29.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 29.09.2025 - 21:42
La presidenta d’una de les associacions de víctimes de la gota freda es demanava diumenge, en acabar la manifestació, per què l’alarma per a l’episodi de pluges que hi ha ara al País Valencià va sonar als mòbils dotze hores abans de l’hora en què es preveia que començaria el temporal, i com és que el 29 d’octubre havia sonat quan la majoria de les víctimes ja havien faltat.
Aquesta pregunta –per què ara sí i fa onze mesos, no?– té una resposta incòmoda que pot marcar el futur judicial dels responsables de les emergències el dia 29 d’octubre. El motiu és que totes les mesures que ara s’han pres les tenien disponibles aquell dia. El fet que ara sí i llavors no posa al descobert que el Consell no va fer tot allò que podia fer per salvaguardar la integritat de les persones.
Tot allò que no es va fer el 29 d’octubre
L’anticipació, la planificació, la informació, el llançament de les alertes són factors fonamentals en la gestió de les emergències. Tots aquests aspectes han funcionat ara. El 29 d’octubre, amb el mateix marc legislatiu, amb les mateixes eines, amb la mateixa capacitat d’execució, no. Van morir 229 persones i centenars van resultar ferides greus. Algunes altres tenen, onze mesos després, seqüeles psicològiques. És per això que alguns familiars de les víctimes de la gota freda van plorar de ràbia diumenge, quan l’ES-Alert va arribar als seus mòbils.
A banda la gestió emocional de les alertes, hi ha la qüestió judicial dels fets. La titular del jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja, que duu la causa de la gota freda de l’octubre del 2024, ha deixat escrit que aquell dia no es van prendre decisions o que es van prendre tard i malament. I és això que investiga. Per què i qui.
L’octubre del 2024, els membres del Consell van mantenir la seua agenda tot el dia. Fins i tot van assistir a actes tan prescindibles com lliuraments de premis. El cas més extraordinari és el del president de la Generalitat que, amb Utiel negat, l’exèrcit desplegat i milers de trucades al 112, se’n va anar a un dinar que el va tenir fora del despatx moltes hores.
El CECOPI es va reunir a les cinc de la vesprada, quan bona part del país ja patia per les conseqüències de l’aiguat. El 112 no tenia prou personal i milers de persones van provar de posar-s’hi en contacte sense aconseguir-ho, es va descurar la vigilància dels barrancs…
En l’episodi actual, que no és una gota freda, sinó una pluja torrencial i persistents, recialla d’un huracà desgastat, la reacció de la Generalitat ha estat completament diferent.
Diumenge a les 15.28 els habitants de les comarques afectades va rebre un missatge al telèfon mòbil explicant que, al nord del país, l’alerta per risc d’inundació començava a les vuit del vespre i al centre, a les quatre de la matinada. El missatge demanava a la gent que no isqués a la carretera, que no s’acostàs als llits dels rius o barrancs i que, si vivia en zones inundables, cercàs un edifici amb un pis superior. Tot de coses que a les 20.11 del 29 d’octubre ja eren sobreres i que no es van explicar d’una manera tan detallada.
L’avís de despús-ahir es va enviar fins i tot abans de la primera reunió de coordinació tècnica. Això contradiu les afirmacions de l’ex-consellera Pradas i el seu entorn, que deien que necessitaven posar d’acord tot el CECOPI abans d’enviar l’ES-Alert. Això, a banda les afirmacions de Pradas uns dies després del desastre, tot afirmant que ella no sabia com funcionava l’alerta.
Diumenge de vesprada i ahir mateix, es repetiren les anomenades reunions de coordinació tècniques convocades pel conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama, i que impliquen la Generalitat, l’administració general de l’estat, les diputacions, els ajuntaments, l’UME, els cossos de bombers i tota mena d’actors relacionats amb la prevenció i l’emergència. Són reunions que es fan al Centre d’Emergències de l’Eliana, el mateix lloc on es reuneix el CECOPI, però s’ha tingut molt de compte a recordar que això no és un CECOPI, perquè la situació és de pre-emergència i el CECOPI es constitueix quan es declara el nivell dos d’emergència. A més, s’ha duplicat el nombre d’operadors que han atès les trucades al 112, i s’han enviat brigades forestals a vigilar els cabals dels barrancs, com el de Torrent, que tant de mal va fer ara fa onze mesos.
De tot això, la Generalitat n’ha fet exhibició. I quant a l’agenda dels consellers, ahir a dos quarts de deu del matí es van reunir tots amb Carlos Mazón per explicar-li la situació de cada departament. La reunió no fou anomenada “ple del Consell”, sinó “reunió extraordinària dels membres del Consell amb el president”. Durant la sessió es va permetre l’enregistrament d’un mut de vídeo i la realització de fotografies, i Mazón va demanar als seus companys de gabinet que mentre hi hagués les càmeres a la sala no badassen boca. No fos cas que transcendissen les converses, com va passar amb el vídeo del CECOPI, enregistrat per À Punt i emès per TVE.
L’estudiada defensa de Camarero
Acabada la reunió, la vice-presidenta Susana Camarero va comparèixer davant la premsa en la mateixa sala i en la mateixa taula on explica les reunions del Consell. I va posar un parell de maons més en l’estratègia de defensa de Carlos Mazón i del Consell sencer quant a la gestió de la gota freda del 29 d’octubre. Pràcticament, Camarero esperava la pregunta sobre les accions mampreses i, amb molta diligència, va explicar que s’havien pres totes aquelles decisions perquè ara es tenia informació. I ho va concretar encara més tot dient que l’AEMET sí que havia avisat amb temps de l’adveniment del temporal.
Semblava una eixida a la desesperada perquè el fet d’actuar segons els manuals i prevenir la població, com han fet en aquesta ocasió, enfonsa encara més la gestió del 29 d’octubre. La defensa del Consell és que aquell dia no hi havia informació, que tant l’AEMET com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer van fallar, i per això van fer allò que van fer. En canvi, ara sí que en tenien, d’informació bona, i per això han actuat amb tanta cura per a evitar danys a la població.
Ahir mateix, l’ex-consellera d’Emergències, Salomé Pradas, encausada per la seua gestió, va demanar a la jutgessa que sobresegués la causa contra ella. L’argument és la falta d’informació que va haver-hi el dia 29 d’octubre. Diu la defensa de l’ex-consellera que la falta d’informació essencial i amb prou temps per a enviar l’ES-Alert és aliena a la seua representada. “No se li pot imputar, per tant, responsabilitat que connecte la seua activitat en el CECOPI amb el resultat de morts produït.”
Amb tot, aquesta defensa s’aguanta molt poc perquè molts dies abans del 29 d’octubre l’AEMET havia descrit la gota freda. Dos dies o tres abans ja la situava damunt el País Valencià i avançava índexs de precipitació esgarrifosos. Els mitjans de comunicació se’n va fer ressò i algunes institucions com la Universitat de València van prendre mesures de precaució pel seu compte, amb l’única eina de la previsió de l’AEMET.
Què diu la jutgessa de Catarroja?
Tot això, la jutgessa de Catarroja ja ho va deixar escrit en el demolidor acte del 10 de març, aquell en què acusa la Generalitat d’enviar un missatge erroni i massa tard. En aquell document, la jutgessa diu que la gota freda no va ser un fenomen imprevist, que el dia 26 d’octubre l’AEMET ja avisava que el dia 29 seria el dia en què s’acumularia més pluja i que tota la jornada s’havia difós informació sobre l’evolució de la gota freda. “Corresponia a les autoritats autonòmiques alertar la població, acordar les mesures pertinents en l’àmbit de la protecció civil i garantir i minimitzar les conseqüències dels efectes d’unes precipitacions que van desbordar rius i barrancs i van posar al límit les preses i que van produir una successió tràgica de morts”, escriu la jutgessa el 10 de març. Ara la Generalitat li ha donat la raó. La seua diligència és una mena de confessió que aquell dia, ara fa onze mesos, van errar amb unes conseqüències esfereïdores.
Quant a l’enviament de l’alerta als mòbils, ja s’ha dit més amunt que diumenge es va enviar sense cap reunió prèvia. També es dóna la raó a la magistrada, que afirmava que era l’administració autonòmica la responsable de les emergències i que no calia l’autorització dels membres reunits en el CECOPI.
On era Carlos Mazón?
El paper de Carlos Mazón el 29 d’octubre de 2024 continua qüestionat. El president encara no ha dit on va ser fins que no va arribar a l’Eliana a les 20.28 de la vesprada. No ha mostrat cap prova que fos al palau perquè les imatges de les càmeres de seguretat es van esborrar. Tampoc no ha deixat que es mostrassen els fulls de servei dels escortes o l’itinerari del cotxe oficial. Ell assegura que estava informat de tot, encara que també té cura de separar-se de la presa de decisions, tot repetint que l’ex-consellera Pradas era la responsable de l’emergència.
Carlos Mazón ha passat el cap de setmana a Múrcia. Quan es confirmava que ahir a la matinada el temporal agranaria el litoral valencià, ell continuava en la cimera del PP sobre immigració. Però, segons la vice-presidenta Camarero, quan l’alerta va arribar als mòbils, Mazón ja era en territori valencià. Segons Camarero, Mazón va eixir de Múrcia a la una del migdia i a les dues ja era al País Valencià. A la ciutat de València hi va arribar cap al tard i va estar en contacte amb els tècnics i amb la gent del Consell. Li ho van preguntar directament, a Camarero, però en cap moment va dir si era a palau treballant.
En canvi, ahir, Mazón es va exhibir. De matí, va anar a la Conselleria de Sanitat per interessar-se sobre com anava el dia. Després es va reunir amb els consellers i havent dinat va visitar el lloc de comandament de Metrovalència de Germans Machado per a comprovar que tot era a lloc, i ell també.
