03.12.2025 - 21:40
En el breu discurs de la presa de possessió de dimarts a les Corts, el president, Juanfran Pérez Llorca, va dir que el seu Consell seria dialogant i obert, i més adjectius que induïen a pensar en un canvi de cicle respecte del govern de Carlos Mazón, tancat, malcarat i a la defensiva. Però després de veure’l llegir ahir, amb una certa inseguretat, els nomenaments al pati gòtic del Palau de la Generalitat, va fer l’efecte, que una força magnètica l’atreia cap a un punt al qual està ancorat i del qual no aconsegueix d’eixir. Un forat negre incòmode, que el xucla i que l’ha impel·lit a mantenir tots els consellers del seu antecessor, Carlos Mazón. Tots, llevat de Ruth Merino, la titular d’Hisenda, a qui Mazón va rescatar l’any 2023 del naufragi de Ciutadans i que ara torna a restar varada després de dos anys de gestió amb el PP.
Tots els altres continuen en el gabinet. Tots els qui governaven el 29 d’octubre de 2024. Tots els qui van aplaudir Carlos Mazón el 29 d’octubre de 2025. Tots els qui no han aixecat la veu en cap moment contra el capteniment de l’ex-president. Inclòs Pérez Llorca.
Alguns mantenen el càrrec i les competències inalterats; alguns altres, amb canvis més o menys significatius.
I encara, analitzant els missatges deixats anar pel nou president, n’hi ha un altre que és prou curiós. Pérez Llorca ha dit ja, en dues ocasions, que el Consell “s’ha de posar a treballar que bona falta fa [sic]”. Si es té en compte que la gran majoria dels qui conformen el nou gabinet ja eren en el de Carlos Mazón hom podria interpretar que ha recol·locat o confirmat en els seus càrrecs gestors públics que fins ara no han fet bé la seua faena. O no n’han feta gens, de faena.
Els diversos nivells de lectura d’aquest Consell
La nova estructura del Consell s’ha d’analitzar en clau interna, per tots els equilibris que ha fet el president per no desacontentar ningú. Pérez Llorca encara és el secretari general del PP al País Valencià. Per tant, se li suposa molta informació sobre les famílies, el capteniment dels líders locals i els equilibris de forces. Sembla, en conseqüència, que no ha fet un govern per a sentir-se còmode ell, sinó per a no irritar ningú, ni els populars valencians, ni la direcció espanyola del partit. Per a pagar favors o silencis? Blindatge per si de cas? Per a mantenir, en definitiva, les aigües calmes durant la travessia que els durà a la convocatòria electoral del 2027.
Però amb aquest Consell Juanfran Pérez Llorca també envia un missatge als ciutadans. I bàsicament és que qui esperava la revolució no la trobarà. Que el gest de demanar perdó tretze mesos després a les víctimes no ve acompanyat de la destitució dels consellers que més s’han significat. Això ja va començar amb el nomenament del síndic a les Corts, Nando Pastor, que va dividir les víctimes entre les VIP i les altres, per exemple. No es pot fer un canvi tan radical que pose en evidència Carlos Mazón, que continua assegut a les Corts.
Mazonistes, zaplanistes i campsistes
D’una banda, els zaplanistes-mazonistes com Susana Camarero, Marián Cano o José Antonio Rovira, continuen. Però, d’una altra, intenta fer gests de complicitat amb més sectors del PP. Fins i tot, amb el sector cristià de Francisco Camps, quan situa com a secretària de presidència Henar Molinero, que va estar en el gabinet de Camps, va ser secretària general de la Fundació que va organitzar la visita del papa el 2006, va acompanyar Camps a declarar a l’Audiència espanyola i, amb el govern d’Alberto Fabra, va ser directora general de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.
Un altre campsista que torna a la sala de màquines del palau és Jacobo Navarro Peralta, secretari d’Anàlisi, Estudis i Polítiques Públiques. És un enginyer agrònom, que sempre ha tingut càrrecs tècnics i que el 2007 era assessor del gabinet de Francisco Camps.
Potser, situant aquestes persones en el seu cercle més proper, Pérez Llorca prova de calmar l’onada que empeny Francisco Camps, que continua demanant un congrés del partit que aspira a liderar i que avui mateix farà una conferència mobilitzadora a València. Fent això, Camps s’enfronta, formalment, al president de la Generalitat que encara és el secretari general.
Tenir cura de la batllessa de València
En aquest repartiment de poder, Pérez Llorca no s’ha oblidat d’intentar de fer feliç la batllessa de València, María José Català, que és qui, segons la direcció espanyola del Partit Popular, hauria d’ocupar la presidència de la Generalitat en compte d’ell. Els dos nomenaments que ha fet com a aproximació a la batllessa de València són els de José Díez Climent, vice-president segon i conseller de la Presidència, i el de Mari Carmen Ortí, consellera d’Educació, Cultura i Universitats.
Díez Climent, cridat a ser l’home fort del Consell, és una persona de partit, que no dubta a fer pinya quan el necessiten. Ell era un dels alts càrrecs que ocupaven les cadires del públic en la comissió d’investigació de les Corts, el dia que va comparèixer Carlos Mazón, cosa que va fer que el PP impedís la presència dels representants de les víctimes. I ell va anar, també, la setmana passada, a Catarroja, per a acompanyar el cap de gabinet de Carlos Mazón, José Manuel Cuenca, a declarar com a testimoni davant la jutgessa que instrueix la causa de la gota freda. Però, al mateix temps, és la parella de Julia Climent, que és la tercera tinent de batlle de l’Ajuntament de València.
Mari Carmen Ortí també és una dona amb arrels molt profundes en el Partit Popular. És de Xirivella i germana d’Enrique Ortí, que va ser batlle d’aquella localitat. És membre del cos de la inspecció educativa i actualment era la directora de la Universitat Popular de València, que depèn de l’ajuntament que dirigeix María José Català
La defensora de Mazón
En la primera vice-presidència, Pérez Llorca hi manté la defensora a ultrança de Carlos Mazón, Susana Camarero, amb les competències d’Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat. Li ha llevat la responsabilitat de Serveis Socials, que inclou la gestió de les residències i la dependència. La gestió de Camarero el 29 d’octubre del 2024 és en el punt de mira per les morts a la residència de Paiporta, als pisos dependents del seu departament a Picanya. Tampoc no va funcionar el servei de teleassistència aquell dia. I sobre aquestes qüestions ha hagut de respondre en la comissió d’investigació del congrés espanyol. Susana Camarero es va connectar durant uns minuts al CECOPI, però després se’n va anar a un lliurament de premis.
Pérez Llorca també ha llevat a Camarero les atribucions de secretària i portaveu del Consell. En l’any que ha exercit en aquest càrrec ha tingut una sola missió: la defensa de la gestió de Carlos Mazón. Negar qualsevol informació que pogués qüestionar la gestió de l’ex-president. No ha volgut respondre mai on era i què feia, no ha dubtat a mentir, encara que fos contra fets provats, o contra resolucions de la jutgessa que instrueix la causa. Tan sols en la darrera conferència de premsa com a portaveu, va fer un moviment pendular i va deixar de posar la mà en el foc per l’ex-president.
L’amic íntim de Mazón
Juanfran Pérez Llorca manté al Consell José Antonio Rovira, l’amic de tota la vida de l’ex-president, un catalanoparlant de Sant Vicent del Raspeig que sempre parla castellà i que els primers dies de govern, l’estiu del 2023, ja va posar la proa damunt l’Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè considerava que tenia unes normes que no eren pròpies del “valencià del carrer”. Amb aquestes paraules va començar la persecució contra aquesta entitat estatutària del govern Mazón, fortament esperonat per Vox.
Després d’haver incendiat la comunitat educativa amb la llei anomenada de “llibertat educativa”; després d’haver orquestrat la consulta sobre la llengua base que va eixir regular per als interessos del Consell, ara el president l’allunya de la conselleria de Campanar i li atribueix les competències d’Hisenda.
Ara serà Rovira qui es barallarà amb el govern espanyol per assolir un finançament just per al País Valencià. També tindrà les competències de Funció Pública. Per tant, com ja passava a Educació, serà el cap de milers de funcionaris de la Generalitat. Dilluns, a la comissió del congrés espanyol, Rovira es va preguntar en veu alta si el dia de la gota freda ell s’havia d’haver responsabilitzat de les desenes de milers de professors i alumnes. També va culpar, indirectament, el director de l’institut de Xest de la seua mort.
José Antonio Rovira forma part del cercle íntim de Carlos Mazón. Per tant, el nou president no acaba de tallar el vincle amb el seu predecessor en el càrrec.
Premi a la destrossa en À Punt
El nou secretari de Comunicació de Pérez Llorca serà Vicente Ordaz, que va ser cap d’informatius de la COPE i ara era el president del consell d’administració dels mitjans públics valencians. Ell és qui va comparèixer a les Corts per a explicar les línies programàtiques dels mitjans i va dir que, per a tenir més audiència, havien d’augmentar la programació en castellà i incorporar la retransmissió de corregudes de bous. Per a poder fer totes dues coses, va impulsar la reforma del llibre d’estil, que era molt taxatiu en el paper dels mitjans en la difusió de la llengua. Vicente Ordaz també és el responsable de nomenaments com ara el del Paco Aura com a director general d’À Punt i de Josep Magraner, com a director d’informatius, tots dos antics alts càrrecs de Canal 9. I, més recentment, de l’aprovació de la nova relació de llocs de faena, que deixa en la meitat el nombre de lingüistes i relega a un paper molt secundari la redacció de xarxes i digital que, en molts casos, han encapçalat la innovació quant a llenguatges informatius.
Per si hi havia cap dubte que Vicente Ordaz era la cadena de transmissió de les instruccions del Palau a la televisió pública, el nomenament com a secretari de Comunicació el durà a palau a capitanejar les relacions del president amb els mitjans. A més, tenint en compte que els càrrecs que hi ha a À Punt els ha signats ell, té via directa per a continuar influint-hi.
La llengua, arraconada
El president Pérez Llorca va usar el castellà per a presentar els consellers i conselleres. Solament quan va haver d’explicar que la política lingüística dependria de Presidència, ho va dir en català. “Reforçarem l’ús i la promoció del valencià”, va dir, per a afirmar després que ell sí que creu en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Això que hauria pogut semblar un missatge per a Vox, que dia sí i dia també demana l’eliminació de la institució, ha perdut valor perquè a continuació ha continuat recitant el nom dels seus col·laboradors en castellà.
Pérez Llorca s’expressa millor en català que en castellà. Es nota més còmode i fluid, però en les intervencions barreja habitualment totes dues llengües, i després presumeix de protegir el català. Com a diputat, va votar afirmativament al pressupost que retallava d’un 25% l’assignació a l’AVL i que manté un pacte amb Vox que en demana la retallada progressiva.
Tan sols al final de l’al·locució va tornar a la seua llengua materna per a dir que s’obria una etapa de diàleg per a treballar amb els ciutadans i per a dur endavant les polítiques del canvi. Li faltà afegir “que va posar en marxa Carlos Mazón”, però ja fa una setmana que Pérez Llorca no cita el seu predecessor.
La coda
El president de la Generalitat ha mantingut Miguel Barrachina com a conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, les mateixes atribucions que ja tenia d’ençà que Vox va abandonar el Consell, l’any 2024. Abans havia estat síndic del PP a les Corts. De fet, va ser el predecessor de Pérez Llorca. Té una llengua molt esmolada i feridora que no dubta a llançar dards verinosos contra els adversaris polítics. A la vegada, té una altra característica: una lleialtat a qui mana a prova de bombes. De fet, de la trona de les Corts estant se li recorden discursos ensucradíssims amb adjectius que farien envermellir qualsevol per a lloar fins a la nàusea el president Mazón. Potser per això Pérez Llorca l’ha nomenat portaveu del Consell.
Aquesta estima per la llengua que parla no ha influït gens en el president, perquè Barrachina, de Sogorb (Alt Palància), és únicament castellanoparlant. Per tant, la veu del consell continuarà essent monolingüe. En castellà.
