà un nou model de finançament. Ha recordat que els comptes valencians arrosseguen una rèmora derivada d’un sistema de finançament injust. I ha dit que ara la investidura és garantida i que el pacte del Botànic ha demostrat que les coalicions són possibles, també al govern espanyol. Per Unides Podem, Rubén Martínez Dalmau, ha assenyalat que, amb el pacte anunciat, ‘passa allò que havia d’haver passat fa uns mesos, perquè no hi havia cap altra solució’. Segons ell, el mes de juliol, quan es van trencar les negociacions per a la constitució d’un nou govern, el problema no va ser Iglesias. El diputat electe de Compromís, Joan Baldoví, s’ha sorprès de la rapidesa amb què Sánchez i Iglesias han arribat a l’acord i s’ha demanat si no era possible fa sis mesos. Quant al suport de la seva formació a la investidura de Sánchez, l’ha supeditat a la presència de les reivindicacions valencianes entre les prioritats del futur govern. Al govern balear, tant el PSIB com Podem també l’han valorat positivament.

L’ex-batlle de Palma, Antoni Noguera, presenta candidatura per a dirigir Més. L’ex-batlle de Palma i membre de l’executiva de Més per Mallorca, Antoni Noguera, ha presentat candidatura per a encapçalar la formació. Creu que a Més li falta profunditat ideològica, i per això vol que s’estableixi un full de ruta més ampli que encarrili al partit a curt i a llarg termini. ‘No podem anar a cop d’eleccions’, ha dit. Durant la presentació del seu equip, ha afegit que vol aportar cohesió, unitat i tranquil·litat a la formació i que encapçala un grup molt divers, procedent d’institucions diverses i amb sensibilitats diferents. L’objectiu, ha explicat, és que aquestes diverses sensibilitats es converteixin en una de sola, connectada amb l’interès general del partit i de la gent.

Crítiques per l’actuació de la policia francesa al tall de la Jonquera. El Nou Partit Anticapitalista (NPA 66) ha denunciat l’actuació de la policia francesa i la col·laboració del govern d’Emmanuel Macron amb l’estat espanyol a l’hora de reprimir els manifestants que blocaven l’autopista a la frontera del Pertús des d’ahir. L’NPA 66 explica que l’objectiu del blocatge era d’alertar l’opinió pública internacional sobre la gravetat dels abusos dels drets democràtics dels quals és víctima el poble català per l’estat espanyol. ‘Més que mai –diu el comunicat–, hem de manifestar la nostra solidaritat amb el poble català de l’altra banda de la frontera, defensar el seu dret democràtic d’autodeterminació, i reclamar l’alliberament dels presos polítics durament i injustament condemnats.’ Durant el desallotjament, la policia francesa ha fet divuit detencions. Setze detinguts ja han estat alliberats.

L’ONU insta Andorra a legalitzar l’avortament. El Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació envers la Dona (CEDAW) de l’ONU recomana a Andorra que emprengui accions d’igualtat de gènere tenint en compte les conclusions presentades pel govern i la intervenció de l’associació Stop Violències davant l’organisme, com ara les que feien referència a la interrupció de l’embaràs. Entre aquestes accions hi ha la legalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics per a evitar situacions de risc per a les dones, que han d’anar fora del Principat. El govern ha respost en un comunicat que no té constància que cap dona s’hagi trobat en una situació de risc derivada de la pràctica d’un avortament insegur, com va afirmar la representant de Stop Violències, davant el comitè. Així mateix, destaca que els ciutadans andorrans tenen accés als mètodes contraceptius moderns i que hi ha programes de sensibilització per a l’ús dels mètodes d’anticoncepció adreçats a tota la població, i especialment als joves. L’executiu remarca que es reconeixen els esforços d’Andorra per a eradicar la violència envers la dona i promoure la igualtat de gènere i anuncia que té la voluntat d’emetre un informe complementari ‘responent i matisant algunes de les consideracions exposades en les observacions finals’ del comitè.

LA XIFRA
102 anys de presó demana la fiscalia espanyola per a dotze militants de Causa Galícia, una organització independentista gallega. La fiscalia els acusa d’organització criminal i d’enaltiment del terrorisme.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de novembre de 1942 l’exèrcit nazi va ocupar Catalunya Nord. La Resistència francesa va començar una campanya d’atacs sistemàtics contra les forces d’ocupació i, dos anys després, va poder alliberar el territori sense l’ajut dels aliats.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb