El Nord d’Irlanda vota en unes eleccions crucials respecte de la unificació i el Brexit

El Nord d’Irlanda viu avui una de les eleccions més importants de la seva història, amb la possibilitat que per primera vegada en cent anys un partit republicà, el Sinn Féin, esdevingui la força més votada i, per tant, n’assumeixi la presidència.

El partit obtindrà un suport semblant al d’ara fa cinc anys, quan va aconseguir un 27,9% dels vots, però el beneficiarà l’enfonsament del Partit Democràtic Unionista (DUP), que pot passar del 28,1% a menys d’un 20%. La victòria arribaria en un moment especialment transcendental, amb gran tensió pel Brexit i amb un debat més viu que mai sobre la possibilitat de fer un referèndum sobre la unificació d’Irlanda.

El DUP, el partit més votat en les darreres eleccions, ha tingut una legislatura molt convulsa. Uns quants diputats han abandonat la disciplina del partit i el govern ha estat suspès per manca d’acord durant tres anys, entre el gener del 2017 i el gener del 2020, i després de dos anys en què hi ha hagut dues renúncies de primers ministres, la presidència ha tornat a estar vacant d’ençà del mes de febrer.

El causant principal de la inestabilitat és l’anomenat protocol del Nord d’Irlanda, la secció de l’acord comercial del Brexit entre el Regne Unit i la Unió Europea que deixa la regió sota la regulació de Brussel·les i que fa que les mercaderies provinents de fora del bloc europeu, inclosa la Gran Bretanya, siguin subjectes a un seguit de tràmits i controls que es fan a la frontera duanera de la mar d’Irlanda. El DUP i la resta de partits unionistes s’hi oposen frontalment, perquè consideren que soscava la integritat econòmica del Regne Unit.

La realitat és que el fet de no haver-hi frontera amb la República d’Irlanda i sí amb la Gran Bretanya ha fet que durant el 2021 hagin augmentat d’un 65% les exportacions a la resta d’Irlanda i les importacions hagin augmentat d’un 54%. El cap del partit de línia dura Veu Unionista Tradicional (TUV), Jim Allister, ja ha dit que aquesta frontera era “un trampolí per a la unitat d’Irlanda”.

Malgrat que el primer ministre i el vice-primer ministre a Stormont tenen un poder semblant, simbòlicament seria un tomb històric que la dirigent del Sinn Féin Michelle O’Neill esdevingués presidenta i sens dubte faria augmentar encara més el debat sobre el futur del Nord. Cal afegir que, tot i ser bloc més gran, els unionistes ja van perdre la majoria absoluta al parlament i és previst que els resultats del cens que es publicarà al juny revelin que els catòlics superen per primera vegada els protestants. No tots els catòlics són favorables a la reunificació, i viceversa, però seria una fita simbòlica i psicològica important.

Encara hi ha un factor afegit, que és l’augment del Partit Aliança, amb una posició equidistant entre republicans i unionistes i que podria esdevenir tercera força. De fet, els partits no-arrenglerats, com ara els Verds, superarien el 20% dels vots.

El referèndum d’unificació, en campanya

Paradoxalment, el DUP ha estat el partit que més ha agitat la possibilitat que hi hagi un referèndum d’unificació amb l’objectiu de mobilitzar el seu electorat i evitar la victòria del Sinn Féin. En canvi, els republicans han centrat la campanya en qüestions socials, com ara l’augment del cost de la vida i la defensa del dret de l’avortament.

El partit republicà creu que assumir la presidència els permet de demostrar als votants més moderats que poden dirigir un govern, i aquesta imatge de formació responsable els pot reforçar de cara a les eleccions a la República d’Irlanda del 2025, amb la possibilitat de governar a banda i banda de la frontera. Així, senten que poden demostrar a la pràctica la lògica i els beneficis de la reunificació irlandesa en compte de limitar-se a parlar-ne. A més, per poder formar un executiu, cal un acord amb el DUP, que en cap cas vol ser vist com un suport per al Sinn Féin i, de fet, ja ha avançat que no s’integrarà en cap govern si no canvia l’acord comercial actual.

Tot i això, Michelle O’Neill no s’ha estat de dir: “Som més a prop que no hem estat mai d’una Irlanda unida i crec que ara és el moment de planificar.” Per tant, amb una victòria dels nacionalistes aviat hi podria haver demandes al govern irlandès i britànic de convocar un referèndum sobre la unificació de l’illa.

Ara com ara, sembla que no hi ha una majoria favorable a la reunificació, tot i un augment important d’ençà de la consulta sobre el Brexit, en què es va decidir de sortir de la Unió Europea malgrat que la majoria de nord-irlandesos van votar-hi en contra. Un 31,9% votaria ara favor de la unificació, segons un sondatge de la Universitat de Liverpool, per un 48,2% que hi votaria en contra, i amb un gran nombre d’indecisos. Però el mateix sondatge troba que els favorables passarien a ser el 35,8% si la votació es fes en un termini de quinze anys a vint.

Aquestes eleccions poden representar un tomb històric que reveli una majoria de republicans al Nord d’Irlanda, engegui un compte enrere irreversible cap a una consulta per a una Irlanda unida i que faci que els Acords de Divendres Sant del 1998 –i l’absència de violència– siguin més fràgils que mai, però també més importants.