11.07.2016 - 15:11
Ha dit a la comissió de les Corts haver vist els cossos del maquinista i de la interventora en la cabina del vagó sinistrat i no en les vies
VALÈNCIA, 11 (EUROPA PRESS)
El Jutjat d’Instrucció número 9 de València ha obert diligències per les declaracions de la doctora del SAMU, que, en la seua recent compareixença a la comissió d’investigació de les Corts Valencianes sobre l’accident de metro ocorregut el 2006, va assegurar haver vist els cossos del maquinista i de la interventora en la cabina del vagó sinistrat i no en les vies, on els ubiquen policies i dos testimonis.
El magistrat, que ha rebut la deducció de testimoni acordada per la titular d’Instrucció 21 perquè un altre jutjat investigués si la doctora va faltar a la veritat i hauria comès un delicte contra les Institucions de l’Estat previst a l’article 502.3 del Codi Penal, ha resolt inhibir-se a favor de l’Audiència Nacional, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
La Fiscalia havia sol·licitat la inadmissió de la causa però el jutge no ha atès esta petició. Sense entrar a valorar el fons de l’assumpte, el titular d’Instrucció 9 considera que “de les diligències practicades després de la recepció del testimoni de particulars s’inferix que els fets que donen origen a lliurar el testimoni i objecte de l’eventual investigació pogueren ser considerats com a constitutius d’un presumpte delicte contra les Institucions de l’Estat i la divisió de poders”, però precisa que la Llei Orgànica del Poder Judicial atribuïx a l’Audiència Nacional la competència per al coneixement d’este delicte.
La titular d’Instrucció número 21 de València –que investiga l’accident de metro en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides– va acordar deduir testimoni contra la doctora del SAMU després de rebutjar la sol·licitud de l’advocat que representa 13 víctimes perquè declarara com a testimoni.
El seu testimoni, ha assenyalat llavors la jutgessa, no té res a vore amb l’objecte del procediment judicial, que se centra a determinar les “hipotètiques responsabilitats penals derivades de la possible falta de mesures de seguretat exigibles en el sector ferroviari” que podrien haver incorregut els treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) amb competències en matèria de seguretat.
La jutgessa considera que “no existix el més xicotet dubte del lloc on van aparèixer els cadàvers”. Assenyala que “no estaven en la cabina”, “que els cossos dels dos treballadors de FGV van eixir acomiadats”, com “reflectixen les lesions de tots dos”. I basa les dues afirmacions en els informes elaborats per la Policia i en “la contundència” del testimoni de dos supervivents del sinistre els qui en la seua declaració al jutjat van assegurar que no hi havia ningú en la cabina.
PLANS POLICIALS
Segons els plans policials, el cadàver de la interventora estava a 65 metres de la cabina de la unitat sinistrada i el del maquinista, a 75. “Resulta totalment inversemblant la idea que bombers i policies, abans que compareguera la comissió judicial autoritzant l’aixecament dels cadàvers, hagueren procedit per pròpia iniciativa a traure els cossos de la cabina, recórrer amb tots dos 65 i 75 metres respectivament, per a seguidament aixecar altres cossos i col·locar-los baix, enmig d’una situació extrema de ferits i morts, amb un entorn molt complicat a causa de a la posició del vagó, la inundació de les vies, la falta de llum… i tot això sense cap tipus de final concret, donada la intranscendència que té el lloc on pogueren aparèixer els cadàvers”, explicava la instructora en una sentència recent.
En l’esmentada resolució, la jutgessa afegia que “intentar envoltar de misteri l’aparició del cos del maquinista en les vies no té tota lògica. La finestra de la cabina on es trobava el maquinista es va desprendre com les restants finestres del lateral esquerre pel fregament amb les vies. El forat existent, conforme consta al foli 3900, gairebé de 80 cm per 80 (764 mm) és el suficient per a permetre l’eixida a l’exterior d’un cos de complexió normal i més en les circumstàncies d’arrossegament i bolcada de la unitat. D’igual forma, tampoc és descartable, com ha indicat l’Inspector en Cap del Cos Nacional de Policia, que el maquinista, una vegada conscient d’haver perdut el control del tren, es dirigira cap al vagó i eixira acomiadat per una de les finestres del mateix”.
La magistrada destaca el “dur, esgotador i penós treball que van portar a terme el dia del sinistre i dies posteriors” els efectius de Policia i Bombers i assenyala que qüestionar la veracitat dels seus informes és atribuir-los la comissió d’un delicte de falsedat documental.
La magistrada concloïa la seua resolució assegurant que “plantejar a estes altures de la investigació, transcorreguts 10 anys des de la data de la tragèdia, qüestions com la suscitada, tendents a qüestionar la veracitat de les dades que consten en el procediment, intentant generar confusió, sense recolzar-se en dada objectiva algun, no responen al que ha de ser l’objecte d’una instrucció penal, sinó a consideracions que excedixen d’esta i que entren en àmbits d’actuació diferents”.
