20.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 20.10.2025 - 21:43
María Jesús Montero, vice-presidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, es va presentar ahir a Barcelona amb el missatge que l’executiu va tancant els últims serrells del pressupost, que té esperances d’aprovar-lo i que aviat faran el primer pas amb la presentació del sostre de despesa. El discurs moderadament optimista de Montero topava amb la realitat més crua. I és que el PSOE no té lligats els suports d’ERC i de Junts. En l’última reunió de la taula de Suïssa entre Junts i el PSOE es va tornar a posar en evidència la distància entre tots dos partits. Carles Puigdemont ha vist que la majoria de compromisos adquirits pels socialistes espanyols no es complien. Avui mateix es torna a reunir el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea i l’oficialitat del català no és a l’ordre del dia. La tardor avança i l’equador de la legislatura espanyola hauria de portar Junts a prendre una decisió si és que han de passar les coses que Puigdemont va dir a l’estiu que passarien.
En un fòrum organitzat pel grup Prisa, Montero també es va referir al nou sistema de finançament. La ministra d’Hisenda va garantir que es presentaria “tan aviat com sigui possible” però no va esmentar una de les principals demandes d’ERC, la del respecte del principi d’ordinalitat. Aquesta és una de les principals demandes perquè el partit ja va donar per descomptat que el sistema no entraria en la recaptació i la gestió dels imposts, aparcades i en tot cas limitades als avenços progressius en l’IRPF que Esquerra pretén negociar paral·lelament. En això, ERC i el PSC hi estan d’acord, tal com van escenificar en la proposta de resolució que es va aprovar en el debat de política general, que també va comptar amb el suport dels Comuns. La definició del nou model, tot esperant de veure com es concreta, s’allunyarà de l’acord d’investidura quant a la gestió i la recaptació, això és segur. Però difícilment reduirà una part del dèficit fiscal estructural si no es respecta el principi d’ordinalitat.
El portaveu d’Esquerra, Isaac Albert, va admetre que anaven avançant amb els socialistes espanyols en relació amb la xifra de l’augment de recursos al model, imprescindible perquè cap territori de règim comú no hi surti perdent amb el canvi. Però Albert també va avisar que el model de finançament no era una xifra i que s’hauria de tenir en compte l’ordinalitat, la població ajustada i la capacitat normativa.
El portaveu d’Esquerra va admetre que això que proposen en la negociació amb el PSOE ha estat prèviament “avalat, pactat i acordat” amb el PSC i amb el govern de la Generalitat. ERC ho explica per si, al darrer moment, els socialistes catalans acceptessin un model encara més rebaixat. Sembla evident que la clau serà el respecte del principi d’ordinalitat, que també defensa el PSC, alhora que referma que complirà els acords del pacte d’investidura. Montero va assegurar que el sistema es basarà en la solidaritat i respectarà la vocació de més autogovern, una referència genèrica que semblava més pensada per atenuar les crítiques del PP i dels territoris crítics amb l’antiga proposta del finançament singular que no per atenuar les divergències amb ERC.
Fa temps que el partit d’Oriol Junqueras denuncia que els interessos electorals de Montero a Andalusia, on és candidata a les pròximes eleccions, interfereixen negativament en les negociacions. Mentre la ministra manté el comandament de la hisenda espanyola, s’allarga l’agonia de Salvador Illa per a poder aprovar el seu primer pressupost amb Esquerra i els Comuns. Perquè si no s’encarrila la negociació del finançament ERC no farà el pas. Els socialistes catalans també fan costat a la proposició d’ERC al congrés espanyol per a avançar progressivament en la gestió i recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya, però tampoc no hi ha hagut avenços a Madrid.
El moderat optimisme que semblava desprendre Montero a l’hora de parlar d’un hipotètic pressupost espanyol no s’adiu amb les dificultats que tenen per a acostar posicions amb Junts, quan s’aproxima el moment que Puigdemont faci el balanç definitiu del compliment de l’acord de Brussel·les pel qual van investir Pedro Sánchez. La vice-presidenta primera espanyola suavitzava el distanciament: “Ja coneixen la nostra relació amb Junts. A vegades és més fluida i a vegades necessita més diàleg; i som en el més diàleg.” La falta d’entesa s’ha fet crònica. El congrés espanyol, amb l’oposició de Podem, va tombar l’intent de Junts d’aconseguir la delegació de competències en immigració, amb la incògnita de si la iniciativa serà recuperable. No hi ha hagut avenços visibles en la demanda d’oficialització del català a les institucions europees i, a falta de l’aplicació completa de la llei d’amnistia, Sánchez tampoc no ha aplicat una amnistia política a Puigdemont, reunint-s’hi i reconeixent-lo com a interlocutor. Sí que ho va fer el president de la Generalitat, Salvador Illa, però el president espanyol encara no.
D’una altra banda, Junts també va situar en el punt de mira la posició del PSC en el darrer debat de política general, com un factor que també els faria decantar en la seva relació amb els socialistes. El PSC va votar en contra de la proposta de Junts de demanar un referèndum en la taula de Suïssa i més iniciatives que Junts considerava arrenglerades amb les negociacions amb el PSOE. El partit de Puigdemont acusa el PSC de votar amb el PP i Vox per tombar al Parlament de Catalunya qüestions que formen part de les discussions amb els seus socis espanyols.
Sánchez ha reiterat que acabaria la legislatura i que presentaria el pressupost, però si no hi ha un tomb, els comptes no reeixiran. Perquè també calen els vots de Podem. És llavors quan la imprevisibilitat de Sánchez torna a aflorar com una hipòtesi, perquè ell mateix s’ha afanyat a aclarir a temps que tornarà a ser el candidat. Què cerca, el president espanyol, endegant la tramitació d’uns comptes que serà tan difícil que tirin endavant? Ho provarà amb el sostre de despesa i el dèficit i, si no se’n surt, desistirà? O és que va darrere d’un pretext definitiu? Els sondatges inflen el creixement de Vox i frenen el del PP, la majoria absoluta de la dreta i la ultradreta espanyoles sembla garantida. Però a Sánchez se li acaba el marge i potser voldrà fer un vaitot. Demanar als independentistes que es moguin perquè, altrament, vindran els que ja saben. La polarització pot ser el millor aliat possible, potser l’única cosa que pot fer que el seu electorat es mobilitzi a les urnes i concentrar el vot malgrat els presumptes casos de corrupció que el desgasten.
