13.10.2025 - 10:43
|
Actualització: 13.10.2025 - 20:27
La Fundació Resilis, assenyalada per l’escàndol de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), gestionarà fins el desembre del 2026 els ajuts als ex-tutelats, segons que ha avançat la SER i ha confirmat VilaWeb.
Poques setmanes després de destapar-se l’escàndol per un grapat d’irregularitats que esquitxaven l’organisme, el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat va signar una pròrroga del contracte amb aquesta fundació. Resilis no solament gestiona les ajudes a ex-tutelats, sinó també serveis d’acollida de menors i les places d’urgència i gestió de pisos socials.
El mes de maig passat, la Sindicatura de Comptes va assenyalar Resilis per pagaments indeguts per valor de 4,7 milions d’euros a joves ex-tutelats. Malgrat això, Drets Socials ha prorrogat el contracte. El departament diu que la pròrroga era un tràmit burocràtic que no es podia impedir perquè els joves no deixessin de rebre ajuts econòmics a partir del gener.
Fonts de Drets Socials diuen a VilaWeb que el departament resta pendent de saber els resultats de l’auditoria externa que van encarregar arran de l’escàndol dels pagaments indeguts, que s’enfilen a 167 milions d’euros entre els anys 2016 i 2024.
Durant aquests anys, el departament va pagar diners que no s’havien d’haver pagat perquè els beneficiaris no complien els criteris exigits. El Departament explica que, quan sàpiguen els resultats de l’auditoria, decidiran què fer amb Resilis. Segons que informa la SER, al contracte de la pròrroga es recull que “és prorrogable fins a quatre anys més per motius d’interès públic”, i justifica que el servei s’ha de prestar de manera continuada al llarg del temps.
Les irregularitats a la DGAIA i a Drets Socials es van destapar arran d’una denúncia que un treballador de la Fundació Resilis, que depèn de la Plataforma Educativa, va presentar a l’Oficina Antifrau. El treballador va denunciar un presumpte frau en la gestió dels ajuts econòmics destinats a joves ex-tutelats. Va detectar casos de joves que constaven com a residents en pisos de la fundació (i cobraven per aquestes places), però en realitat vivien i treballaven en uns altres llocs, com ara, València, cosa que feia que no tinguessin dret a l’ajut.
