30.10.2017 - 22:00
El viatge del president Carles Puigdemont i alguns consellers a Brussel·les ha obert les especulacions sobre la petició d’asil polític al cor d’Europa. Les ha obertes aquí i allà, on alguns polítics ja han començat a pronunciar-se sobre aquesta possibilitat. Diumenge fou el secretari d’estat d’Immigració belga, Theo Francken, qui va obrir la porta a donar l’estatut d’exiliat polític al president de la República arran de la persecució política a què és sotmès per l’estat espanyol. El primer ministre belga, Charles Michel, va contestar al possible oferiment d’asil del seu responsable d’Immigració, tot demanant-li que no afegís ‘llenya al foc’, en relació amb l’actual situació política de Catalunya. Sigui com sigui, la presència des d’ahir del president Puigdemont i alguns consellers a Brussel·les ha despertat el debat obert sobre aquesta possibilitat. Però, què és un govern a l’exili? Quina política d’asil té Bèlgica? Quant pot tardar a resoldre’s la petició? Aquestes preguntes i més les responem tot seguit.
Què és l’asil polític?
El dret d’asil polític és un dret reconegut per alguns països i tractats internacionals, previst per a oferir protecció a persones d’uns altres estats que veuen perillar la vida, la llibertat o el drets fonamentals i que són objecte de persecució, violència o amenaça al país d’origen. La protecció de l’estatut d’exiliat polític impedeix la devolució, l’expulsió i l’extracció de la persona que en gaudeix. L’estatut de refugiat és donat a l’estranger que compleix els criteris de l’article primer de la convenció de Ginebra: «Una persona que, tenint un temor ben fundat de ser perseguit per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social particular, o opinió política, és fora del seu país, de la seva nacionalitat i està inhabilitat o, a causa d’aquesta por, no vol col·locar-se en la protecció d’aquest país.»
Per què Bèlgica és una bona opció?
Bèlgica és un dels estats de la Unió Europea més sensibles a les peticions d’asil de ciutadans dels altres estats europeus. La legislació belga té com a fonament la convenció internacional sobre l’estatut dels refugiats, signada a Ginebra el 1951. Aquesta convenció és el fonament que serveix per a delimitar l’estatut del refugiat. La llei belga es refereix explícitament a aquesta convenció. L’octubre del 2006 Bèlgica va incloure a la llei l’estatut de protecció subsidiària en compliment de la convenció. El procediment d’asil i les competències troben el fonament legal en la llei del 1980 sobre l’accés al territori, l’estat i l’establiment dels estrangers.
Què diu el protocol 24 de la UE i què no diu?
El protocol 24 sobre l’asil de ciutadans europeus, vinculat al tractat de Lisboa, diu que és possible per a un ciutadà de la UE de demanar asil en un altre estat membre en quatre situacions específiques. Descarta, per tant, que Bèlgica sigui l’únic país europeu –o dels pocs països europeus– on es pugui començar aquesta sol·licitud de protecció. Amb tot, Bèlgica és el país que va demanar d’incloure en el protocol que es pogués examinar una petició d’asil de qualsevol ciutadà de la UE i la llei belga preveu un procés concret per a tramitar aquesta mena de sol·licitud. L’any 97, quan es va debatre aquest protocol, Bèlgica va ser el país que es va oposar a la petició de l’estat espanyol de prohibir l’asil entre estats membres de la UE. De fet, la petició espanyola era que l’estat membre d’origen de la persona que demanés la condició d’exiliat tingués capacitat de revisar la sol·licitud. Bèlgica s’hi va oposar rotundament.
Un govern pot establir-se a l’exili?
Un govern a l’exili és una entitat que reclama la legitimitat d’un estat o d’un territori sobirà, però que no té la capacitat efectiva d’exercir-hi el poder legal i, per això, s’instal·la en un país estranger. Normalment, l’objectiu principal d’un govern a l’exili és retornar al seu país per recuperar el poder que reivindica. Els governs a l’exili s’estableixen en un país estranger a conseqüència d’una guerra, d’un cop d’estat o d’una situació de persecució greu per part d’un poder aliè o d’un país veí. La història és plena d’exemples de governs a l’exili. Un dels casos europeus més cèlebres és el de Polònia després de la invasió militar alemanya en la Segona Guerra Mundial. Aleshores, el govern polonès es va establir a París, en un primer moment, i a Londres, més tard, i va coordinar l’acció de la resistència i dels departaments i l’exèrcit des de l’estranger. Actualment, un dels governs a l’exili amb més ressò mundial és el govern tibetà, establert a Dharamsala, a l’Índia.
Quins passos cal fer per obtenir la consideració d’exiliat polític a Bèlgica?
Els ciutadans europeus poden fer la petició d’asil a Bèlgica per mitjà del Comissionat General per als Refugiats. En el cas de ciutadans d’estats membres de la UE, Bèlgica preveu un procediment accelerat de revisió del cas que ha de resoldre’s en tan sols cinc dies. Segons que explica el comissionat belga, el sol·licitant d’aquesta protecció internacional ha de demostrar clarament que en la seva situació personal té un temor fonamentat a la persecució o s’enfronta a un risc real de rebre greus danys. I explica que la càrrega de la prova depèn en gran mesura del sol·licitant. El comissionat acostuma a prendre la decisió definitiva després d’una entrevista personal amb el sol·licitant.
Pot denegar la sol·licitud? Quants dies pot tardar la resposta?
El Comissionat General per als Refugiats pot decidir de no considerar la sol·licitud d’asil ‘si els arguments del sol·licitant no proven de demostrar de manera ben fonamentada el risc de persecució o el risc real de danys greus’. En qualsevol cas, la decisió indica ‘clarament’ el motiu pel qual el comissionat no la consideraria i, segons la informació de l’organització, trigaria un màxim de cinc dies laborables a comunicar-ho a l’Oficina d’Immigració, on es presenta en primera instància la sol·licitud. A més, també hi ha la possibilitat de presentar un recurs contra la denegació mitjançant el Consell per al Litigi del Dret Estranger. El ciutadà europeu que sol·licita l’asil polític té trenta dies per a presentar aquest recurs. Si aquest consell considera que el comissionat no ha estudiat el cas d’acord amb els procediments i les lleis, el cas torna a començar el procés.
Hi ha gaires casos com el català? Hi ha un reconeixement del cas català?
Hi ha desenes de governs a l’exili que reivindiquen la seva legitimitat des de l’exili. Hi ha casos ben estranys i casos més coneguts. A la Wikipedia en anglès hi ha llistes prou completes de caps d’estat i de govern exiliats i de governs a l’exili amb característiques ben diferents. Curiosament, Carles Puigdemont i el govern de la República Catalana ja formen part d’aquestes llistes. Puigdemont figura en la categoria de cap d’estat i de govern que ha estat a l’exili. Hi surt com a president de Catalunya, exiliat a Bèlgica.
