12.02.2017 - 17:17
MADRID, 12 (EUROPA PRESS)
El Govern de Mariano Rajoy està obrint el seu ventall de contactes a Catalunya amb altres institucions a més de la Generalitat que presideix Carles Puigdemont amb la finalitat d’incrementar la presència de l’Estat en aquesta comunitat autònoma i té previst seguir fent-ho, segons fonts de l’Executiu.
Aquest desplegament s’emmarca en l’estratègia de l’Executiu de Mariano Rajoy de “recuperar les institucions” catalanes perquè no estiguin al servei de l’independentisme, tal com ha assegurat aquest diumenge el president del Govern espanyol durant el seu discurs de clausura del XVIII Congrés Nacional del PP.
A això ha afegit la necessitat de reconstruir la “cohesió interna” a Catalunya i de tractar d’allunyar a la Generalitat dels “extremismes” que avui són, al seu judici, determinants i “estan posant de debò risc el model econòmic i social” d’aquesta CCAA.
Per a això, l’Executiu de Rajoy està desplegant contactes a Catalunya a altres nivells que no són estrictament el Govern de la Generalitat.
Exemples d’aquesta estratègia són els contactes que des de la vicepresidència del Govern espanyol s’estan tenint amb el segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, del PSC, Jaume Collboni, per qüestions relatives a la Cultura; els que té l’Executiu i la Secretaria d’Estat de Cultura amb l’Ajuntament de Reus per la seva aspiració a ser ciutat de la Cultura o els de la Secretaria d’Estat per a l’Esport amb l’Ajuntament de Tarragona pels Jocs del Mediterrani.
I aquí estan també les visites de la vicepresidenta del Govern central Soraya Sáenz de Santamaría a Catalunya –qui previsiblement es desplaçarà de nou dilluns que ve 20 de febrer– no només per parlar amb representants de la Generalitat, sinó també en un altre tipus d’actes com el realitzat en l’Aeroport del Prat, juntament amb el Ministre de Foment, per interessar-se per les obres de la connexió intermodal.
Les fonts consultades han explicat que aquest plantejament de recuperar les institucions se cenyeix a l’estratègia política i no transcendeix a altres plantejaments.
Argumenten, en aquest sentit, que l’independentisme ho està impregnant tot, però que sota aquesta capa s’està forjant una radicalitat difícil d’assumir.
Destaquen, per exemple, la dependència del Govern de la Generalitat de la CUP per aprovar, entre altres coses, els Pressupostos.
