TEMA DEL DIA
Acord.
Després de mesos de tensions, desconfiances i deslleialtats, Junts per Catalunya i ERC sembla que han signat la pau. L’escenari va ser un sopar que es va fer dilluns al vespre a la Casa dels Canonges. Mentre els carrers de Ciutat Vella eren plens de gent que feia gresca amb les festes de la Mercè, el president Quim Torra, el vice-president Pere Aragonès i la consellera de Presidència, Elsa Artadi segellaven un acord que garanteix l’estabilitat per a tota la legislatura. L’entrebanc principal era la discrepància sobre la suspensió dels diputats, que havia enverinat la relació entre tots dos partits i havia impedit de pactar un pla d’acció de govern amb un objectiu de legislatura clar: el procés constituent.

L’acord va ser possible gràcies a la pressió que ha exercit Torra i a la bona relació del vice-president i la consellera de Presidència, encarregats de greixar la maquinària del govern i de fer d’apagafocs quan hi ha discrepàncies. Dos polítics joves i pragmàtics amb futur dins els seus partits, sempre que la justícia espanyola no ho impedeixi. L’obstacle era la manca d’acord sobre la suspensió dels diputats empresonats i exiliats que exigeix el jutge Pablo Llarena. La discrepància ha motivat molta tensió, fins al punt de fer perillar la legislatura. La crisi va esclatar al juliol i va obligar a suspendre els plens del parlament fins ara.

Han estat gairebé dos mesos de negociació, entre tots dos partits, els presos dels Lledoners i l’exili de Brussel·les. Un triangle difícil de gestionar. El punt de partença era allunyat: ERC acceptava una suspensió ‘temporal’ dels diputats presos, que no alterava les majories al parlament, però Junts per Catalunya no, perquè creia que això vulnerava la sobirania de la cambra. Primer ho va refusar Puigdemont i després la resta de presos de Junts per Catalunya: Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull. Amb aquest punt d’arrencada els negociadors de Junts per Catalunya, que són el vice-president del parlament, Josep Costa, el cap de gabinet de Torra, Josep Rius, i el president del grup parlamentari, Albert Batet, han anat acostant posicions amb els negociadors d’ERC, encapçalats pel president del parlament, Roger Torrent, i el president del grup parlamentari, Sergi Sabrà.

Finalment l’acord, reblat al sopar de dilluns a la Casa dels Canonges, preveu que sigui el ple i no pas la mesa que decideixi sobre la suspensió o no dels diputats, a partir d’un informe de la comissió de l’estatut del diputat. És tal com volia Junts per Catalunya, però també satisfà ERC, perquè si té conseqüències penals no seran per a la mesa sinó per a tots els diputats. Tots dos partits tenen coll avall que la CUP també refusarà la suspensió dels diputats i probablement els comuns, tot i que no ho han assegurat. L’argument del suport dels comuns va ser utilitzat per Junts per Catalunya per convèncer ERC, perquè la votació encaixarà en l’estratègia que defensen els republicans: que les decisions es prenguin per àmplies majories, més enllà de l’independentisme estricte.

Superat aquest obstacle, pactar el pla de govern va ser molt més senzill, per la sintonia entre Artadi i Aragonès. A més dels aspectes de gestió ordinària de tot govern, el pla anunciat pel president Quim Torra avui inclou la restitució de Puigdemont i l’engegada, abans del 15 d’octubre, del Fòrum Cívic Social i Constituent, l’òrgan encarregat de crear les bases per a la constitució catalana. Torra ha assegurat que era un pla per a quatre anys, però al govern li manca el suport d’un altre grup per a aprovar el pressupost i fer reeixir la legislatura. En teoria hauria de ser la CUP, però aquest partit ja ha dit que no hi comptessin per a un pressupost ‘autonòmic’. El govern espera que la CUP canviï de posició, amb l’arrencada del Fòrum Cívic Social i Constituent, però, si no, tampoc no descarten de pactar amb alguns altres grups, principalment Catalunya en Comú. Sigui com sigui, el govern de Quim Torra ja ha resolt les diferències internes que el paralitzaven i pot desplegar les polítiques anunciades amb l’estabilitat interna garantida. Si més no, això diuen els dos socis.

MÉS QÜESTIONS
El TC espanyol no admet a tràmit la inconstitucionalitat del TSJ sobre el decret llei de plurilingüisme. El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha decidit per unanimitat de no admetre a tràmit la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Superior de Justícia valencià contra el decret llei de plurilingüisme del Consell, perquè considera que hi ha ‘defectes processals’. El TSJ havia presentat la qüestió d’inconstitucionalitat del decret llei 3/2017, amb què es van adoptar mesures urgents per a aplicar els projectes lingüístics als centres educatius durant el curs passat. Considerava que la norma aprovada pel govern ‘no feia sinó mantenir el model lingüístic sobre l’ús del valencià en els ensenyaments no universitaris recollit en el decret 9/2017 que havia estat suspès per l’alt tribunal mesos abans’.

Felipe VI, escridassat a la Universitat Politècnica de València. Estudiants i professors han convocat protestes i mobilitzacions contra la presència del rei espanyol a la Universitat Politècnica de València. Amb pancartes que deien ‘Al País Valencià no tenim rei’, els manifestants han rebut Felipe VI, que ha inaugurat el curs escolar. Els organitzadors de la protesta, Estudiants en Lluita i la Plataforma Professorat Associat UPV, consideren que l’acte és ‘una traïció als estudiants’, que han de pagar quotes abusives, i que Felipe VI ‘viu dels diners dels treballadors pel simple fet d’haver nascut en el si d’una família reial, sense haver estat elegit democràticament’.

La Generalitat Valenciana imposarà multes de 3.000 euros als bancs que no informin d’habitatges buits. La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori imposarà sancions per infracció ‘molt greu’ a les entitats bancàries que no li comuniquin l’estoc d’habitatges buits abans de sis mesos, tal com estableix la llei de funció social de l’habitatge, publicada el febrer del 2017. De llavors ençà han aflorat set mil habitatges buits, la major part procedents de deu entitats financeres. Quan el govern de Mariano Rajoy va recórrer contra la norma davant el Tribunal Constitucional, els bancs van cessar de comunicar aquests estocs. Però ara que ja hi ha sentència i únicament s’anul·len els articles sobre l’expropiació, la consellera María José Salvador enviarà una carta als bancs per recordar-los que han de complir la llei. Altrament, rebran multes entre 600 euros i 3.000 euros. Més endavant, si no els ofereixen per a lloguer social, podran ser multats amb quantitats semblants.

Martí reivindica a l’ONU una pau que inclogui els valors de la justícia. El cap de govern, Antoni Martí, i la ministra d’Afers Estrangers, Maria Ubach, van participar en l’obertura de la cimera de la pau ‘Nelson Mandela’, a Nova York, dins la 73a Assemblea General de les Nacions Unides. Enguany fa cent anys del naixement de Mandela, icona mundial de drets civils i primer president elegit democràticament a Sud-àfrica. En la intervenció, Martí, que va repassar la llarga tradició de pau d’Andorra i va refermar el compromís del Principat amb els valors que representa aquest fòrum, va reivindicar una concepció de pau que inclogui els valors democràtics de la justícia. ‘La pau construïda sobre la injustícia, sobre la revenja o sobre l’exclusió no és una pau veritable ni duradora’, va explicar. Així mateix, va insistir a dir que Andorra acumula 740 anys de pau, de neutralitat i desmilitarització, amb un sistema democràtic arrelat.

Una diputada del PP fa que el parlament balear insti l’estat espanyol a no tornar aplicar l’article 155. El Parlament de les Illes Balears ha votat a favor d’instar ‘el consell de ministres del govern de l’Estat a no suspendre unilateralment ni l’autonomia ni cap de les funcions de cap comunitat autònoma’. La proposta de resolució de Més per Mallorca, que s’ha votat en la tercera sessió del debat de política general, també diu: ‘El conflicte territorial a l’estat espanyol només trobarà una solució des del diàleg, sense la imposició de l’article 155.’ La sorpresa ha estat que la diputada del PP María José Ribas hi votés a favor, mentre la resta de diputats del seu partit i els de Ciutadans s’hi oposaven. També hi ha votat a favor Podem, a diferència del PSIB i el PI, que s’han abstingut. D’aquesta manera ha estat aprovada per vint vots a favor i dinou en contra, i el vot de Ribas ha estat clau.

LA DADA
El 2,9% és el percentatge que ha crescut l’economia balear el segon semestre d’enguany, segons un informe de l’evolució econòmica de la CAEB. El 2007 va tancar amb el 3,9% de creixement.

TAL DIA COM AVUI
El 25 de setembre de 1962
a la nit va caure un aiguat al Vallès Occidental que ho va arrasar tot: en una superfície de nou-cents quilòmetres quadrats l’aigua no va deixar res dret i un miler de persones hi van perdre la vida.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb