El dia que Espanya va perdre Catalunya per sempre

«Passe què passe a partir d'ara, Rajoy, amb aquest cop d'estat, ha destruït qualsevol possibilitat, per remota que fos, d'aturar la independència»

Vicent Partal
21.09.2017 - 05:25
Actualització: 21.09.2017 - 07:25
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La campanya electoral anava avançant amb entrebancs però ferma, molt ferma. Ja havien transcorregut set dies i tots els indicadors eren clars: les provocacions de l’estat espanyol no feien efecte, no esporuguien els votants, sinó que més aviat aconseguien l’efecte contrari. Els trackings, les enquestes permanents que prenen el pols del vot, indicaven un augment lleuger de la participació i un augment clar del vot a favor de la independència. Les xifres aterrien la Moncloa i per això van activar ahir el cop d’estat.

El cop d’estat ja el tenien preparat, era el seu pla B. És molt evident i ben senzill de demostrar. No la improvises, la presència de vaixells als ports de Barcelona i Tarragona, tant si és per a allotjar policies, com si és per a provar de convertir-los, com el 1934, en presons. Això respon a un pla fred, dissenyat amb una antelació de setmanes o mesos. Cercaven l’ocupació de Catalunya en forma de cop d’estat contra les institucions del país. Un cop d’estat, tingueu-ho clar, que no solament vol impedir la independència, sinó destruir l’autonomia.

Aquest cop d’estat, però, implica riscs molt greus per a Espanya. El primer, saber com gestionarà aquesta situació, ara, el govern de Mariano Rajoy. La Generalitat, amb la força que li ha donat la gent eixint en massa al carrer, ha reaccionat amb la serenitat i amb el cap fred a què ens ha acostumat enmig de la crisi. No ha baixat al fang i s’ha mantingut en terreny ferm, no ha fet allò que volia Rajoy. Què vol Espanya? Evitar que es faça el referèndum. Quina ha de ser la reacció, doncs? Fer-lo. El president del govern espanyol, de fet, ha demostrat la seua feblesa en una intervenció patètica en què ha dit que el referèndum ja no es podrà fer. Però es farà, el farem, i el problema el tindrà ell, que haurà de trobar la manera d’eixir de l’embolic on s’ha ficat. Perquè guanyar, com deia ahir que havia fet, és evident que no han guanyat: el referèndum continua convocat oficialment pel govern i segurament ahir l’única cosa que van aconseguir va ser que la voluntat de participació pujàs uns quants punts i el votants del sí uns quants més encara.

Ara, el risc més gran que podien assumir ja els ha passat pel damunt, perquè ahir va ser el dia en què Espanya va perdre Catalunya per sempre. Apunteu-lo: era el 20 de setembre de 2017. Apunteu-lo perquè ahir el govern espanyol va acabar de fer impossible cap mena d’acord entre la Generalitat de Catalunya i l’estat espanyol, en res i sobre res i durant generacions. I perquè ahir el pacte de la transició va ser definitivament enderrocat i ja no queda cap pont per on transitar. Ahir Rajoy es va posar la corda al coll enfrontant-se no tan sols als catalans sinó a la majoria del seu parlament. I ves que no acabe ell fora del govern espanyol abans no es pensa ningú. Però, per sobre de qualsevol altra consideració, sigueu conscients que, passe què passe a partir d’ara, Espanya, amb aquest cop d’estat, ha destruït qualsevol possibilitat, per remota que fos, d’aturar la independència. Perquè la violència de la policia i els jutges simplement no podrà fer res contra la mobilització popular del primer d’octubre, contra els milions de mans que posarem els papers de vot dins milers d’urnes. Però també perquè ja no hi ha cap autonomia per a recuperar ni per a poder gestionar.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Rosa Gispert
Rosa Gispert
21.09.2017  ·  00:44

Estic impressionada. Ens hem superat a nosaltres mateixos en capacitat de mobilització i serenitat. Els dies que falten pel referendum tenim molta feina per fer. Seguir encartellant i parlant amb els que encara dubten per la por.
Es cert que el fantasme del feixisme ha tornat però tenim una bona manera de foragitarlo entre tots.

XAVIER AUQUÉ
XAVIER AUQUÉ
21.09.2017  ·  01:34

No per esperat i previst tot això que ha passat, no deixa de ser molt trist que un cop més haguem de patir el feixisme en aquest país. El sentiment que he tingut durant tot aquest dia, el 20 de setembre, és el d’una immensa tristesa de comprovar un cop més que no hi ha res a fer, amb el feixisme enquistat a les institucions de l’Estat espanyol. Estic absolutament convençut que tard o d’hora nosaltres marxarem d’aquest estat, però tinc una gran tristesa pels que es quedaran, i per nosaltres mentre encara no haguem marxat.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
21.09.2017  ·  02:57

Resum d’una tarda-nit: vaig arribar a una manifestació i vaig sortir d’un concert de cançó d’autor. Va ser molt estrany.

Octavi Monsonís
Octavi Monsonís
21.09.2017  ·  02:58

Què es pot dir davant un poble que ocupa carrers i places en lluita per la llibertat? Res. Encoratjar, participar, fer- ne una aspiració compartida.
Ressistiu, només manquen 10 dies i ressistir és guanyar.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
21.09.2017  ·  02:58

Agafant i retocant un títol del gran Pedrolo, podríem dir que…”Si són URNES, floriran ” El dia 1. Oi tant !!

Roger Civera
Roger Civera
21.09.2017  ·  02:59

Ho admet, ahir vaig fer un comentari ridícul… com analista no em guanyaria la vida.
Mai esperava que foren tant ineptes. Podien haver requisat les paperetes i haver continuat cercant les urnes… però van voler humiliar-nos i això ha sigut la seua desfeta.
No sé com ho farem, però ara si que ja no para ningú el referendum i per tant la independència.
Visca Catalunya Lliure

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
21.09.2017  ·  02:59

Ahir es va produir un cop d’estat franquista pur i dur contra Catalunya. Un cop d’estat amb tots els components que aquesta temeritat impliquen: atacs previs de baixa intensitat primer i al veure que no funcionaven, treuen el Sant Crist gros i instauren una dictadura que ja ha tingut resposta. Arribar a l’atreviment de fer entrar la guàrdia civil als despatxos de diferents conselleries i altres entitats relacionades, a banda de intervenir tota l’economia catalana, i detenir una dotzena d’alts càrrecs del govern, els ha fet perdre la poca credibilitat que podia tenir en alguns despistats d’aquí, i a nivell internacional les plantofades que ha rebut són de l’alçada d’un campanar; per comprovar-ho només cal llegir la informació dels mitjans de comunicació d’arreu.

Ara ja sabem que continuarà amb aquest camí incrementant la pressió encara més i que caldrà estar preparat per poder respondre-hi adequadament. El punt que no hem de perdre de vista és que tot i que els membres del govern espanyol es pensen que ja han guanyat (compten que amb la repressió exercida ja no es podrà fer el referèndum), la Generalitat ha respost dient que es farà tal i com estava previst i no aturà cap de les iniciatives per fer-ho. Perquè a més d’un govern i un Parlament de pedra picada, tenim la gent, la immensa majoria de la gent que s’ha posicionant en contra d’aquesta atzagaiada que ha acabat de convèncer a més gent que abans dubtava i aquesta gernació ha sortit al carrer moltes hores una altra vegada a mostrar la seva força. I tenim tres quartes parts de totes les alcaldies de Catalunya a favor de les urnes. Amb aquesta força democràtica no hem de dubtar mai més. Anirem endavant i ens en sortirem.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
21.09.2017  ·  03:00

Ara sí que ja ho tenim guanyat, només falta el darrer pas, diumenge 1 d’octubre. Fins l’1 d’octubre resistir és la consigna.

Josep Martín Gurguí
Josep Martín Gurguí
21.09.2017  ·  03:00

Però siguem ASTUTS i pensem que encara poden fer-ne alguna de més bèstia. Molt més. L’horror hispà és insaciable. La història ho demostra.
Si torna a apareixer la bèstia espanyola hem de seguir amb tota la il·lusió.
Per la llibertat i la Justícia. Val la pena seguir amb esperança justificada i justificable.

Joan Guasch
Joan Guasch
21.09.2017  ·  03:01

Tal i com estan avui les coses, penso que només hi ha un problema, que és el control de la hisenda, la clau del calaix (que ningú no va gosar demanar mai). Si la generalitat controlés tots els impostos ja ni caldria fer el referèndum. I més després de les amables paraules del Rajoy dimecres a la nit en que va venir a dir que el proper pas serà empresonar als càrrecs electes, Pugdemont inclòs, i eliminar l’autonomia cosa que, insisteixo, si no és que algú té un trumfo amagat, és, ja l’únic impediment per ser lliures d’una vegada d’aquest Imperio español corrupte i malvat que només espera humiliar l’enemic abans de fer-lo desaparèixer. La hisenda, aquesta és la clau (del calaix).

Joan Ortí
Joan Ortí
21.09.2017  ·  03:01

Potser no hem estat prou conscients de que no vivíem en una vertadera democràcia, i portem així 80 anys! I tants anys fan malbé, els principis i els valors. La maleïda transició ha permès arribar a la situació actual. Diria que aquesta gentola no ha canviat el seu xip durant aquests vuitanta anys, no han entès ni ho volen entendre que a dins de la península ibèrica i viuen una gent que no te res a veure amb:
“La Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora. “Antonio Machado”.
Castilla se vuelve suspicaz, angosta, sórdida, no se ocupa en potenciar la vida de las otras regiones – Cataluña, Vasconia, Galicia-; celosa de ellas, las abandona a sí mismas, y empiezan a no enterarse de lo que pasa en ellas. “José Ortega y Gasset”.”
Els Països Catalans tenen una historia, unes institucions, una llengua i una cultura, que no tenen res a veure amb aquesta Castella, dita espanyola.
Ara en Rajoy i tota la seva banda fan el mateix que els reis catòlics, exigir vassallatge i submissió.
Potser que d’aquest color ja dura massa i ja en tenim prou. Hem arribat fins aquí per a no fer cap passa enrere. L’1’O VOTAREM!!!!

Elisabet Linares
Elisabet Linares
21.09.2017  ·  03:02

Em falten paraules per a tanta barbaritat i tants despropòsits. Ara no hi ha cap possibilitat per part de Madrid d’intentar arribar a algun acord. Han fet tard. Nosaltres farem el referèndum. Madrid diu que no tenim cap sistema informàtic alternatiu per poder-lo fer . Li haurem d’enviar els correus de Julian Assange. Crec que la força de tots nosaltres al carrer els hauria de fer pensar una mica. Però una cosa que em molesta molt és l’arrogància de Montoro, un senyor, que quan se l’investigui es veurà que no és aigua clara, i parla amb una rialla falsa sobre els pobrets catalans que estem abduïts per la CUP i afins. Nosaltres no sabem pensar i no hem arribat, després de 300 anys, a la majoria d’edat, i per tant encara no podem gestionar els nostres diners. Ja hi són ells. Votarem i guanyarem. Visca Catalunya Lliure.

Ramon Perera
Ramon Perera
21.09.2017  ·  03:02

Molt d’acord, ahir Espanya va perdre definitivament Catalunya. Molts líders internacionals segueixen parlant de diàleg. Ja s’adaptaran!

Montserrat Vallribera
Montserrat Vallribera
21.09.2017  ·  03:03

M’agradaria força encomanar-me del seu optimisme, senyor Partal.

Ai las, no puc : m’he llegit tots els articles publicats per la premsa francòfona sobre els fets d’avui a Catalunya i no n’he llegit CAP que posi en dubte la legitimitat de tot els fets que l’executiu espanyol ha perpetrat avui a casa nostra. D’altra banda, els dos (només dos) comentaris emesos per dignataris de la UE encara eren més poc encoratjadors, fins al punt que, diuen, critiquen els esdeveniments a Hongria i Polònia per les pèrdues democràtiques que poden patir els seus habitants , però no allò que passa a Espanya, país amb una perfecta democràcia. És tot el que Europa pot pensar d’uns fets que són més dictatorials que democràtics? D’un país on el poder judicial està sotmès al poder de l’executiu? Tinc 73 anys i em sento desesperada.

Pilar Guillem
Pilar Guillem
21.09.2017  ·  03:06

El cop d’estat, s’ha fet realitat. “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer”

Josep Jallé
Josep Jallé
21.09.2017  ·  03:07

Coherent des de fa anys, no m’he sentit mai espanyol en el sentit que defineixen els seus manuals i tot allò que ens vam empassar al franquisme i el postfranquisme, que és on som, segons ha quedat palès, perfecta i nítidament avui, un cop més, però més escandalosament. Així que, benvolgudes i benvolguts, seguim sense mirar enrere. Ells ja s’ho faran per adonar-se’n allà on es queden, allà on son. El món haurà despertat del tot?. Be, també hauran de dir-ho, perquè ¿la democràcia i la llibertat son afers “interns”?. Salut!.

Josep Cots
Josep Cots
21.09.2017  ·  03:08

No podem deixar que la història es repeteixi. Fem’ho per els nostres fills i els nostres nets. A les nostres mans està. No defallirem. Visca Catalunya Lliure!!

Josep Usó
Josep Usó
21.09.2017  ·  04:33

En primer lloc, cal felicitar el Poble. Ha fet recular els colpistes sense més armes que els clavells. I també als governants catalans. El colp d’estat ha fracassat. Per al final de setembre només resten nou dies. I l’endemà, el referèndum. Ells no tenen cap argument ni prou força. Ahir ja van començar a fer-se enrere. A can CUP, per exemple. Això és un compendi enrere impossible d’aturar. Nou.

jordi Rovira
jordi Rovira
21.09.2017  ·  07:26

Veig clar el to de l’article. És del tot rastrejable que es mouen les tropes de la benemérita i les ordres del jutge amb nocturnitat i mala llet. L’atac a la seu de la CUP és de manual: provocació d’estat. Però ahir al vespre, Barcelona respira fermesa, civisme i CARRERS PLENS. I la resta del país, ciutat a ciutat; sorprenen per la concentració veïnal: i els tocs de campanes en forma de cassola escampen la bona nova.

David Calabuig
David Calabuig
21.09.2017  ·  07:29

Vaig ser ahir a la tarda a la Rambla de Catalunya…com estimo al meu poble!
Ple a vessar amb una transversalitat de ciutadans impressionant (amb molt jovent!). La motivació per anar a la concentració era màxima. Les consignes es repetien una rere l’altra. No recordo haver cridat tant en cap “diada” con ho vàrem fer ahir. Hi havia un sentiment de que ens havien agredit, atacant-nos en allò que més estimem: la llibertat. En les mirades de tota la gernació de ciutadans, amb una complicitat absoluta, s’hi podia veure el convenciment que això no ho aturaran, que la nostra lluita, ara sí, és fins al final.
Vencerem!

Pep Soler
Pep Soler
21.09.2017  ·  07:55

Ahir vam deixar de ser espanyols. Cap ciutadà accepta un govern que ataca al seu poble.

Albert Miret
Albert Miret
21.09.2017  ·  08:24

Si abans d’ahir em feia angúnia que a les duanes es pensessin que era espanyol, ara ja em fa fàstic. Juro pel més preuat, que jo no he format mai part d’aquesta sub-cultura, ni tampoc d’aquesta gent tan violenta que quan una cosa no els agrada o no els interessa, en lloc d’arreglar-la, l’aixafen. Ahir, veient com ens envestien quatre descerebrats que ni entenien el que dèiem perquè son estrangers, vaig entendre coses. Per a ells Catalunya o és esclava o no pot existir. Ja ho han provat de totes les maneres. Ens han massacrat en masses moments de la història. Han intentat acabar amb la nostra cultura a base de portar -per la força de la fam- a milions de persones amb l’esperança que ens canviarien, i al trobar-se en una societat més justa, s’hi han integrat i ara es senten cada dia més diferents d’aquella societat violenta.
Mai han tingut cap altre projecte per a nosaltres que no fos l’espoli, ni mai han entès que la violència i la mort no son cap objectiu de futur, sinó el final de tot.
Ahir van signar el darrer alè d’una relació entre ells i nosaltres, que ja mai més serà possible. Estúpids depredadors!

Guillem Pera
Guillem Pera
21.09.2017  ·  08:38

No comparteixo el to eufòric del director. La resposta del poble és exemplar, però la bèstia morirà matant, si és que acaba morint. Estic convençut que encara exprimiran més la taronja. Aquesta gent mata a qui molesta (cas Gurtel?), s’inventa delictes (operació Catalunya), i té controlats els mitjans i la “justícia”. Encara poden enviar l’exercit, tancar medis i internet, empresonar personalitats, operar amb els antidisturbis, i, si cal, fer un atemptat de doble bandera. Europa, mentrestant, no se l’espera. Tinc clar que la resposta del govern i nostra és anar a totes totes. No hi ha marxa enrera. Però ja hem perdut massa guerres i l’autocomplaença no crec que ajudi. Estiguem preparats, motivats i units per a empreses encara més difícils. Força a tot@s. Com a mínim ho intentarem!

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
21.09.2017  ·  08:51

estic força d’acord amb la Montserrat Vallribera. Tinc la sensació que mentre ens distreuen, i distraiem amb manifestacions i cançons d’autor, l’estat es reforça encara més contra nosaltres. I és que un estat és la policia, els jutges i la capacitat impositiva. I si de veritat volem un estat ens l’hem d’acabar jugant, simplement essent més forts que ells i prenent-los el control sobre tot això. Fent-ho de veritat. Per altra banda Espanya ha perdut Catalunya fa molt temps. Només la volent seva, i per això han vingut, per a deixar-nos-ho clar. I mentre mentalment estiguem sobretot pendents d’ells no hi ha res a fer. Malgrat tot sóc home de fe, i crec que la finestra d’oportunitat la tenim. Però guanyarà el més fort, en tots els aspectes, també els materials (els que imposa l’estat: la coacció fiscal i el monopoli de la violència).

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
21.09.2017  ·  09:05

«Antes de romperse España, se romperá Cataluña» Aquest és el karma i el lema que persegueixen els psicotics de la Corte. Però s’equivoquen. Primer perquè el frontisme que pensen no existeix. Tot és una linia de grisos al país en el que es pot saltar d’una posició a l’altra sense més que el convenciment personal que dona la evidència. Els arrenglerats amb el feixisme són molt i molt pocs. El país està unit. Però a més, és que España se’ls està esberlant. Però no per Catalunya, sinó per totes les viles i ciutats de l’Imperi, que entenen que el que fan ara als catalans, després ho voldran fer a qualsevol altre ciutadà que no se sotmeti a les seves llunàtiques intencions. I recordem dues coses: Primer, tenen tots els antidisturbis aquí. Segon: cada setmana han de renovar el crèdit internacional per pagar els seus serveis.

Eulalia Batista
Eulalia Batista
21.09.2017  ·  09:28

A mi el que mes em va agradar va ser la caiguda de l’Ibex gracies a la desfeta del sabadell i la caixa. Que potser es pensaven que ens quedaríem tan tranquils mentre ells acceptaven congelar els calers de la Generalitat, que en el fons son els nostres calers? O que no s’els hi giraria en contra la seva amenaça de marxar de Catalunya?

Antoni López
Antoni López
21.09.2017  ·  09:52

Els descendents del franquisme han perdut la disfressa i la carota. Son aquells ,”mas leídos”, però son aquells. Son els obsedits per un centralisme eixorc, que deixarà Espanya, incapaç d’aixecar el cap ,això sí, “con el espíritu de Castílla”, que es justament d’ on ve el mal. Lo d’ahìr
va ser deplorable i fastigós …però molt oportú per molts indecisos,si la rabia els dura fins l’1-O.

Jaume Riu
Jaume Riu
21.09.2017  ·  09:58

He sentit la declaració institucional que ha fet Rajoy precisament avui, a les nou del vespre després del desplegament de vaixells i Guàrdia Civil…, l’he escoltat amb atenció i he vist que ja hem guanyat.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
21.09.2017  ·  10:00

Dubto que ja estigui tot guanyat.

Però SIGUEM ASTUTS i pensem que encara poden fer-ne alguna de més bèstia. Molt més. L’horror hispà és insaciable. La història ho demostra. Amb autèntics genocidis.
Però si torna a aparèixer la “bèstia espanyola” hem de seguir amb total il·lusió el camí emprès.
Per la llibertat i la Justícia. Val la pena seguir amb l’esperança justificable.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
21.09.2017  ·  10:02

La Montserrat Vallribera diu que ha sentit dos(només dos) comentaris de dignataris de l’UE.Quants en deu tenir de dignataris l’UE?.Desenes?,centenars?,milers?.El mes significatiu,per mi,es que la majoria no han dit res.Per altra banda, l’opinió publicada per la premsa francòfona,no representa ni de bon tros,a tota la premsa europea.Europa es quelcom mes que França.

Pep Agulló
Pep Agulló
21.09.2017  ·  10:10

Subscric el sentiment del comentari d’Albert Miret. Amb tanta tensió és important treute tot el que estem aguantant. Això del clavells i de la revolta dels romriures no crec que reforci el nostre relat. Si en canvi la determinació formalment cívica de votar expressada en els carrers.

Tractaré d’expressar-me en termes polítics, deixant l’èpica i el bonisme. El cop d’Estat planificat amb temps ha tingut els seus ariets en els “picolos” i la policia espanyola. Van prendre la iniciativa. Espero que en la nostra iniciativa, la del 1-O siguin els mossos els protagonistes de defensar-nos. Seria impensable i de greus consequències que no fos així.

Vam sortir i ocupar els carrers amb les entitats cíviques al davant. Hem de seguir així, mobilització permanent. També ens hem d’implicar més en el tema logístic, refer-nos en el ciberespai, implementar idees de boicot a les forces d’ocupació, adoptar métodes de clandestinitat absoluta, etc… Aixequem els ànims, però promoguem l’astúcia i la mala llet.

Vicent diu: “ahir va ser el dia en què Espanya va perdre Catalunya per sempre”. Estic d’acord. Però la independència costarà sang i suor. El dia 2 en parlem.

Pep Agulló
Pep Agulló
21.09.2017  ·  10:29

Per cert, animo als comentaristes a personalitzar-se la icona !!

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
21.09.2017  ·  11:46

Vicens una vegada més d’acord amb tu, donar-te les gràcies per explicar-ho clar i amb tota la lògica. Però tots sabem que encara ens manca travessar algunes carenes, amb fermesa, unió i serenor HO ACONSEGUIREM !!!

Carles Matute
Carles Matute
21.09.2017  ·  11:52

Estic d’acord, qualsevol possibilitat d’entesa va quedar dinamitada ahir. Ara, el més fastigós de tot va ser la “declaració” del Rajoy d’ahir al vespre on, a més d’amenaçar, venia la moto a la seva parròquia de que estava defensant “los derechos de todos los catalanes”. Quina barra!

Jordi Buïl
Jordi Buïl
21.09.2017  ·  13:14

¿No és justament ara el moment de fer una declaració d’independència?

¿Esperarem a fer-la quan tot el govern català, i tots els alts càrrecs, i tota la gent preparada estiguin empresonats? ¿Quan no quedi ningú amb autoritat reconeguda per a posar-se al davant del país?

Sembla que estiguem esperant a perdre.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
21.09.2017  ·  13:34

No val a badar ni ser uns il.lusos. Tenim molt clar que Rajoy, amb la seva habitual estupidesa i intransigència, possiblement hagi perdut Catalunya per sempre. Aixì sigui, que prou que ens ho haurem guanyat (i ells també). Però si ens posem tots cofois i envalentonats, potser encara li quedin a la xusma totalitària alguns recurssos que podrien reeixir si som tan estúpids de confiar-nos i relaxar-nos massa. Necessitem serenitat, bona vigilància, ordre i disciplina. La llibertat i sobiranía no ens la donaràn pas gratis. Ells els totalitaris, corruptes, prepotents i fantasmes acorralats, saben perfectament que si es fa – i mes encara siguanyem- el referèndum, el seu fututr és l’ostracisme, els banquets dels tribunals (no pas els seus amics i subordinats d’ara), i alguns la presó. Beneït sigui el dia.

Joan Bonet
Joan Bonet
21.09.2017  ·  14:14

Si aixo va a mes no hi ha altra solució que “VAGA GENERAL”

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
21.09.2017  ·  15:01

El putrefacte “estado” ezoañol i els seus botxins del “gobierno” tenen molt clar el que passarà si és fa el referèndum, i saben perfectament que serà un vergonyós i miserable final del seu segrestament sobre Ezpañña. Com heu comentat diverssos opinants, morirán matant. I el govern i parlament català han de vigilar d’aprop i curosamrent que segons el que dictaminin el senyors “jueces del estado”, no s’ens passi de llarg el temps de fer una DUI, si ens tanquen totes les portes i atribucions.

Marta Sanchis
Marta Sanchis
21.09.2017  ·  20:11

Gràcies Vicent, a tu i el teu equip per acompanyar-nos. Fent informació i opinió que ens ajuda a pensar i tenir visió global.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €