28.02.2017 - 19:00
Destaca que en el de Sapadors hi ha “dificultats per a prestar l’assistència lletrada als interns”
MADRID, 28 (EUROPA PRESS)
El Defensor del Poble afirma que la doctrina del Tribunal Constitucional sobre els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i emesa en forma de sentència fa quasi 30 anys “no ha sigut aplicada en tota la seua extensió per part dels diferents organismes
amb competències” en esta matèria i demana per açò “una revisió profunda” del model.
Ho explica en el seu informe anual corresponent a 2016 i entregat este dimarts al Congrés dels Diputats, treball que insistix que “la preocupació d’esta institució per la situació dels centres d’internament d’estrangers ha sigut constant des de la seua creació”, en 1985, quan el Defensor del Poble va interposar un recursos d’inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei d’Estrangeria que els regulaven.
Conforme recorda, l’Alt Tribunal va establir que la mesura d’internament ha de ser dictada per resolució judicial motivada amb possibilitat de recurs per a evitar que resulte arbitrària.
Va establir que eixa mesura té a més un caràcter “excepcional” de manera que “no és la substanciació de l’expedient d’expulsió, sinó les pròpies circumstàncies del cas, per raons de seguretat, ordre públic, etc., les que han de justificar el manteniment d’eixa pèrdua de llibertat, sent el jutge, guardià natural de la llibertat individual, el que ha de controlar eixes raons”.
A més, va assenyalar que el fet que els CIE anaren definits com a centres de caràcter no penitenciari, constituïa “una garantia addicional que tracta d’evitar que l’estranger siga sotmès al tractament propi dels centres penitenciaris”.
“Transcorreguts quasi trenta anys des d’este pronunciament, la doctrina del tribunal no ha sigut aplicada en tota la seua extensió per part dels diferents organismes amb competències en l’internament d’estrangers. Per això, des de 1987, la principal obstinació del Defensor del Poble en esta matèria ha sigut el de comprovar l’efectivitat del control judicial i recordar a l’Administració que estos centres no tenen caràcter penitenciari”, diu ara l’informe del Defensor.
Afirma que “l’argumentació continguda en el citat recurs, així com la sentència del Tribunal Constitucional que ho va resoldre, continuen d’absoluta actualitat”, perquè “resulta imprescindible realitzar una revisió profunda de la configuració dels centres i del model de gestió policial existent”.
L’informe referix visites als CIE de Madrid, Barcelona, València i Múrcia, així com problemes detectats a Las Palmas i Algesires i acusa la falta d’implantació d’un mecanisme de derivació sanitari per a tots els supòsits de trasllats de residents dels Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI). Expressa la seua “preocupació” pel fet que este protocol acumula una demora “superior ja a tres anys”.
Respecte del CIE de València, indica a més “dificultats per a prestar l’assistència lletrada als interns”, doncs als lletrats no se’ls dóna còpia de les resolucions. Mentre a Múrcia, s’assenyalen deficiències en les infraestructures i una situació d’amuntegament.
A Algesires i en el seu annex en Tarifa també s’assenyalen dèficits en l’assistència sanitària i a Las Palmas manquen “de roba interior i útils necessaris d’higiene per a les dones ingressades” en el CIE de Barranco Seco, on també hi ha manques d’intèrpret.
Denuncia així mateix altres dos assumptes, com la presència reiterada de menors d’edat en els CIE perquè han sigut presos per adults i entre ells, xiquetes potencials víctimes de tracta. Referix per exemple el cas d’un xic algerià que va passar un mes en el CIE de València malgrat haver aconseguit documentació original acreditativa de la seua edat, fins que el Consolat d’Algèria va emetre un informe validant-la.
En el mateix CIE, els tècnics del Defensor del Poble van arreplegar denúncies de presumptes menors d’edat sobre “irregularitats en els procediments de determinació de l’edat als quals havien sigut sotmesos”. “Es va comprovar la repetició de proves radiològiques en hospitals valencians i l’absència en els informes emesos dels requisits mínims necessaris per a este tipus de perícies mèdiques”, diu l’informe.
“Durant 2016 s’han iniciat nombroses actuacions per procediments de determinació de l’edat incoats a ciutadans estrangers en accedir a les costes espanyoles per llocs no habilitats, tant en el referit a l’absència o a la demora a dictar els oportuns decrets, com a les irregularitats detectades en les proves radiològiques realitzades als interessats i la seua reiteració. A estos efectes, es va donar trasllat a la Fiscalia General de l’Estat de les pràctiques detectades a València, Cadis, Màlaga i Almeria”, afig l’informe sobre este assumpte.
Precisament, el Defensor del Poble ha iniciat actuacions d’ofici amb les entitats de protecció de menors de les diferents comunitats autònomes, així com amb les diputacions forals basques, Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla i la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres, per a conéixer la situació dels menors estrangers no acompanyats en tot el territori nacional, que han de ser tutelats i documentats, i elevar propostes de millora.
ELS CETI NO SÓN PER A REFUGIATS
Quant als Centres d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) de Ceuta i Melilla, l’informe és crític. Diu que l’Administració sosté que estes instal·lacions són recursos “similars” als centres d’acolliment de refugiats (CAR) i que l’assistència que es presta “és la mateixa”, però no és així.
“Els residents dels CAR i els que estan acollits en dispositius gestionats per les organitzacions no governamentals
reben una atenció especialitzada, tenen més possibilitats de trobar treball en estar en la península i els grups familiars romanen junts, al contrari que en els CETI, en els quals les mares amb fills estan en un costat i els pares en un altre”, diu el Defensor del Poble.
Al seu juí, la situació dels CETI “no permet que puguen ser considerats com a recurs adequat per a allotjar i atendre els
sol·licitants d’asil”, que són la població majoritària des d’almenys 2015, quan es va incrementar l’arribada de refugiats, i crida l’atenció sobre “la falta d’assistència especialitzada” per a este col·lectiu i, en particular, per als especialment vulnerables.
A més, recorda que l’autoritats policials “mantenen la restricció en la llibertat de circulació dels sol·licitants d’asil la petició del qual ha sigut admesa a tràmit pel que no poden eixir de les ciutats autònomes, llevat que s’autoritze el seu trasllat per la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres”, encara que la seua targeta de residència els autoritza a viure en qualsevol punt del territori nacional.
