El Nobel de química reconeix els descobridors dels punts quàntics

L’Acadèmia Sueca de les Ciències ha guardonat amb el premi Nobel de química 2023 a Moungi G. Bawendi, Louis E. Brus i Aleksei I. Ekímov, descobridors dels punts quàntics, que han revolucionat la imatge dels televisors, però també poden guiar els cirurgians per a extirpar teixits tumorals.

Els punts quàntics són nanopartícules tan petites que la seva mida determina les propietats, que són canviants per fenòmens quàntics. “Els punts quàntics tenen moltes propietats fascinants i inusuals. És important de destacar que tenen diferents colors en funció de la seva mida”, diu Johan Åqvist, president del Comitè Nobel de Química.

Segons que explica l’acadèmia sueca, feia temps que els físics saben que, en teoria, podien tenir efectes quàntics dependents de la mida de les nanopartícules, però fins a l’aportació dels ara premiats no es veia possible posar-ho en pràctica. Ara bé, a principis dels anys vuitanta Aleksei Ekímov va aconseguir de crear efectes quàntics dependents de la mida en el vidre de colors. Cada color provenia de nanopartícules de clorur de coure, i Ekímov va demostrar que la mida de la partícula afectava el color del vidre mitjançant efectes quàntics.

Després d’això, un any més tard, Louis Brus va ser el primer científic que va demostrar els efectes quàntics dependents de la mida en partícules que floten lliurement en un fluid. I encara més: el 1993 Moungi Bawendi va revolucionar la producció química de punts quàntics, que va donar lloc a partícules gairebé perfectes. Una alta qualitat necessària perquè fossin utilitzats en aplicacions.

Els punts quàntics són la tecnologia necessària per al funcionament de les pantalles QLED, habitual en televisors i monitors. També afegeixen matisos a la llum d’algunes làmpades LED. A més, metges i bioquímics n’utilitzen per a cartografiar teixits biològics.

L’acadèmia sueca considera que els punts quàntics aporten un benefici a la humanitat, i remarquen que els investigadors creuen que, en un futur, podrien contribuir a l’electrònica flexible, sensors minúsculs, cèl·lules solars més primes i comunicació quàntica xifrada.