20.12.2017 - 14:28
|
Actualització: 20.12.2017 - 16:31
Servidors.cat ha actualitzat l’informe que ja va elaborar fa unes setmanes i que enumera els danys que causa l’aplicació de l’article 155 a les institucions catalanes, a persones concretes, diu, i també a tota la ciutadania. L’entitat denuncia retards en subvencions, l’aturada de projectes estratègics i la pèrdua d’oportunitats econòmiques, entre més perjudicis.
Un resum ràpid de les xifres més destacades: cinc membres del govern a l’exili, deu empresonats, deu detinguts, 251 persones cessades, vint-i-quatre organismes suprimits o dissolts, setze organismes intervinguts, 108 iniciatives normatives decaigudes i vuit nomenaments a càrrec del govern espanyol.
L’objecte d’aquest inventari, segons que expliquen, és servir com a instrument de denúncia, com a memòria col·lectiva i com a eina d’ajuda per al pròxim govern de Catalunya. Constaten que l’administració no funciona amb normalitat. ‘Mai no havia funcionat tan malament i aquest inventari de danys així ho confirmarà.’
Un dels apartats de més gruix és el de persones cessades, 251. Hi especifiquen els noms i els càrrecs de cada una d’elles, les quals, la gran majoria, corresponen a càrrecs de confiança que penjaven dels consellers, com secretaris generals o assessors. També, els delegats territorials de Catalunya i els responsables de les delegacions arreu del món. Segons Servidors.cat, algunes persones que havien estat destituïdes han estat vetades quan intentaven accedir a llocs vacants tot i complir els requisits de la convocatòria.
En matèria econòmica, l’informe constata la despesa que comporta el desplaçament d’alts càrrecs a Madrid per rebre instrucció i l’elaboració de documents superflus i de traduccions en castellà.
Entre els danys, situen també la impossibilitat de defensa jurídica per a aturar el trasllat de les obres de Sixena i la paralització d’accions al TC per diferents decrets i lleis. A això, també hi sumen no haver-se pogut personar en la causa oberta contra la violència policíaca de l’1-O.
Recorden la intervenció econòmica de la Generalitat, amb la fiscalització prèvia de la majoria d’operacions, i també es queixen de la pèrdua de projecció institucional pel tancament i la intervenció de pàgines web del govern, a més de l’alteració o paralització d’òrgans de govern i organismes del sector públic, com ara l’Agència Catalana de l’Aigua, de Turisme i de Consum, l’Autoritat del Transport Metropolità, el MNAC i el Consorci del Gran Teatre del Liceu.
Aturada d’inversions
Tot plegat ha fet, segons l’informe, que s’hagin aturat projectes estratègics. Posen exemples en matèria de recerca i l’aturada d’inversions en carreteres, als centres d’atenció primària i de diversos convenis amb l’Ajuntament de Barcelona.
Així mateix, parlen de subvencions aturades (a la Federació de Persones Sordes i al programa d’atenció a menors no acompanyats, per exemple), d’ajudes que es cobren amb retard (diferents subvencions del Departament de Treball i Afers Socials) i de plans paralitzats que comporten inversió, com el d’urgències de Catalunya i el pla de viabilitat de l’Agència de Cooperació al Desenvolupament.
Pel que fa a la pèrdua d’oportunitats econòmiques, citen especialment la paràlisi d’ACCIÓ i el vet de les missions comercials exteriors per part del Port de Barcelona.
En matèria de recursos humans, diuen que s’ha aturat la convocatòria de 455+50 places de Mossos d’Esquadra, que s’han traslladat funcionaris a noves tasques, i que hi ha hagut acomiadaments i cessaments. També lamenten la ‘censura i les amenaces disciplinàries i amb responsabilitats penals’ rebudes per alguns treballadors públics.
